Arxiu del dijous, 16/01/2014

El desert es menja la casa d’Anakin Skywalker

dijous, 16/01/2014

mos_espa.jpg A la saga de “Star Wars”, la llar de Luke Skywalker era el planeta Tatooine. Un indret desèrtic i amb dos sols a l’horitzó que li proporcionaven uns capvespres inigualables a la Terra. La pel·lícula es va rodar en uns decorats construïts al desert de Tunísia i han esdevingut un destí turístic remarcable. Quin friki es resisteix a fotografiar-se pels carrers de Mos Espa, on representa que  va créixer el jove Anakin Skywalker?

Doncs si sou d’aquests frikis, ja podeu espavilar perquè a la ciutat li queden quatre dies abans de ser engolida per una de les dunes de sorra del desert tunisià.

Les dunes no deixen de ser simples acumulacions de granets de sorra que, empeses pel vent es van desplaçant lentament. Naturalment no és que el vent empenyi tota la duna, sinó que fa moure els grans de sorra, fent-los pujar fins a dalt de tot. Aleshores, cauen per l’altre costat, el de sotavent, fent que la primera línia de la duna comenci lleugerament més endavant. Amb el temps i el moviment de milions de granets de sorra, la duna es va desplaçant lenta però inexorablement.

De totes maneres, tampoc és tant lent. I el cas del decorat de Star Wars permet veure-ho. Uns geòlegs van aprofitar que l’indret és molt fotografiat i que hi ha grapats d’imatges a la xarxa obtingudes al llarg dels anys. També hi ha fotografies captades per satèl·lits i tot plegat ha permès reconstruir el moviment i la velocitat de la gran duna que ja està començant a engolir l’indret. El canvi és evident si comparem imatges de l’any 2008 amb les del 2012.

El moviment no és constant ja que depèn del vent i de si un any plou molt o poc. Al desert hi plou poc, però algunes vegades si que ho fa. Aleshores els grans de sorra queden units entre ells i el moviment s’alenteix. En tot cas, la duna en qüestió avança a uns quinze metres per any, que és més del que hauria imaginat d’entrada. Igual que passa amb les plantes, el moviment de les dunes ens recorda que al nostre voltant passen més coses de les que podem percebre.

De dunes similars n’hem trobat a altres indrets del sistema solar. A Mart n’hi ha, i també a Tità. Però les de la Terra es caracteritzen per moure’s molt més de pressa que les seves anàlogues extraterrestres.

El moviment de les dunes també explica els sorolls que emeten alguns deserts. A mida que els grans de sorra es van col·locant i els de sota queden pressionats per la gran acumulació de sorra que tenen a sobre, van fregant i generant vibracions que es poden escoltar. Curiosament, cada desert té un tipus de grans de sorra característics i per tant, també emet sorolls característics i particulars.

La duna que cobrirà el decorat de la pel·lícula no s’aturarà i d’aquí uns anys l’indret tornarà a emergir. Segurament estarà bastant destrossat ja que les construccions són de cartró pedra i no estan pensades per resistir grans esforços. No deixa de ser el mateix destí que altres ciutats, amb molta més història han patit al llarg dels segles.