Vida a Mart. Una mica de calma, si us plau.

mart-terra.jpg Els qui seguiu ocasionalment aquest blog, sabreu que una de les coses que més m’entusiasma és l’exploració de Mart. Sobretot per la possibilitat de trobar vida, previsiblement microbiana, o si més no, proves que la vida va existir a Mart en algun moment. M’encantaria, no ho amago. Però la veritat és que en començo a estar una mica tip dels anuncis de la NASA i dels titulars dels medis de comunicació.

Aquests dies, el que es deia és que a Mart hi havia florit la vida fa milions d’anys. El raonament? Doncs simplement que sembla que una planúria on passa el “Curiosity” va ser, fa milions d’anys, un llac d’aigua amb una determinada concentració de sals i amb els elements necessaris per la vida. Carboni, hidrogen, fòsfor, nitrogen i sofre.

Coi! Sembla fàcil entendre la diferència entre “podria haver-hi hagut vida” i “hi va haver vida”. Amb aquests elements també es pot fer làtex amb el que fabricar preservatius. Que els haguem trobat en aquella planúria permet concloure que hi havia condons a Mart fa milions d’anys?

El mateix passa amb l’anunci de la vida a Mart fonamentada en el descobriment d’organismes de la Terra que viuen en condicions extremes. Si poden viure aquí, també podrien fer-ho a Mart. Per tant, a Mart hi va haver vida… Que se n’ha fet dels principis més elementals de la lògica?

Encara millor són els que afirmen que la vida es va originar a Mart i que posteriorment va arribar a la Terra. El raonament sembla ser: Sabem segur que a la Terra hi ha vida mentre que a Mart sembla que no, per tant la vida no es va originar a la Terra sinò a Mart i després va viatjar per l’espai fins aquí.

En quin Univers aquest raonament té sentit?

Sembla que ens costa molt entomar la frustració de no tenir una resposta o de no tenir la resposta que ens agrada. Però ara com ara, no hem trobar ni rastre de vida a Mart. Ni actual ni passada.  No en tenim cap indici. Potser demà mateix el trobarem, però de moment no hi ha res. És una llauna i resulta decebedor, però l’Univers no té cap necessitat de donar-nos satisfaccions.

Per descomptat sempre queden els entranyables visionaris que veuen ovnis marcians en les imatges de les sondes que tenim per allà i conspiracions per ocultar-ho en les autoritats d’aquí. Cada ombra és un arbre marcià, cada brillantor és un artefacte alienígena i m’encanta quan veuen un puntet en una foto i dedueixen que “en Marte el transporte mayoritariamente se hace por aire en coches electro-magnéticos”.

Aquests conspiranoics fan riure, però estrictament no és un plantejament gaire diferent del que sembla que es fa amb cada vegada més facilitat per la premsa i la mateixa NASA. A partir de resultats negatius construïm cadenes de raonaments molt febles per mantenir l’esperança i acabar donant la impressió que sí que hi ha alguna indici d’allò que tenim tantes ganes de trobar.

Insisteixo que soc el primer a tenir ganes de trobar la demostració de vida alienígena. Com a biòleg em semblaria un dels majors descobriments que es pot plantejar la humanitat i mai més miraríem les estrelles de la mateixa manera. Però les ganes no m’impedeixen seguir pensant i demanant una mica de seriositat i rigor amb els raonaments. Quan trobem vida extraterrestre farem la festa més gran de la comunitat científica, però mentrestant, potser que ens deixem de romanços, que la cosa ja cansa una mica.

6 comentaris

  • Daniel Closa

    17/12/2013 8:35

    tramuntaire. Segurament hi ha algun aspecte del que dius. La tendencia dels americans a muntar grans espectacles és notable. S’agraeix quan tenen una dada important entre mans, però fa ràbia quan és per vendre fum.

    Mirabilis. Segurament també és part del problema. Amb les retallades que estan fent alpressupost de la NASA, aviat no en tindrà ni per pipes. Ja estan decidint quines missions en actiu han de cancelar simplement perque no les poden mantenir. Una bomba com la vida a Mart permetria demanar més diners amb més facilitat.

  • Mirabilis

    16/12/2013 16:32

    Potser als de la Nasa els hi cal dir “hi havia vida” de tant en tant, per continuar tenint fons econòmics. Aquí passa amb el tema “canvi climàtic”, que cal posar-ho com sigui en els projectes, per poder aconseguir calés. …

  • tramuntaire

    16/12/2013 10:58

    No vull generalitzar ni criminalitzar, però jo hi veig un punt de caràcter “ianqui” en tot això. Tot ha de ser vistós, espectacular, ha de vendre i sacsejar el gran públic. La qüestió és si la culpa és de l’equip científic o del de comunicació.

    Em recorda al contrast entre l’anunci enormement caut dels científics europeus demanant col·laboració per treure l’entrellat de per què havien detectat neutrins més ràpids que la llum (no deien que hi anessin, deien que ho havien detectat així) i els titulars que tot seguit van aparèixer a la premsa.

  • Daniel Closa

    16/12/2013 10:19

    Carquinyol. Ah! però a la NASA,ningú li discuteix el dret a fer i respondre preguntes

    Joan. Tantes coses passaven a Mart fa milions d’anys… :-D

  • Joan Codina

    16/12/2013 9:44

    I dius que a Mart s’hi practicava sexe fa milions d’anys?? Si ho haguessin fet “sin condón” que deia el Fraga ara no sabríem que hi va existir la vida.

    Amb això s’entén que en Sheldon s’emprenyi quan sa germana el presenta com a científic de coets…

  • Carquinyol

    16/12/2013 9:14

    “Sembla que ens costa molt entomar la frustració de no tenir una resposta o de no tenir la resposta que ens agrada”

    Si fossin catalans aquesta frustració amb les preguntes les tindrien assimilades des de fa temps…