No; els platans no curen el càncer.

banana.jpg El poder de les paraules és gran i, segons com, ens poden portar per camins erronis. Un bon exemple el tindríem en un dels molts falsos rumors sobre la salut que corren per facebook. Aparentment, curar el càncer seria molt senzill seguint una dieta rica en plàtans. Ah! Però han de ser plàtans amb taques fosques. Pel que diuen, uns japonesos van descobrir que els plàtans amb taques, els més madurs, son rics en una substància anomenada “Factor de Necrosi Tumoral” o TNF. Una proteïna que, com el seu nom indica, mata els tumors (els necrosa).

Com sempre, moltes persones comparteixen la notícia creient que conté alguna cosa de certa. Però bàsicament els han aixecat la camisa. Els plàtans són molt bons, però no curen el càncer ni en broma. En realitat, els investigadors japonesos tampoc no van trobar que tinguessin molt TNF. No és estrany ja que els vegetals no fabriquen TNF, una proteïna que sintetitzen algunes cèl·lules animals per regular la inflamació. I els vegetals fan moltes coses, però inflamar-se com nosaltres, doncs no.

El nom de Factor de Necrosi Tumoral pot resultar enganyós. Efectivament en els primeres estudis que es van fer quan es va descobrir es va veure que tenia un cert efecte danyant els tumors i per això el van batejar així. Per desgràcia no ha resultat útil en el tractament contra el càncer i és que posteriorment es va veure que la seva funció principal és una altra. Una de les primeres coses que fan les cèl·lules del sistema immunitari quan detecten microbis, és fabricar TNF per avisar a la resta de cèl·lules que s’han de posar en marxa. Si vols generar una bona inflamació, pots començar administrant TNF. Per cert que la inflamació pot ajudar a matar cèl·lules canceroses, però de moment, tampoc ens n’hem sortit gaire bé amb aquesta estratègia.

I els plàtans que hi tenen a veure amb tot això? Doncs els japonesos, el que sí que van publicar és que si injectaven extracte de plàtan a la panxa de ratolins, aquests feien TNF. I com més madur fos el plàtan, més TNF feien les cèl·lules del ratolí. De nou, per si algun seguidor de les teràpies de facebook no ho acaba de pescar: El plàtan no conté TNF. Per molts que en mengis, no n’ingeriràs més. I encara que en tingués, al passar per l’estómac, el digeriríem i ja no serviria per res. Potser menjant molts plàtans aconseguiràs que les teves cèl·lules en fabriquin, però a no ser que necessitis inflamar-te en aquell moment, no et serà de cap utilitat. I normalment el que volem és controlar la inflamació. No generar-la. Un excés de TNF pot matar ja que pot desencadenar una fallida multiorgànica per culpa de la inflamació. També participa en la psoriasi, l’artritis reumatoide, la malaltia inflamatoria intestinal i altres patologies. Sigui com sigui, i malgrat el seu nom, segur que no et protegirà contra el càncer.

En tot cas no costa gaire entendre el que ha passat. Algun amant de les teràpies naturals contra el càncer va llegir alguna cosa sobre plàtans, necrosi de tumors i estudis fets per japonesos. Segurament no es va prendre la molèstia de llegir l’article original i es va muntar la pel·lícula barrejant una mica que havia llegit, una mica que es va inventar i una mica que li faria faria gràcia que fos realitat. Ho va penjar a facebook i la cosa va començar a circular aprofitant la bona fe de la gent.

En realitat els plàtans tenen unes quantes propietats interessants des del punt de vista nutritiu. Són una fruita rica en potassi, segurament una de les que aporta més energia ja que és de les que conté menys aigua i, coi! que són molt bons. Val la pena incloure’ls a qualsevol dieta. Però és absurd generar falses il·lusions per prevenir el càncer gràcies a unes propietats imaginaries de qualsevol aliment.

7 comentaris

  • Daniel Closa

    20/01/2014 22:00

    Carquinyol. Si és que això de posar els punts sobre les ies té el seu puntet!

    Joan. Vols dir? Encara que ben pensat, segur que hi ha qui ho pensa.

    Mirabilis. Es que la xarxa és una font inesgotable. Jo intento dosificar-los i comentar-ne només de tant en tant.

    Kape: A la teva disposició. Ja ho saps!

    Sinera. Ai. Jo soc més aviat de mandarines… i per ara tampoc tinc càncer. Toquem fusta, perquè no serà pels platans o les mandarines :-D

    tramuntaire: Ostres. Això dóna per comentar-ho amb calma. Un nou post de platans es prepara!!

  • tramuntaire

    20/01/2014 17:44

    Potser els plàtans curen el càncer per radioteràpia:
    http://es.wikipedia.org/wiki/Dosis_equivalente_a_un_pl%C3%A1tano

  • Sinera

    20/01/2014 17:08

    Doncs ja ho veus, Dani. M’encanten els plàtans i no tinc càncer. Més clar, l’aigua!

  • Kaperusita

    20/01/2014 15:33

    Jo ho tinc clarisim, devant el dubte preguntar a en Daniel Closa…..;)

  • Mirabilis

  • Joan Codina

    20/01/2014 10:51

    Potser no ho diuen, però crec que la idea és menjar-se’ls amb pell.

  • Carquinyol

    20/01/2014 9:56

    És normal que us tinguin mania als científics, sou uns axafaguitarres !! ;)

    Jo em preocuparia perquè qualsevol moment et cau una demanda dels empresaris del sector del plàtan… i com el jutge sigui amant de les teràpies naturals ho portes clar…