Arxiu del divendres, 22/11/2013

8 anys!

divendres, 22/11/2013

8.jpg El temps passa volant, i aquesta setmana el Centpeus compleix els vuit anys de caminar per la xarxa. I per casualitats d’aquelles, la setmana propera en farà tres que va migrar a la nova casa. Els aniversaris son un bon moment per fer una miradeta enrere i quedar parat de quantes coses han passat. Aquell llunyà 2005 jo només pretenia descobrir que era això dels blogs i vaig pensar que podia descobrir-ho sobre la marxa començant-ne un. Encara es negava l’imminent crisi i vivíem en plena bombolla immobiliària mentre molts s’anaven enriquint amb mètodes dubtosos. Plutó formava part de la llista de planetes, el bosó de Higgs era una partícula hipotètica i Windows Vista era la gran esperança per substituir el Windows XP. A can Barça, en Frank Rijkaard era l’entrenador i Ronaldinho la gran estrella. Va ser l’any que es va crear Youtube!

Poc després de penjar la primera entrada al blog, algú que signava amb el nom d’”estranya” va deixar un comentari. En aquell moment no podia ni imaginar que anys després ens acabaríem coneixent en persona i que m’ensenyaria una demostració del teorema de Pitàgores… en un tovalló de paper. En realitat, gràcies al blog i als comentaris que hi apareixen he conegut un bon grapat de persones; un dels fets més enriquidors de tota aquesta història. Alguns, com en Carquinyol, fins i tot els vaig enredar per fer de presentadors d’algun dels llibres que, també com a conseqüència del blog, van arribar a publicar-se. Amb altres hem acabat fent amistat, trobades i fins i tot, en algun cas, recerca en temes de biomedicina. Molts encara segueixen sent simplement un nom que amaga una personalitat ben determinada. Altres han deixat de comentar i els he perdut la pista.  També m’he entristit amb la notícia de la mort d’algun d’ells. Desconeguts al mon físic, però amb qui havíem compartit moments virtuals força enriquidors. Tot plegat son fets que també passen a la vida real i que se’m fa evident quan recordo, amb una certa anyorança aquells amb qui treballava, em relacionava, discutia i compartia aquell 2005 i que la vida ha portat per camins allunyats.

Gràcies al blog he anat descobrint grapats de fets científics amb més o menys gràcia. Ara ja m’he acostumat a veure coses, llegir notícies, escoltar converses i pensar “això és interessant per fer-ne un post!” Quasi sempre, fer-ho m’obliga a esbrinar més coses del tema, de manera que aprenc coses noves i puc seguir satisfent la curiositat que comparteixo amb aquell “Tambor, el ciempiés curioso” del que em parlaven quan era petit i que es veu que apareixia a Radio Barcelona.

Durant un temps em sorprenia quan algú es referia a mi com a comunicador científic. Això del blog era un hobby i la comunicació de la ciència és una cosa seriosa. Però quan a més del blog ja fas llibres, radio, tele i xerrades, doncs acabes per acceptar l’etiqueta. I ben mirat, potser no cal ser científic per comunicar la ciència, però als científics també ens correspon fer-ho.

En ocasions em pregunto fins quan durarà el blog. La primera fita que em vaig posar a mi mateix va ser arribar a les cent entrades. Després vaig dir que seguiria fins que algun conegut el descobrís i m’ho fes saber. Tot això ja fa temps que va quedar enrere. Ara ja crec que hauria de seguir al menys fins que la sonda New Horizons arribi a Plutó. Després de tot, va començar el seu camí poc després de començar jo el blog i, potser per aquest motiu, sempre li he tingut un especial carinyo. Però en realitat el Centpeus, com tots els blogs, seguirà exactament fins que me’n cansi. De moment, anirem fent. I si us ve de gust acompanyar-me, doncs serà un plaer i un honor. Els lectors i els comentaris defineixen molt bé com és un blog i en aquest sentit, em considero privilegiat. de manera que, encara que em repeteixi, us ho he d’agrair una vegada més.