Naps i alfàbrega a la Lluna.

main_Lunar_plants.jpg Realment, el titular convidava a les bromes: “La NASA plantarà naps i alfàbrega a la Lluna el 2015”. De totes maneres, l’experiment té més sentit del que pot semblar d’entrada. Després de tot, un dels somnis dels humans és anar a colonitzar altres planetes, i el primer pas lògic és començar per la Lluna, que no deixa de ser el veí més proper. Però per fer una estada llarga, que es mesuri en anys i no en hores com fins ara, cal establir una mínima biosfera. I per fer-ho cal començar, una vegada més, pel principi. Per les plantes.

La qüestió que es pretén respondre és si les plantes creixen en condicions a la Lluna. I si no ho fan, començar a identificar els problemes. Quan enviem humans per llargues estades, disposar de plantes permetrà disposar d’aliments, oxigen i, no pas menys important, unes zones psicològicament reparadores. Viure envoltat d’un erm absolut ha de ser molt dur anímicament, per magnífica que sigui aquella desolació. Els humans necessitem zones verdes per esplaiar-nos i relaxar-nos.

El cas és que no arribes a la Lluna i poses unes plantetes a terra sense més. Hi ha molts factors que poden comprometre el seu creixement. Ja tenim dades de com es comporten les plantes en microgravetat gràcies als experiments fets a la Estació Espacial Internacional, però en les condicions de la Lluna encara no s’ha provat. Això pot canviar l’any 2015, quan tenen previst fer el primer estudi “in situ”.

De fet, la NASA vol aprofitar el projecte “Google Lunar X-prize”. Una competició, o un desafiament, entre empreses privades per enviar naus a la Lluna. La fundació X-prize l’organitza i Google ho financia. L’objectiu és allunar i fer que un robot s’hi desplaci i enviï dades des de la superfície. Doncs aprofitant la missió, la NASA llogarà part de l’equipatge i ficarà un petit viver amb unes quantes llavors de tres espècies diferents de plantes.

Està previst posar 10 llavors de naps, 10 d’alfàbrega i 100 de Arabidopsis thaliana. Aquesta és una mala herba des del punt de vista pràctic, però segurament és el vegetal del que coneixem millor la seva biologia. Sovint es compara amb la mosca del vinagre o els ratolins de tant com l’hem estudiat.  Per això, és l’elecció lògica per començar a estudiar els efectes de l’ambient lunar.

Les llavors estaran sobre uns fulls de paper de filtre que contindrà els nutrients mínims necessaris. Quan arribin a la superfície de la Lluna s’hi afegirà una mica d’aigua i seguiran el desenvolupament de les plantes durant uns dies. L’aire del viver ha de ser suficient per la durada de l’experiment. El que es vol esbrinar és com afecta créixer amb 1/6 de la gravetat terrestre. És important ja que les plantes creixen rectes perquè detecten la gravetat i tiren en direcció contraria. Potser a la Lluna tindran problemes.

L’altre dada important és si la llum de la superfície lunar és adequada per permetre el creixement. El moviment relatiu del Sol és molt diferent vist des de les superfícies de la Lluna i la Terra. També caldrà veure com afecta la temperatura i les radiacions que arriben a un indret sense atmosfera ni capes d’ozó.

En posterior missions es preveu fer seguiments més llargs de les plantes. És interessant el raonament dels experiments futurs. Si les plantes resisteixen 16 dies vol dir que aguanten la radiació. Si resisteixen més de 60 dies podrem veure com afecta la reproducció sexual, la meiosi cel·lular. I amb experiments de 160 dies tindrem ocasió de detectar mutacions i danys genètics.

De fet, caldrà saber moltes més coses, però per començar ens haurem de conformar amb els naps, l’alfàbrega i l’Arabidopsis. I mentrestant, és clar, podrem riure amb els comentaris dels que només llegeixen els titulars de les noticies de Facebook.

7 comentaris

  • Daniel

    03/12/2013 17:05

    Sinera. Simular un sisé de gravetat suposo que és massa complicat. Aqui només ho fan en avions en vol parabólic :-D

    Esther. Ei, però l’objectiu és acabar fent el canvi d’escala, de manera que a la llarga, el fito no es aplicable (a no ser que trobem reserves d’aigua a la lluna). Tu ho analitzes des de l’interés científic, però aquí ja es tracta de les aplicacions pràctiques futures.

  • Esther

    03/12/2013 15:54

    Avui discrepo i estic a favor del fito. L’aigua serà un problema quan hagin de fer un canvi d’escala. L’aigua dolça és un recurs escàs, millor provar alguna cosa que creixi amb aigua salada. Tot i que no te’l pots menjar el fito, estic a favor perquè és la base de la cadena tròfica, ocupa poc, serveix per provar tropismes: fototropisme, geotropisme… a més a més hi ha especies adaptades a les radiacions i són més simples que les cèl•lules vegetals…ho tenen tot a favor! Ara, la càmera que hauria de monitoritzar això hauria de ser de supermegapixels amb micro incorporat.

  • Sinera

    03/12/2013 15:08

    D’interessant ho pot ser molt. A veure què en sortirà. M’imagino que no deu ser pas possible recrear aquí un metre quadrat de la lluna a base de filtres i tecnologia de tota mena. També estaria bé tenir un trosset de lluna a casa nostra… només per fer proves…

  • Daniel

    03/12/2013 12:34

    Fitoplancton? Uf, massa depenent d’un medi aquàtic per tenir gaires possibilitats a la Lluna. Millor començar amb plantes adaptades a condicions més hostils, com ara la terra ferma! :-D

  • Joan Codina

    03/12/2013 10:53

    Quina gent!! Jo hauria començat amb una mica de fitoplàcton, però què carai!! Les plantes es veuen més.

    Espero que a mig experiment no els facin tornar a tancara la paradeta…

  • Daniel Closa

    03/12/2013 9:33

    Correcte. En aquest experiment en porten només per 5 o 10 dies. El dels 160 dies requerirà habitacles més grans o un sistema per reposar sobretot el CO2 i l’aigua, però també una certa quantitat d’oxigen d’entrada.

  • Carquinyol

    03/12/2013 9:31

    A més de la radiació també estaran molt condicionades per l’aire de viver i de com evolucioni aquest, oi ? Perquè sense atmosfera poc desenvolupament poden tindre les plantes.

    Portaran aire suficient per a 160 dies ?