Arxiu del dimecres, 15/01/2014

Polio; llums i ombres al final del túnel

dimecres, 15/01/2014

Poliodrops.jpg L’any 1988 van haver-hi uns 350.000 casos de poliomielitis arreu del món sense que cap país es lliurés del flagel. Si ens fixem un moment en la xifra ens adonem que el virus feia emmalaltir un miler de nens cada dia. Va ser un any important perquè la Organització Mundial de la Salut va aprovar una resolució per acabar amb aquesta malaltia i es va iniciar la “Iniciativa per la Eradicació Global de la Polio”. Es van promoure campanyes massives de vacunació arreu del planeta i la situació va canviar radicalment.

L’any 1994 es va declarar el continent americà lliure de polio. Això vol dir que no s’havia detectat cap cas en tres anys als països que conformen la regió. L’any 2002 va passar el mateix a Europa. I al 2006 només quedaven quatre països on el virus seguia actiu. Nigèria, Índia, Pakistan i Afganistan. Després de vint-i-cinc anys s’ha passat d’aquells 350.000 casos anuals a només 372 casos.

Semblaria que el final del camí s’apropa i que la polio pot quedar eradicada d’una vegada igual que ja va passar amb la verola. Però no es pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat. I el cas és que aquests dies es barregen les noticies esperançadores amb les inquietants.

La bona noticia es que el dia 13 de gener va fer tres anys de l’últim cas detectat a l’Índia, de manera que al març es declararà que la polio ha sigut eradicada del país. Rukhsar Khatoon és una nena que tenia 18 mesos quan li van diagnosticar, l’any 2011. Als seus germans els havien vacunat, però la Rukhsar patia sovint de diarrees i els seus pares van decidir que era millor no vacunar-la. Un excés de protecció que la va deixar desprotegida. La història, però, no acaba malament ja que la malaltia es va presentar de forma lleu i amb el tractament i la teràpia, li ha deixat pocs senyals de la paràlisi.

Ai!, però en altres indrets les coses no van tant bé. Si mirem la llista de països que han presentat casos de polio l’any 2013 veiem que hi apareixen Afganistan, Camerun, Etiòpia, Kenia, Nigèria, Pakistan, Somàlia, i Síria. Hi ha menys casos globalment, però s’escampen a més indrets (de fet, el 2013 hi ha hagut més casos que no pas el 2012). En bona part, el motiu són els conflictes que hi ha a les diferents regions. Refugiats que marxen d’un indret i s’instal·len a països veïns portant amb ells el virus.

També és important, la hostilitat d’alguns moviments integristes cap a les campanyes de vacunació. Un fenomen degut a la poca cultura però també a l’ús vergonyós que van fer en alguna operacions militars, en les que amb l’excusa de les vacunacions es va mirar de aconseguir informació per localitzar Osama Bin Laden. Potser sigui només una llegenda o potser sigui cert, però la sospita va disparar tota mena de rumors que relacionaven les campanyes de vacunació amb atacs de drones, amb intents dels occidentals per esterilitzar els musulmans o amb atemptats contra l’Alcorà que suposadament prohibiria lluitar contra una malaltia abans que es declari.

Pel motiu que sigui, sembla que l’últim pas per lliurar-nos de la polio es fa més costerut del que es podria esperar. Però seria absurd, i les futures generacions ens ho retraurien sempre si al final no ho aconseguíssim del tot. Disposem del coneixement i dels medis per fer-ho, i el gran obstacle ja no és el virus sinó la ignorància i la mesquinesa humana. Com que només que un únic nen estigui malalt pot tornar a escampar el virus per la seva comunitat cal mantenir la pressió fins el final. I seguir alerta durant molt més temps.