Arxiu del dimecres, 8/01/2014

Aventura espacial o reality show?

dimecres, 8/01/2014

mars one.jpg Sembla que el projecte Mars One ja ha fet la primera tria de voluntaris per anar a colonitzar el planeta Mart. De moment hi ha 1058 candidats dels que una quarantena són espanyols. Hi ha uns quants factors destacats en el projecte. El més destacat és que és un viatge només d’anada ja que es tracta d’anar per realment colonitzar i quedar-se allà. També destaca que és una iniciativa privada feta per holandesos. I la moguda publicitària al voltant del projecte és remarcable. Voluntaris de tot el món s’hi han apuntat. En principi, l’aventura de veritat començarà l’any 2024.

Reconec que m’encantaria veure-ho. Viure el moment en que els humans finalment ens instal·lem en un altre planeta. Però alguna cosa em fa sospitar que no tindré tanta sort.

Si voleu els detalls de perquè soc força escèptic, els trobareu en articles com aquest o aquest. Però un breu resum dels problemes del projecte seria:

Per anar a Mart, cal una nau espacial. Un coet prou gran com per transportar els astronautes, les seves cases, el combustible, els sistemes per generar aire, aigua, tractar residus, fabricar menjar, sistemes de protecció contra les radiacions i maquinaria pesant per construir tot això. Per desgràcia aquest coet encara no existeix. Hi ha projectes, naturalment. Però només són això: projectes. Diuen que se n’encarregarà la companyia Space X amb el Falcon heavy o que han contractat la Lockheed Martin. Tot això està molt bé, però encara ningú disposa d’un coet prou gran per anar a Mart. Només de imatges per ordinador de com seria el coet. I el cas és que, a més del coet, que és el sistema de propulsió, també cal la càpsula on anirà la tripulació. I estem a les mateixes. Hi ha projectes, com la “Red Dragon” però, de nou, encara no existeix més enllà dels dissenys sobre paper (la “Dragon”, que sí existeix, només pot portar 25 metres cúbics de càrrega!). Això sí; tenen uns dissenys super-xulos .

Fins i tot Colom, quan va preparar el viatge per descobrir el nou món, planejava fer-ho amb un tipus de naus que ja existien. Els de Mars One són més optimistes que Colom. Perquè abans d’embarcar-te en un viatge d’aquestes característiques, al menys caldria provar els equips, les naus i tot això. No? Si més no, és el que demanaria abans d’embarcar-me en aquest viatge.

Però el que em sembla més feble és el que passarà quan arribin allà. Acostumem a imaginar Mart com una mena de desert similar al d’Arizona, amb un to més vermellós, però sense moltes més diferències. És el que veiem a les imatges que envien la Curiosity o l’Opportunity. Viure a un desert pot ser molt difícil, però hi ha coses que no es veuen i que ho fan encara pitjor. Una colònia necessitarà generar el seu aire. Molt, ja que els humans respirem sense parar. Difícilment podran fer-ho amb jardinets hidropònics per fer créixer plantes ja que no hi ha aigua per mantenir-los, no sabem com creixen les plantes a Mart i tampoc disposem d’hivernacles per mantenir-los. I no parlem d’aire per uns dies o uns mesos, sinó aire per sempre més!

Pel que fa a l’energia, sembla que els panells solars seran el sistema preferit, però quins? De quin tipus? Quina potència? Quina quantitat? Quanta superfície? Com els portaran? Tot això sembla encara poc definit.

Els colons hauran de menjar. D’entrada els poden portar menjar en algun coet no tripulat, però de seguida hauran de generar els seus aliments. Com? Per alimentar una persona cal una superfície agrícola important. Allà a Mart no hi ha problema de superfície, però que sigui aprofitable per conreus o alguna cosa similar és un altre tema. Als astronautes de la ISS els envien menjar, medicaments, equips de reparacions, eines i de tot cada dos per tres, però  és que estan aquí al costat!

Ah! I el tema de les radiacions. Sense una atmosfera com la nostra, sense una capa d’ozó que protegeixi de les radiacions provinents de l’espai, la taxa de mutacions ha de ser força elevada. Per tant, els colons hauran de viure en condicions de molta protecció. El més fàcil seria construir els habitacles sota terra, però aparentment portaran estructures inflables per viure. Com protegiran de les radiacions? Tampoc està especificat.

Potser sí que en algun lloc tenen previstes tots aquests obstacles. Però de moment el que hi ha son anuncis molt macos i molt ben dissenyats que potser recorden massa una campanya publicitària. I aquí topem amb l’últim motiu d’inquietud.

Els organitzadors són els productors del programa “Gran Hermano” holandès. En teoria es retransmetrà l’aventura com un reality show i això servirà per finançar-ho. Per molta audiència que tingui, crec que els números no quadren per enlloc, per tant, sospito que tot plegat quedarà en res. M’agradaria equivocar-me, però em sembla que això té tant d’aventura espacial com “Gran Hermano” d’experiment sociològic seriós. Sospito que al final només tindrem presumptes astronautes mediàtics promocionant discoteques i marques de roba.