Si és homeopàtic, no cal demostrar eficàcia

waterdrop.jpg Quan pensem en medicaments, ho fem referint-nos a productes que serveixen per curar malalties, per prevenir-les o, si més no, per minimitzar els seus efectes. Els medicaments poden ser de molts tipus, però sempre han de complir una condició: el producte ha de tenir efectes terapèutics. Sembla senzill, però segurament se m’escapa alguna cosa. El cas és que el ministeri de sanitat ha posat fil a l’agulla per regular els medicaments homeopàtics. Legalment estaven en una situació ambigua, i tocava posar ordre. Res a dir en això, per descomptat. Però les informacions que s’han publicat fan notar un detall interessant.

La legislació que s’aplicarà sembla igual a la de la resta de medicaments que podem trobar a les farmàcies. Han de passar controls per garantir la qualitat i la seguretat. Ara bé, mentre que la resta de medicaments han de demostrar la seva eficàcia, sembla que això no es demanarà als medicaments homeopàtics. Només cal que estiguin fets amb productes de qualitat i que no facin mal. Que serveixin per alguna cosa no cal que ho demostrin. Almenys, no tots.

La clau està en el fet que un medicament homeopàtic pot reivindicar una indicació o pot no fer-ho. Per exemple, pots dir que el  medicament homeopàtic “X” serveix per curar el mal de cap, però també pots dir que “Y” és un medicament homeopàtic, sense especificar perquè serveix. Si no dius quina aplicació té, no cal que demostris res.

No hi tindria res a dir (bé, de fet tindria moltes coses, però tant se val) ja que qualsevol es pot gastar els diners com més li plagui. Però aplicar el concepte de “medicament” a un producte que no necessita demostrar que sigui efectiu, em sembla una corrupció profunda del llenguatge, de la ètica mèdica i fins i tot del sentit comú. Els caramels de menta els podrem tractar com a medicaments sempre que no reivindiquem cap indicació? Podem considerar un medicament l’aigua? De fet, molts medicaments homeopàtics només tenen aigua, per tant semblaria que és exactament el que es pretén fer.

Per descomptat, el fons de la qüestió serà econòmic. Imagino que el ministeri ingressarà diners en concepte de medicaments i els laboratoris que ho fan podran ingressar diners venent aigua a preu de medicament. I els pacients? Bé, si creuen en la homeopatia no es queixaran pas. Tothom content. Només el sentit comú en surt perjudicat, perquè cadascú pot prendre el que li plagui i afrontar la malaltia com li sembli. Però per considerar un producte com un medicament, cal que aquest aporti alguna prova de la seva eficàcia. I una prova de veritat. Un assaig clínic amb tots els ets i els uts.

El cas és que si admetem que podem considerar medicament un producte que no ha demostrat que serveixi per res, per que ens hem de limitar a la homeopatia? Perquè està més de moda? Perquè als alemanys els fa gràcia? (podriem fer cas dels britànics) Poden ser motius vàlids socialment, però no mèdicament. I la resta de medicaments? Si als homeopàtics no els demanem que demostrin res, per quins set sous cal exigir-ho als convencionals? Fixeu-vos que no dic que no serveixin. Jo crec que no i, aparentment, el ministeri també ho pensava, però això és un altre tema. El que no s’entén és que ni tant sols els demanem que ho demostrin.

Segurament hi ha detalls legals i administratius que se m’escapen, però cada vegada sento més intensament que hi ha moltes forces que ens volen tornar a l’època medieval. Quan n’hi havia prou amb dir que “tothom ho sap” o recórrer a la opinió d’alguna autoritat morta fa temps per donar alguna cosa per certa.

9 comentaris

  • Daniel Closa

    05/12/2013 8:30

    Pau. L’exemple de la grip i el protozou imaginari és paradigmàtic. No deixarem que les dades que anem descobrint ens arruinin una bonica teoria! I la homeiopatia era una bonica teoria al segle XIX, però ara ja no s’aguanta per enlloc.

    tramuntaire: Ja ho dius. L’arel del tema deu ser econòmica. I “poderoso caballero es don dinero”

    Entristit: Totalment d’acord.

