“… oh! James”

_71703699_bond_alcohol_consumption_624_t-01.jpg Elegant, intel·ligent, letal amb tota mena d’armes, decidit, expeditiu, coneixedor de tota mena de tecnologia, políglota, glacial, implacable i sexualment irresistible. Totes aquestes característiques conflueixen en el personatge de James Bond, l’agent 007. A més, és conegut per la seva afició al martini amb vodka (agitat, no remenat) que no falta mai en les seves aventures. Però si fem una mirada més atenta als martinis, al vodka, la ginebra el vi, el xampany i tot el ventall de begudes alcohòliques que va ingerint al llarg de les seves missions, podem tenir una nova visió, més real, de l’agent secret més famós.

Bàsicament James Bond és un alcohòlic, cirròtic, amb hipertensió, mans tremoloses, poca memòria, problemes de concentració, dificultats de coordinació i probablement impotent.

Ja he esmentat alguna vegada que cada any, la revista British Medical Journal (BMJ) dedica l’últim número de desembre a publicar articles en clau d’humor. I aquest any, un dels més bons és un “estudi” en el que mesuren la quantitat de dosis d’alcohol ingerides per James Bond a partir de les descripcions de les novel·les. Tot seguit ho comparen amb les dosis màximes recomanades per les autoritats sanitàries i extrapolen els efectes que tant d’alcohol tindria sobre la salut.

Per començar, en Bond és poc més que un borratxo. Una unitat d’alcohol (A la Gran Bretanya) són uns 10 ml o uns 8 g d’etanol. Així, una ampolla de vi conté 9 unitats i un martini amb vodka en té 3. El consum màxim aconsellat és de 21 unitats per setmana i com a màxim quatre en un dia. I al menys, dos dies lliures d’alcohol per setmana. Uns consells que Bond es passa pel forro.

El màxim de consum identificat és a la novel·la “Des de Rússia amb amor”, en que endrapa 50 unitats en un dia. Però el ritme el manté sempre alt ja que el seu promig és de 92 unitats per setmana. Gairebé cinc vegades més del màxim aconsellat.

I això que les estimacions acostumen a ser a la baixa. S’ha vist que els bevedors habituals mostren una clara tendència a infravalorar la quantitat d’alcohol que han pres. Sabem el que l’autor diu que Bond ha begut, però probablement sigui més del doble.

L’extraordinari és que malgrat això, segueix desarmant míssils nuclears, pilotant avions experimentals, disparant amb una punteria envejable, saltant en paracaigudes o conduint en perilloses curses per carreteres impossibles mentre uns enemics despietats el persegueixen. Una sèrie d’activitats que qualsevol èsser humà amb tant d’alcohol a l’organisme estaria totalment incapacitat per fer.

Per exemple, l’alcohol afecta relativament ràpid les neurones del cerebel, encarregades entre altres coses dels moviments precisos. Pensar que depenem d’un paio amb les mans tremoloses i la memòria disminuïda per culpa de l’alcohol per desmuntar el giny nuclear que els dolents han plantat al mig de la ciutat fa posar els pels de punta.

En alguna novel·la avisen que l’esperança de vida dels agents de la secció 00 és molt curta. Normal, però no per culpa dels dolents o de les perilloses missions, sinó que han de ser víctimes fàcils i molt previsibles de la cirrosi hepàtica. També pot ser per una dolorosa pancreatitis alcohòlica, menys freqüent que la cirrosi, però igual de greu. Sense oblidar el risc de càncer d’esòfag o de colon, la obesitat, els dèficits de vitamines, les alteracions a la pell o la hipertròfia cardiaca.

Finalment és interessant recordar que l’alcohol afecta al rendiment sexual dels homes. Com es diu moltes vegades, una mica d’alcohol desinhibeix i pot facilitar algun aspecte del joc de la seducció. Però si et passes, de seguida apareixen dificultats en l’erecció. I a llarg termini, els grans consumidors d’alcohol també tenen problemes per modular la vasodilatació dels vasos sanguinis, cosa que afecta entre moltes altres coses, la qualitat de les ereccions.

A les pel·lícules, les noies que sedueix amb envejable facilitat sempre deixen anar un suggerent “… oh, James”. Però segurament a la vida real, el to de veu en que farien aquest “oh” seria diferent. Més aviat relacionat amb la decepció.

7 comentaris

  • Daniel Closa

    18/12/2013 8:38

    En realitat, a les pel·lícules de james Bond, és molt estrany que es compleixin les lleis de la física. Doncs sembla que les de la biologia també se les salten sense més. Tot sigui per l’espectacle!

  • Sinera

    17/12/2013 19:29

    Cal que a la propera o a la darrera peli de la saga en James Bond aparegui ben esgrogueït, amb la cara com un rovell d’ou!

  • Daniel Closa

    17/12/2013 10:58

    XeXu :D Home! ja saps que aquesta mena de plantejaments els trobo genials.

    Joan. Esmorzar galetes amb whisky. Un bon condicionament per començar el dia amb el fetge ben fumut!

  • Joan Codina

    17/12/2013 10:39

    Essent escocès segur que de ben petit ja esmorzava una bona tassa de whisky..

    Aquests articles són magnífics.

  • XeXu

    17/12/2013 10:34

    Quan fa un parell de de dies vaig veure la notícia en aquest mateix diari de seguida vaig pensar en tu. Estava segur que aquest estudi no el deixaries passar de llarg!

  • Daniel Closa

    17/12/2013 10:05

    No és exactament així. Cal anar borratxo per intentar-ho. Però intentar-ho no és el mateix que fer-ho. Amb la injesta d’alcohol d’en James, pot intentar el que li plagui, que no hauria d’aconseguir res de res (tret de prendre mal).
    És clar. Una dosi homeopàtica d’alcohol de bon matí (un got d’aigua) ajuda. Si més no a passar la ressaca del dia anterior :-D

  • Carquinyol

    17/12/2013 9:23

    El que passa és que li tens mania :P

    No és res d’extraordinari que faci tot el que fa anant borratxo, és que per a fer-ho s’ha d’estar borratxo !! Tu et ficaries en sidrals d’aquells anant serè ??

    Però de ben segur que no ho diuen perquè és secret però cada dia de ben segur s’empassa de bon matí una pastilla ultra-meravellosa que prevé dels efectes danyins de l’alcohol.

    I de ben segur que aquesta pastilla està relacionada amb la memòria de l’aigua…