La nova de centaure

nova-centauri-2013.jpeg Una nova estrella ens il·lumina. I no parlo del món dels cinema ni dels famosos sinó literalment d’una estrella al cel. Fins i tot el nom el faig servir en sentit estricte ja que tècnicament és una “nova”. Per desgràcia, per observar-la hauríem d’estar a l’hemisferi sud ja que es troba a la constel·lació del centaure, que només es veu durant la primavera i fins a uns 40° al nord de l’equador (Barcelona està a uns 41 °, de manera que no la veurem).

En realitat una nova no és una estrella que apareix sense més sinó una que era massa poc brillant per veure-la a simple vista però que per algun motiu, guanya lluminositat i passa a ser visible. El nom el devem a la descripció que en va fer Tycho Brahe al segle XVI d’una nova estrella que van observar al cel. La va anomenar Stella Nova i el nom va quedar. Curiosament aquella no era una nova sinó una supernova, un fenomen molt més espectacular.

La que brilla aquests dies, i que s’anomena “Nova Centauri 2013”, la podem considerar una nova clàssica. Es tracta d’un sistema de dues estrelles, una de gegantina però poc brillant i una més petita, blanca i molt densa. El material de la gran va caient a la petita per efecte de la gravetat i quan s’acumula prou quantitat de matèria, prou quantitat d’hidrogen, es desencadena una reacció nuclear que genera l’augment en la brillantor. Passats uns dies la cosa s’apagarà, però el fenomen es pot repetir ja que el sistema segueix funcionant. Aquesta és una altra diferència amb les supernoves, molt menys freqüents i que brillen moltíssim més ja que l’explosió pràcticament destrueix l’estrella.

De noves n’hi ha una trentena per segle. Per descomptat, a la galàxia n’hi ha moltes més, però el que compta és que siguin visibles a simple vista. En aquest sentit, aquest anys és una mica excepcional ja que aquesta és la segona nova que apareix. Durant l’estiu ja en vàrem tenir una altra a la constel·lació del dofí. La “Nova delphini 2013” sí que va ser visible a l’hemisferi nord, encara que no tant com la d’aquests dies. Nova delphini 2013 va tenir una magnitud màxima de 4.3 i Nova centauri 2013 va arribar al 3.6 el divendres, encara que ara ja va de baixa. Recordeu que la magnitud mesura la brillantor aparent d’una estrella i és una xifra inversa. Com menor sigui el número, més brillant és l’estrella. Fins i tot pot tenir valor negatiu en cas d’astres molt brillants.

És curiós com des de sempre s’ha considerat el firmament com una cosa immutable. Un concepte totalment oposat a la realitat ja que les estrelles es mouen, canvien de brillantor, apareixen cometes, hi ha planetes que s’hi desplacen, cauen asteroides i en resum, constatem tota mena de fenòmens, fins i tot estrelles noves.

I l’espectacle màxim serà si un dia esclata una supernova relativament a prop del nostre sistema solar. Aleshores tindrem una estrella que podrà ser visible fins i tot durant el dia! Però de moment ens conformarem admirant la nova de centaure.

 

3 comentaris

  • Cristina Rodriguez

    23/12/2013 1:25

    Hola Daniel , em dic Cristina i estudio a l’institut Forat del Vent de Cerdanyola del Vallès( primer de batxillerat nocturn ) , la qüestió és que la meva professora de CMC i biologia és una gran fan teva, em fico en contacte amb tu perquè la majoria dels articles que analitzem a classe són teus i a la meva classe ens encantaria que vinguis a fer una conferència o alguna xerrada , esperem la teva resposta

  • Daniel Closa

    10/12/2013 11:14

    Jo també. L’únic que cal és que estigui propera… però no massa!
    http://neofronteras.com/?p=221

  • Joan Codina

    10/12/2013 10:55

    Jo tinc moltes ganes de sobreviure a una Supernova. Ha de ser magnífic veure-la de dia i nit (si no s’amaga).

    Ha de ser tremendo de veure.