    Joana: En això, hi ha farmacèutics que sho haurien de fer mirar. Elplacebo és útil, però tampoc tant. I ells ho haurien de saber (o tornar ràpidament a la facultat)

  • Joana

    04/12/2013 14:13

    ja que esmentes ens alemanys: demanant un antibiòtic en una farmàcia alemanya, em van vendre una “cosa equivalent”, ja que aquell en concret no el tenien. La gran sorpresa va ser quan gràcies al google-translator vaig descobrir que m’havien venut homeopatia!!! Desconec la llei alemanya sobre el tema, però crec que això hauria de ser ilegal a tot el món. Sembla que aquesta nova regulació va cap al camí contrari…

  • Entristit

    04/12/2013 12:26

    Efectivament, és un dia trist per la medicina. I com que darrera de tot el que passa hi ha raons econòmiques, potser convé recordar que en el moment actual els farmacèutics cobren els medicaments homeopàtics al comptat, mentre que triguen mesos a cobrar els medicaments receptats pels metges de la sanitat pública. Més encara, el preu dels medicaments genèrics està regulat, mentre que el dels homeopàtics és lliure. Per tant, lamento observar que vendre un medicament homeopàtic és més beneficiós per un farmacèutic que vendre un medicament genèric.
    Per aquesta raó el ministeri l’únic que vol assegurar-se és que no siguin perjudicials…

  • tramuntaire

    04/12/2013 11:54

    Després de milers d’anys de cultura humana, segles de democràcia i 5 anys de crisi encara no hem après que en aquest món tot es mou per interessos.

    Si el Misteri de Sanitat dóna aquestes facilitats a l’homeopatia no és precisament perquè han sortit al balcó i la gent els ha clamat: “accepteu els productes homeopàtics encara que no demostrin eficàcia!”.

    El cas ja no és si l’homeopatia funciona o no; el problema de fons és que la maniobra és un insult al sentit comú, com tants d’altres ens fan posar les mans al cap en aquests temps que corren…

  • Pau Bosch

    04/12/2013 10:36

    Que l’homeopatia no haurà de demostrar res per a vendre’s? Doncs com sempre, no? Diuen que només cal basar-se en la tradició dels 18.000 tractaments creats en els últims 200 anys per algú amb noms i cognoms. Em sembla que això també és una corrupció del concepte de tradició.

    El producte homeopàtic més conegut, l’Oscillococcinum simbolitza que és una dilució del protozou de la grip que es va trobar que a més de ser en les persones griposes casualment també era en fetges d’ànec, que són el que es dilueix. Ara sabem (no es coneixien quan es va formular el tractament) que és un virus.

    Per tradició legalitzarem que la grip la causa un protozou. Clar que sí, home!

  • Daniel

    04/12/2013 10:14

    Carquinyol. La veritat és que els raonaments i els arguments per justificar-ho resulten d’alló més mediocres.

    Josep. Suposo que tots els que sempre critiquen les farmacèeeeeutiques per enriquir-se enganyant al personal, ara posaran el crit al cel
    (au va! …a qui vull enganyar?)

    Júlia. Uix. No crec que ens n’alliberem. Suposo que simplement defensen altres interessos que no tenen res a veure amb la salut i el proges dela medicina.
    Júlia.

  • Júlia

    04/12/2013 9:58

    Quan vaig veure la notícia no sabia si riure o plorar… Tant de bo ens alliberem aviat de la càrrega que suposa tota aquesta gentussa pel desenvolupament…

  • Josep Al-Aziz ||*|| (@josepalacid)

    04/12/2013 9:57

    El que trobo genial de l’argumentari homeopàtic és la suposada conxorxa de “les farmacèutiques” per guanyar diners amb els medicaments “halopàtics”.
    Tot seguit comproves que, molts dels “medicaments homeopàtics”, es fabriquen als mateixos laboratoris que produeixen els medicaments halopàtics…

  • Carquinyol

    04/12/2013 9:28

    El ministeri acaba d’obrir la porta per a que Font Vella i Viladrau puguin ser empreses farmacèutiques.

    I el més trist de tot és que veien la colla d’ineptes que ens governen un ja no es sorprèn que es decideixi que un producte si és diu homeopàtic es pugui dir ‘medicament’ sense haver de demostrar res.

    Però crec que la llei ha quedat curta: hauria d’obligar a que qui ha pres la decisió només pugui utilitzar aquests ‘medicaments’ en cas de malaltia. Potser així s’ho repensarien…