El Papa i la curiositat

curiosity.jpg Formant part d’una societat d’arrels cristianes, de vegades em sorprèn el meu allunyament de la religió. En realitat, la gran majoria dels humans professa (o afirma professar) algun tipus de creença en algun déu. Potser entre la comunitat científica el percentatges sigui menor, però no deu ser molt menor i molts científics no tenen cap inconvenient en compatibilitzar la dedicació a la ciència i la fe en la seva religió particular.

Allunyar-se d’institucions com l’Església no és difícil ja que amb dos mil anys d’història ha tingut temps de fer moltíssimes barbaritats. Com que la dirigeixen homes, la seva relació amb el missatge que pretén transmetre moltes vegades és, com a mínim, dubtosa. Però fins i tot passant per alt aquest fet que, a més, pot ser injust ja que també s’han fet moltes coses bones, hi ha aspectes del fet religiós (de qualsevol religió) que m’incomoden. I aquesta setmana el Papa m’ha fet veure clar el principal motiu.

En un titular llegeixo: Papa: l’esperit de curiositat allunya de Déu. I quan busco com va anar exactament el que va dir trobo que en una homilia feta a la capella de Casa Santa Marta al Vaticà, parlava de “l’esperit de Déu, que ens ajuda a jutjar, a prendre decisions segons el cor de Déu”. Però afegia que també “…ens trobem davant d’un altre esperit, contrari a aquesta saviesa de Déu: l’esperit de curiositat.”

Potser se m’escapa alguna cosa, però l’essència em recorda una constant en les religions. Demanen que no et facis preguntes i que acceptis el que se’t diu sense qüestionar-ho. Una cosa semblant la vaig pensar en veure un reportatge sobre britànics convertits a una branca radical de l’Islam. En un moment donat algú explicava que l’Alcorà l’has de llegir i acceptar sense fer-te preguntes, sense dubtar. Religions diferents i actituds, completament diferents, però un punt en comú: és important no fer-se preguntes. Deixar la curiositat de banda i donar per cert el que se t’ofereix. Resulta comprensible ja que precisament és la curiositat la que ens pot fer descobrir les contradiccions i febleses de les religions.

Però la curiositat és, precisament el principal motor del coneixement humà. És la curiositat la que ens empeny a preguntar-nos pel mon que ens envolta, per l’origen de les malalties, per millorar les fonts d’energia, els sistemes de transport o els límits del coneixement. L’arrel de tots els avenços científics i tecnológics és la curiositat. De fet, algú va dir que un científic només és una persona amb molta curiositat i un mètode. En la meva opinió, una de les millors descripcions d’un científic.

Renunciar a la curiositat és renunciar a la mateixa humanitat i esdevenir un ramat que segueix sense més, un camí decidit per algú. I sospito que el moment en que la vida perd interès deu ser quan deixes de banda definitivament la curiositat.

Totes les religions es basen en una o altra fe. En quina dipositaràs la teva fe acostuma a dependre només del indret on has nascut, cosa que si ho pensem un moment, diu molt poc en favor seu. El cas és que puc compartir molts aspectes del missatge de moltes religions. La majoria contenen ensenyaments valuosos i no dubto que si realment féssim cas del missatge de l’evangeli, el món seria un indret millor. Imagino que el mateix es deu poder dir d’altres creences que conec menys. Però si cal deixar la curiositat de banda que no comptin amb mi.

8 comentaris

  • Júlia

    27/11/2013 13:04

    Potser per això en les últimes dècades, en què la religió catòlica ha anat decreixent, estem vivint una revolució de descobriments, invents, etc.

  • tramuntaire

    27/11/2013 11:58

    El Papa té tota la raó: si Eva no hagués sentit curiositat per queixalar una poma, ara viuríem tots al paradís i ens passaríem el dia prenent el sol en pilotes.

    Ara, em pregunto qui de nosaltres no mossegaria la poma si ens trobéssim en la situació. Només cal mirar com actuen els nens petits quan els dius que no toquin això o no facin allò altre. I sort! Si no els humans encara seríem experts en construir puntes de llança de sílex.

    Sovint penso que la intel·ligència humana es basa en la capacitat que tenim d’avorrir-nos.

  • carmerosanas

    27/11/2013 10:23

    Em tres el barret per “com” ho expliques.

    Que no contin amb mi tampoc, sense curiositat, i sense ganes de conèixer i d’aprendre, estem morts…

  • Sinera

    27/11/2013 10:00

    No només les religions ens volen un ramat de bens. Aixó és propi del qui té el poder. Els polítics no només ens demanen que creguem en ells. També ens “inocul.len” les seves creences a través dels mitjans. La fe cega… però què feu els científics descreguts?

    I sí. Dani. La vida acaba quan perds la curiositat… hi ha qui ni comença a viure…

  • Jaume

    27/11/2013 9:53

    Completament d’acord!

  • Xavier – Pàrsec

    27/11/2013 9:43

    Bon dia!.
    Bé, el meu parer sobre les religions es que es van constituir com una manera més de controlar a les masses.
    Jo tinc respecte en les creences de cadascú sempre i quan no me la vulguin imposar.
    Crec que es important que la gent creient, tingui fe i els ajudi psicologicament en moments durs de la seva vida.
    Jo vinc d’una família catòlica no practicant, però fa molts anys que vaig deixar de creure en cap deu o religió. Qui hem dona respostes, es la ciència i lo mes rellevant es que aquesta “veritat”, es qüestionable i está oberta als canvis amb nous descobriments o experiments que donen altres respostes. Suposo que m’enteneu.

  • Carquinyol

    27/11/2013 9:09

    EL més curiós és que l’Antic Testament està ple de personatges als que Déu els hi va fer arribar el seu missatge portant-lo cap a ell mitjançant fets que els hi van despertar la curiositat. Si no haguessin estat curiosos, no haguessin rebut les divines notícies…

    Potser caldria ampliar allò de “al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu” amb… “i a Newton el que és de Newton” (per posar un exemple). Jo penso que hi ha cabuda per a tot dins de la vida d’una persona, però s’ha de tenir ben clar l’àmbit de cada cosa.

  • Esther

    27/11/2013 9:00

    El millor de la ciència es que no necessites creure en ella perquè sigui veritat. Neil Tyson. Astrofísic.