25 anys després

biologia.jpg Últimament estic experimentant una sobredosi de celebracions, aniversaris i commemoracions. No em queixo pas. Això és com fer anys i, com deia Groucho Marx, “l’alternativa és molt pitjor”. En tot cas cal vigilar. La nostàlgia és agradable en però només dosis molt moderades. En tot cas, també permet fer algunes reflexions curioses.

La setmana passada vàrem fer una trobada dels companys de la promoció que vàrem acabar la carrera de biologia fa 25 anys. Ja podeu imaginar. Bon rotllo general amanit amb moltes mirades per intentar relacionar aquell paio amb panxa i calb amb algun dels records de les gresques universitàries. De vegades era inútil ja que tampoc et feies amb tothom i potser no el coneixies. També trobades amb antics professors, alguns ja jubilats i altres encara en actiu, per comentar com han canviat els estudiants. Uns comentaris que sospito que es fan a les Universitats des de fa segles.

Dels professors, potser la més carismàtica és la doctora Mercè Dufort, que ens va fer una classe magistral. Jo no la vaig tenir excepte en alguna substitució, però és tota una institució entre els biòlegs i va ser mític poder escoltar de nou les referències al geni de Ramón y Cajal i fer servir la paraula “làmpada” en una sola frase. La Mercè una vegada va deixar un comentari en aquest blog. Era un apunt en el que expressava el meu desconcert per l’ús de les paraules expermatozoides o espermatozous i ella va aclarir que “Tan col·loquialment com científicament hauríem de dir espermatozoide”. Considerant que va ser presidenta de la Secció de Ciències Biològiques de l’institut d’Estudis Catalans, la discussió no podia acabar de manera més aclaridora.

Una de les coses que em va fer més gràcia va ser recordar la banda sonora dels anys d’universitari. Quan vàrem començar, la novetat del moment era Every breath you takei als anys següents vam viure envoltats perI just call to say I Love you”, “Like a Virgin”, “Me cuesta tanto olvidarte”, “Voyage, voyage” o “Don’t worry, be happy. Curiosament, la que recordo més clarament era just al acabar, mentre feia la tesina a l’estiu i al laboratori, morts de calor escoltàvem On the beach”.

Però més enllà dels sentiments personals, fa gràcia recordar el que estudiàvem aleshores i comparar-ho amb el que hi ha ara. En aquell temps coneixíem tres tipus de RNA. El missatger, el de transferència i el ribosomal. Ara també tenim el RNA d’interferència, el microRNA o el RNA antinsense. Sistemes de regulació que es van afegint als pocs que es coneixien aleshores. Manipular el DNA ja es feia, però amb moltes dificultats. Encara no s’havia generalitzat la tècnica de la PCR que ho canviaria tot i faria senzillíssim el que era una feinada. En aquell temps no existien les òmiques (ni la genòmica, ni la proteòmica ni la metabolòmica ni res de semblant), i les molècules s’estudiaven d’una en una enlloc de mirar d’analitzar-les totes alhora com es fa ara. Normal, ja que fins fa relativament poc els ordinadors no han disposat de prou potència de càlcul per treballar amb tantes dades. Per descomptat, disposar del genoma humà encara era una fantasia.

Potser la única excepció siguin les matemàtiques. Després de tot, el teorema de Pitàgores segueix igual des de fa tres mil anys i segur que no es modificarà. Però és agradable (i una mica vertiginós) pensar en com aniran les coses en els propers anys. Que pensaran d’aquí a vint-i-cinc anys els estudiants que ara estan preparant exàmens, repassant apunts o cercant a Google coneixements que aviat quedaran relativament obsolets? Tant de bo quedin sorpresos de com els canviaran les coses. Serà senyal que el coneixement ha seguit millorant, aprofundint i rectificant.

(Per cert, el pica–pica es va pagar amb els remanents de la recaptació de festa dels estudiants de biologia, la “Biomarxa” de 1988. Una festa a la que encara li hem tret profit 25 anys després. Nois de les noves generacions universitàries: Supereu això!)

12 comentaris

  • Laura

    13/12/2013 14:01

    Uau. No sé si puc concebre com debia de ser aquella biomarxa (i mira que n’he vist algunes, però força posteriors a aquella).
    Amb la Durfort em va passar el mateix que a tu: només la vaig tenir en algunes ocassions, però n’hi va haver prou per no oblidar-la; concretament la paraula que sempre me la fa recordar és “medul·la”, plana –no esdrúixola– i amb la ela geminada (la marcava tant :) ).

