El cuc de nom impronunciable

caenorhabditis_elegans_worm.jpg Si ens pregunten pels models animals que es fan servir en biologia, n’hi ha un parell que sempre ens venen al cap: els ratolins (Mus musculus) i la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster). És curiosa l’expressió “fer servir de conillet d’índies” ja que els cobais (Cavia porcellus) es fan servir comparativament molt menys. De totes maneres, hi ha altres animals que també s’han fet servir per diferents estudis. Els porcs s’usen molt en temes relacionats amb el sistema cardiovascular. Les rates també, tot i que molta gent confon rates i ratolins. I alguns de més poc habituals com el peix zebra (Danio rerio). Però un dels que han contribuït més a l’estudi del desenvolupament és un cuc de nom difícil: Caenorhabditis elegans.

En realitat, quan parlem d’aquest nematode li diem simplement “C. elegans”.

La seva mida és modesta; menys d’un mil·límetre. Però això facilita les coses al laboratori, Cal poc espai i poc menjar. A més, és transparent, de manera que el pots mirar al microscopi i controlar l’interior de l’organisme. I també presenta una característica remarcable: el seu cos està fet per exactament 959 cèl·lules.

L’important no és el nombre, sinó la seva precisió. En la majoria d’organismes les cèl·lules poden ser més o menys i si una es perd, les del costat començen a dividir-se i la substitueixen. Encara és més marcat durant el desenvolupament, quan les cèl·lules mare van esdevenint diferents tipus cel·lulars, però si una mor, altres prenen el relleu i segueixen la feina.

Això no passa amb C. elegans. Des de bon començament el programa de divisió cel·lular està perfectament establert. Cada cèl·lula es divideix un determinat nombre de vegades, cada una ocupa un lloc precís i tot ho fan sense rectificar els problemes de les veïnes. És a dir que si retirem la cèl·lula progenitora de les que donaran lloc a la cua del cuc, el cuc es desenvoluparà sense cua. En un mamífer això no passaria ja que altres cèl·lules ocuparien el lloc de la perduda i seguirien la seva feina. Per això un òvul fecundat si quan s’ha dividit es separen les dues cèl·lules, el resultat son dos organismes bessons complets. En el cas de C. elegans tindríem dos mitjos organismes.

Aquesta característica el fa ben diferent d’altres animals, però ha permès estudiar els relacions entre les cèl·lules durant el desenvolupament amb molta eficàcia. Gràcies a c. elegans hem entès moltes de les coses que passen mentre un embrió es va formant. Com saben les cèl·lules on es formarà el cap i on les extremitats, quins senyals segueixen per trobar el seu lloc, quins senyals les informen que han de morir per deixar lloc a altres cèl·lules…

Igual que passa amb les mosques, malgrat ser organismes totalment diferents, hi ha molts mecanismes comuns quan els estudies a nivell de cèl·lules. Per això, bona part del que coneixem sobre el desenvolupament, i ara també sobre envelliment, mort cel·lular, obesitat i altres patologies, és gràcies a un discret i minúscul cuc de terra transparent de nom impronunciable.

4 comentaris

  • tramuntaire

    13/12/2013 17:57

    Un monument de mida natural a la plaça major de cada poble.

  • Carquinyol

    13/12/2013 8:56

    Penso jo que la pobre cuca aquesta bé es mereix un monument i un reconeixement, no?

  • Carquinyol

    13/12/2013 8:51

    La pobre cuca aquesta bé que es mereix un monument i un reconeixement, oi ?

  • Carquinyol

    13/12/2013 8:50

    La pobre cuca aquesta bé que es mereix un monument i un reconeixement, no ?