Arxiu del dimecres, 4/12/2013

Si és homeopàtic, no cal demostrar eficàcia

dimecres, 4/12/2013

waterdrop.jpg Quan pensem en medicaments, ho fem referint-nos a productes que serveixen per curar malalties, per prevenir-les o, si més no, per minimitzar els seus efectes. Els medicaments poden ser de molts tipus, però sempre han de complir una condició: el producte ha de tenir efectes terapèutics. Sembla senzill, però segurament se m’escapa alguna cosa. El cas és que el ministeri de sanitat ha posat fil a l’agulla per regular els medicaments homeopàtics. Legalment estaven en una situació ambigua, i tocava posar ordre. Res a dir en això, per descomptat. Però les informacions que s’han publicat fan notar un detall interessant.

La legislació que s’aplicarà sembla igual a la de la resta de medicaments que podem trobar a les farmàcies. Han de passar controls per garantir la qualitat i la seguretat. Ara bé, mentre que la resta de medicaments han de demostrar la seva eficàcia, sembla que això no es demanarà als medicaments homeopàtics. Només cal que estiguin fets amb productes de qualitat i que no facin mal. Que serveixin per alguna cosa no cal que ho demostrin. Almenys, no tots.

La clau està en el fet que un medicament homeopàtic pot reivindicar una indicació o pot no fer-ho. Per exemple, pots dir que el  medicament homeopàtic “X” serveix per curar el mal de cap, però també pots dir que “Y” és un medicament homeopàtic, sense especificar perquè serveix. Si no dius quina aplicació té, no cal que demostris res.

No hi tindria res a dir (bé, de fet tindria moltes coses, però tant se val) ja que qualsevol es pot gastar els diners com més li plagui. Però aplicar el concepte de “medicament” a un producte que no necessita demostrar que sigui efectiu, em sembla una corrupció profunda del llenguatge, de la ètica mèdica i fins i tot del sentit comú. Els caramels de menta els podrem tractar com a medicaments sempre que no reivindiquem cap indicació? Podem considerar un medicament l’aigua? De fet, molts medicaments homeopàtics només tenen aigua, per tant semblaria que és exactament el que es pretén fer.

Per descomptat, el fons de la qüestió serà econòmic. Imagino que el ministeri ingressarà diners en concepte de medicaments i els laboratoris que ho fan podran ingressar diners venent aigua a preu de medicament. I els pacients? Bé, si creuen en la homeopatia no es queixaran pas. Tothom content. Només el sentit comú en surt perjudicat, perquè cadascú pot prendre el que li plagui i afrontar la malaltia com li sembli. Però per considerar un producte com un medicament, cal que aquest aporti alguna prova de la seva eficàcia. I una prova de veritat. Un assaig clínic amb tots els ets i els uts.

El cas és que si admetem que podem considerar medicament un producte que no ha demostrat que serveixi per res, per que ens hem de limitar a la homeopatia? Perquè està més de moda? Perquè als alemanys els fa gràcia? (podriem fer cas dels britànics) Poden ser motius vàlids socialment, però no mèdicament. I la resta de medicaments? Si als homeopàtics no els demanem que demostrin res, per quins set sous cal exigir-ho als convencionals? Fixeu-vos que no dic que no serveixin. Jo crec que no i, aparentment, el ministeri també ho pensava, però això és un altre tema. El que no s’entén és que ni tant sols els demanem que ho demostrin.

Segurament hi ha detalls legals i administratius que se m’escapen, però cada vegada sento més intensament que hi ha moltes forces que ens volen tornar a l’època medieval. Quan n’hi havia prou amb dir que “tothom ho sap” o recórrer a la opinió d’alguna autoritat morta fa temps per donar alguna cosa per certa.