  • Francesc

    03/12/2013 19:02

    Ei, sóc de la promoció següent a la teva! L’any que jo esudiava genètica es va inventar la PCR. Sí, el WordPerfect, i el Harvard Graphics! Ja fa anys que tinc estudiants que no havien nascut quan jo havia acabat la carrera.

    El problema d’0haver-nos fet grans és que hem après a llegir currículums i a buscar a PUBMED…i ens hem adonat que molts dels bons docents que teníem no s’escapaven de la grisor de la recerca de l’època. Potser no hi havia mitjans, però tampoc hi havia massa condicions per a deixar florir la creativitat.

  • Daniel

    02/12/2013 16:20

    Núria. Fins i tot al revés. Quan sento la paràula làmpada em ve al cap la Mercè! Amb el temps descobreixes la sort d’haver tingut grans mestres!

    Sinera: Aquest és un post per rememorar batalletes. De tant en tant ja va bé! :-D

    Joan Codina. Riu riu. Que amb el temps tu també cauràs i les panxes de tu i els teus companys seguiran el camí que marca la fisiologia. I això per no parlar dels cabells! (i que tots ho pogueu veure!)

  • Joan Codina

    02/12/2013 15:51

    I veure a què es dediquen els companys i veure com creixen les panxes. Segur que va ser maco :D

    Uff.. A veure què fem servir per escriure d’aquí a 25 anys més. I serà poc probable que inventin res millor que el WordPerfect (que no he fet servir).

  • Sinera

    02/12/2013 15:48

    Quins records em despertes, Dani! Amb el Newbrain i l’estimat WordPerfect 4.1 i 4.2 del mormons! Saps que la versió 6.0.1 va ser traduïda íntegrament al català? Va ser dur… però molt ben pagat i vaig gaudir com un nen! Un any i escaig després de feta la traducció del programari l’empresa va ser adquirida per Novell… I la seu mormona a catalunya va ser tancada… Vells records… Ufff! Quins temps!

    I perdoneu la batalleta!

  • Núria Tomàs

    02/12/2013 15:21

    Mercè Dufort = làmpada. No ets l’únic a qui li xocava aquella paraula. No només vam aprendre biologia amb aquesta gran dona.

  • Daniel

    02/12/2013 15:20

    Kape. he he. Molt bona, tens tota la raó. I més que n’hi deu haver i que encara no coneixem.
    A mi me’ncanta que passi per aquí! ;-D

    tramuntaire. Amb la recaptació? Res de res. Deixar-la oblidada. Super-eficient.

    Joan. Era gran el WordPerfect. I menys maniàtic que Word. Al menys podies saber on eren les ordres que posaves.
    Amb la recapatació ja ho he dit. Va quedar oblidat. El mérit és de qui ho va recordar tants anys després. Sembla que en economia de vegades el millor que es pot fer és no fer res de res.

  • Joan

    02/12/2013 11:51

    Jo sóc d’una altra generació, però et comprenc, Daniel; el meu primer processador de textos va ser el WordPerfect 5.0.
    Curiós això de la supervivència d’una recaptació durant 25 anys, diu molt a favor de qui fos el tresorer.
    Més biòlegs i menys polítics! (o, millor, “biòlegs for president”!)

  • tramuntaire

    02/12/2013 11:39

    Veig que a la vostra facultat vau inventar RAC 105!

    Que vau fer amb la recaptació de la Biomarxa? La vau invertir en Microsoft?

    Ai, les batalletes…

  • Kaperusita

    02/12/2013 10:40

    Ja hi eren totes les RNA pero encara no tenien nom com tot el que encara queda per batejar.
    Salutacions Dani i malgrat sigui mes de lletres, m’encanta visitar la teva casa de ciencies ;)

  • Daniel

    02/12/2013 10:16

    Ostres. Imagino que encara més. Jo la tesina la vaig fer en WordPerfect 5.0 I era una canya. El monitor no era en verd i negre sinò que tenia color i el fons era blau!
    I sabiem fer anar alló de “format c:” Internet? El van posar al laboratori amb el navegador “Mosaic” i es va obrir tot un món!
    Déu meu…. ja explico batalletes com feia l’avi! La història sempre es repeteix. :-D

  • Carquinyol

    02/12/2013 10:12

    25 anys i encara hi ha remanents d’una festa universitària ??? Els que ho han gestionat han d’estar nombrats immediatament responsables de la Conselleria d’Economia !! (si és que no ho són…)

    M’ha fet gràcia veure com comentes les coses que han canviat en la teva carrera aquests anys… imagina’t en informàtica, que quan estudiava això de les xarxes estava arrancant i internet era una cosa de ciencia ficció…