Arxiu del divendres, 29/11/2013

Himen. La membrana dels mites

divendres, 29/11/2013

himen.jpg El titular posa “Proves de virginitat forçoses per comprovar la ‘puresa’ de les joves”. I l’explicació que dóna una doctora d’un hospital de Kabul, a l’Afganistan és: “A la primera relació sexual, l’himen sempre es trenca entre les set i les nou de les agulles del rellotge. Per tant, és fàcil saber si la jove era verge o no”. És difícil dir més coses errònies en tan poques paraules. L’himen no es trenca sempre, ni necessàriament ho fa en la primera relació sexual, ni ho fa per cap lloc determinat, ni hi ha manera de saber del cert si una noia es verge o no. Tot plegat tradicions absurdes que es repeteixen cegament de generació en generació. La membrana himenal deu ser una de les estructures anatòmiques que socialment s’han fet servir de manera perversa amb més freqüència a la història.

Curiosament no és gaire fàcil trobar informació sobre l’himen més enllà de les moltes tradicions, mites i disbarats que es fan en moltes cultures, pendents de si està intacte o no. En realitat, l’himen simplement és una membrana situada al voltant de l’entrada de la vagina, tot i que en realitat forma part dels genitals externs i no pròpiament de la vagina. Pot presentar una varietat immensa de formes i mides. que van des de la total inexistència, fins a la total cobertura. Aquests, però són casos extrems poc freqüents. N’hi ha en forma de mitja lluna, d’anella complerta, de tel amb diferents perforacions…

La seva estructura al microscopi es la d’una membrana relativament vascularitzada i relativament flexible de la que poca cosa més es pot dir. La pregunta habitual de “per que serveix?” simplement no té cap resposta fiable. Hi ha qui opina que serveix per protegir d’infeccions la vagina en noies joves, però no sembla que l’absència d’himen estigui associada a més infeccions. La realitat és que ho ignorem i que molt probablement la resposta sigui “no serveix per a res”.

L’origen de la membrana ens permet entendre una mica de que va la història. Quan l’embrió es va desenvolupant, les estructures relacionades amb l’aparell urogenital es formen a l’interior del cos. Inicialment no hi ha cap obertura d’entrada. L’úter, els ovaris i, és clar, la vagina son formacions en forma de tub que creixen a l’interior i que en un moment donat es fusionen amb la paret de l’organisme. La zona de fusió es va aprimant fins desaparèixer i l’himen només són les restes de la zona de contacte original que, potser, no té cap altre funció específica.

Però en unes societats radicalment misògines i obsessionades amb el sexe, l’himen oferia una oportunitat excel·lent perquè quatre maniàtics trobessin la manera de mantenir les dones sota les seves condicions. Els homes podien fer el que els plagués, ja que no hi havia manera de controlar si eren verges o no, però l’himen podria servir de sistema de control sobre les dones. Un sistema gens fiable ja que l’himen pot gairebé no ser-hi, o pot ser prou flexible com per no trencar-se al tenir relacions, o pot trencar-se per altres motius molt abans. Detalls de la vida real que en cap cas frenen uns prejudicis ben arrelats.

Semblaria que en societats occidentals ja es van deixant enrere aquestes obsessions, però potser només és en aparença. Encara hi ha qui vol una societat amb dones submises als homes. I encara hi ha massa grups socials que segueixen pendents de la virginitat de les noies. Un tema en que la única resposta assenyada és que ningú, excepte la interessada, n’ha de fotre res.