Que s’embrutin i juguin amb el gos!

friends-1002227-m.jpg Fa anys els responsables de sanitat van observar un fet intrigant. El nombre de persones amb al·lèrgies mostrava una clara tendència a augmentar. A mida que milloraven les condicions sanitàries dels països disminuïen moltes malalties, però les al·lèrgies anaven a l’alça. Després es van afinar més les dades i van topar amb un altre fet curiós. Aquest augment s’observava en les ciutats, mentre que a les comunitats rurals era menys evident.

Amb tot això es va formular la “teoria de la higiene”, segons la qual, el problema amb aquest augment en les al·lèrgies és l’excés de mesures higièniques que apliquem, especialment als nens petits dels entorns urbans. Paradoxalment, resulta important estar en contacte amb microbis, porqueria i brutícia en general per tal de mantenir el sistema immunològic enfeinat. En cas contrari, acaba per girar-se contra les cèl·lules del propi organisme i desencadena una al·lèrgia o una malaltia autoimmune.

La cosa encaixava amb les dades epidemiològiques i semblava tenir sentit, però calia demostrar-ho i entendre els mecanismes amagats en el procés. D’explicacions raonables que resulten errònies n’hi ha grapats, per tant, la teoria de la higiene es tenia en compte, però amb reserves.

Ara, però, sembla que tenim més dades que la refermen. Ja fa uns anys es va veure que els nens que creixien en contacte amb animals domèstics tenien menys al·lèrgies que els que només veien les bestioles a la tele. Això ja encaixava en la teoria de la higiene ja que al final, el nen no deixa d’estar en contacte amb els pèls, la brutícia i els microbis del gos, el gat o la vaca, si viu en una granja. I aquesta setmana han publicat un treball que sembla explicar el mecanisme.

Els investigadors han recollit pols de cases on hi havia mascotes i de cases en les que no en tenien. Les mascotes havien de ser normals, de les que surten al carrer i tornen a entrar portant una certa quantitat de brutícia. Aquesta pols la van dissoldre en aigua i la van donar a beure a ratolins. Posteriorment, els ratolins van ser exposats a agents que causen reaccions al·lèrgiques i van comparar el que passava.

I, tal com podem esperar si això de la higiene és cert, els ratolins que havien menjat la pols de la casa amb animals, van tenir una resposta molt menor que no pas els seus companys tractats amb la pols de la casa “neta”. Les mascotes havien introduït brutícia a la casa, però amb ella havien conferit resistència als processos al·lèrgics.

La qüestió és, com ho havien fet? Doncs la clau no estava directament en la pols sinó en els microbis que hi viuen. Quan van comparar la flora bacteriana intestinal dels dos grups de ratolins, hi havia clares diferències. Per exemple, van constatar que els ratolins “protegits” presentaven una notable presencia d’un bacteri anomenat Lactobacillus johnsonii, gairebé absent als ratolins tractats amb pols de la casa neta.

Ara ja tenim clar que els bacteris dels budells tenen un efecte important sobre el nostre sistema immunitari (sobre molts sistemes, però sobre l’immunitari també). Ja s’havia vist que ratolins que creixien en ambient estèril tenien més problemes que els que estaven en contacte amb microbis. Doncs sembla que estar en contacte amb animals és una manera d’afavorir que als budells hi acabin arribant els bacteris que resulten importants per mantenir el nostre cos en perfecte funcionament.

L’estudi és important perquè reforça la teoria de la higiene, però també perquè obre vies per solucionar problemes. I es que tot seguit van mirar que passava si simplement administraven el Lactobacillus johnsonii a ratolins. Va resultar que això ja era suficient per protegir-los enfront les respostes exagerades del sistema immunitari.

Pot ser una bona estratègia, però segurament és molt més intel·ligent deixar que els nens juguin, s’embrutin, gaudeixen de la companyia d’animals i descobreixin el món com toca fer als nens. Només cal trobar l’equilibri entre l’excés i la falta d’higiene. Amb això, tant senzill, seran molt més feliços i, sobretot, milloraran el seu estat de salut.

4 comentaris

  • Daniel Closa

    18/12/2013 11:56

    Kape. És clar. El problema és trobar l’equilibri. La falta d’higiene porta problemes, i incorporar mesures higièniques a la vida ha millorat moltíssim la salut de la població. Però també sembla dolent passar a l’altre extrem. És important rentar-se les mans, però no calen els sabons que esterilitzen les superficies, ni cal patir i veure microbis tòxics per tot arreu. Entre poc i massa cal trobar l’equilibri.

  • Kaperusita

    18/12/2013 11:39

    Com m’agrada el teu post d’avui!!! Fa molt que jo defenso aquesta postura i sense saber res dels estudis que s’estaven fent. Possa els pels de punta quan acaves de parir i et diuen el munt de messures d’higiene a tenir en compte i tu penses, com s’ho debien fer abans quan tot era mes bàsic i simple??
    Una abraçada, Dani!!!

  • Daniel Closa

    18/12/2013 10:09

    Profitosos i segurament molt divertits!

  • Sinera

    18/12/2013 9:13

    Quan d’infant convivia amb gats, gossos, conills, gallines pollastres, ànecs, cabreta, porc… em deurien deixar immunitzat contra la majoria d’al·lèrgies… Profitosos aquells temps…!