Arxiu del dilluns, 13/01/2014

Benvolgut viatger del temps…

dilluns, 13/01/2014

Hawking-Black-SMALL_large.jpg Viatjar al llarg del temps és un dels grans somnis dels humans. Si més no, fer-ho a ritme diferent del normal, ja que tots viatgem cap al futur a un ritme constant d’un dia per dia. Però saltar cap al futur o retornar al passat excita la imaginació com ho feien els viatges a terres desconegudes en el passat. La llauna és que de seguida apareixen els problemes en forma de paradoxes o de impossibilitats físiques de fer el viatge.

Les paradoxes són les típiques: Que passa si viatjo al passat i mato al meu avi? Quan li dones voltes acabes una mica marejat. O que passa si modifico els fets històrics? Si li enfonso les naus a Colom, o evito l’assassinat de Kennedy, com trobaré el món quan torni?

I les impossibilitats físiques són més fàcils d’entendre. Si retrocedeixo un dia tindré un problema ja que la Terra encara no havia arribat on som ara en la seva òrbita al voltant del Sol, de manera que apareixeré al mig de l’espai. En realitat no sabem on seria perquè el Sol també es mou, i la nostra galàxia també, igual que el grup local de galàxies. És curiós com ens costa recordar que vivim en un planeta que es mou!

També hi ha l’argument que feia l’Stephen Hawking. Si en algun moment del futur inventen la màquina del temps…. on son els turistes provinents del futur? Algú creu que si fos possible no es muntarien empreses de cronoviatges per viure aventures extremes a les croades medievals, a les invasions mongols o al bèl·lic  segle XX?

Per assegurar-se’n, el mateix Hawking va fer una festa convidant a viatgers temporals. Per descomptat, les invitacions es van fer públiques “després” que tingués lloc la festa. Només algú que pogués tornar al passat tindria la informació per assistir. Però tristament, ningú s’hi va presentar.

Ara ho han tornat a fer, com una mena de divertimento, uns investigadors de la Universitat de Michigan. Van decidir buscar per Internet (Buscadors i, sobretot Twitter) informacions que només poguessin haver deixat persones amb coneixement de fets futurs. La tria van ser dos conceptes “Papa Francesc” i “Cometa ISON”. El motiu és que fins que no van ser triat o descobert, no hi havia hagut cap papa anomenat Francesc ni cap cometa batejat com ISON. Si algú n’hagués parlat abans, indicaria un coneixement només disponible per viatgers del temps.

Però de nou, no van trobar res que fes referencia al cometa i només un esment a un papa Francesc, que semblava més per casualitat que no per una informació sòlida.

Un altre intent, similar a la festa de Stphen Hawkins va ser posar un post demanant que deixessin informació als hastags #ICanChangeThePast2” o “#ICannotChangeThePast2. De nou, la gràcia és que van posar la demanda al setembre de l’any passat i demanaven que la informació la pengessin l’agost. I de nou, el resultat va ser negatiu.

Però ja se sap que l’absència d’evidència no vol dir evidencia d’absència. Tot i que personalment crec que el viatge en el temps només és una bonica fantasia, no el descartaré fermament ja que massa coses en teoria impossibles han acabat esdevenint ben reals. I, en tot cas, amb aquests estudis no podem descartar que entre nosaltres hi hagi viatgers del temps. Només podem dir que no els hem trobat. Potser també podem suggerir que els viatgers del temps no fan servir twitter quan ens visiten.

Per cert. Si algun viatger del futur passa per aquí i llegeix aquest blog, podria deixar algun missatge? Alguna informació que puguem verificar d’aquí uns dies, com ara, on hi haurà el proper terratrèmol important o quantes medalles d’or guanyarà la Xina als propers jocs olímpics d’hivern. Les xifres guanyadores a la loteria entenc que se les guardin per ells, per tant no els les demanarem. Jo tampoc les donaria.