Pedres i imatges de Mart

mars-mysteryjpeg-3039658.jpg A Mart ha aparegut una pedra! Dit així, sembla una ximpleria, però la cosa té misteri. Recordeu el rover Opportunity? És el robot que havia de funcionar durant tres mesos i ja fa deu anys que és a Mart. El seu germà Spirit es va apagar fa temps, però l’Opportunity segueix encara funcional tot i que el protagonisme l’ha agafat el nouvingut “Curiosity”. El cas és que fa temps que està aturat a una regió anomenada “Cape Darby”. Com que les condicions meteorológiques eren dolentes, no s’ha mogut de la zona i ha anat obtenint imatges. La sorpresa va ser quan es va comparar una foto recent, amb una altra obtinguda fa uns dies al mateix indret.

Ha aparegut una pedra on abans no hi havia res.

La cosa resulta sorprenent ja que les pedres no apareixen per si soles. I sembla poc probable que uns hipotètics marcians hagin arribat d’amagatotis per apedregar al pobre robot. Els de la NASA reconeixen que estan desconcertats però ja apunten dues possibilitats. La primera és que sigui un fragment de meteorit. A mi em sembla extremadament improbable, ja que les probabilitats que un meteorit caigui just al costat d’una de les dues úniques càmeres de fotos de tot el planeta són infinitesimals. No és impossible, però jo no hi comptaria.

L’altre possibilitat, més prosaica i de llarg la més probable, és que el mateix rover, al moure’s per la zona, hagi fet saltar la pedra amb una de les seves rodes. L’explicació té molta menys gràcia, però sembla força més plausible.

En tot cas, la imatge ha reviscolat l’interès per les fotografies de Mart i m’ha permés repescar algunes de les imatges que agraden als amants dels ovnis i dels marcians en general. Perquè hi ha qui analitza totes les imatges amb l’esperança de veure-hi un marcià passant pel davant, una mostra de tecnologia alienígena o unes restes de construccions misterioses.

Tot plegat no són més que exemples de pareidólies, que és el fenomen que ens fa veure formes de cares, animals o coses en figures que no hi tenen res a veure. Veiem caps de gos en un núvol, rostres en parets, lavabos o rellotges, cares en formacions rocoses i tota mena de imatges que sabem que no són reals, però que el nostre cervell tendeix a reconstruir.

És divertit jugar-hi, però és una mica absurd prendre-s’ho massa seriosament.

Sigui com sigui, aquí teniu exemples de les coses que hi ha qui veu a Mart. Imagino que les fotos són autèntiques tretes de la NASA i que no les han retocat, però reconec que no m’he pres la molèstia de comprobar-ho.

Un conill marcià

rabbit in mars.png

Rosegadors

rodent in mars.jpg

rodent_on_mars.jpg

Animals més grans (un mico?)

monkey-on-mars.jpg

“Algú” amagant-se

Life On Mars 1.jpg

Una iguana fossilitzada

iguana-on-mars.jpg

I, naturalment, estructures alienígenes!

alien structure.jpg

 

7 comentaris

  • Kaperusita

    23/01/2014 20:49

    Es clar Xavier, donat que no soc científica i que no tinc cap preparacio, el que faig es llegir coses interesants i dir la meva, com a neofita pero amb moltes ganes de saber i compendre més. Sempre he donat tot el meu recolzament en els avanços, siguin del tipus que siguin pero no puc evitar (ni vull), tenir personalitat propia. Aixo si, si l’he ofes, li demano disculpes de tot cor :)

  • Salvador

    23/01/2014 18:46

    “les probabilitats que un meteorit caigui just al costat d’una de les dues úniques càmeres de fotos de tot el planeta són infinitesimals.” Exacte, però les probabilitats de caure a qualsevol altre lloc determinat del planeta són les mateixes, també infinitesimals, i a algun lloc ha de caure. Si cau, és clar.

  • Xavier – Pàrsec

    23/01/2014 14:30

    Responent a la Kaperusita, crec que en fas un gra massa de la teva visió d’aquest aspecte de la ciència.
    El fet de estudiar el cosmos no comporta deixar d’estudiar al nostre planeta i si el nostre ecosistema petés, com dius, primer, ni tu ni jo ho veurem i segón que falta una pila d’anys fins que arrivi aquell moment, que la Terra no tingui capacitat per mantenir la vida.
    I crec, sempre, que tot euro gastat en ciència, esta ben gastat, es justificable i hauría de ser sempre així i que consti que no soc científic, però la ciència es imprescindible pel coneixement humà.

  • Carquinyol

    23/01/2014 12:51

    JordiC, ara em deixes més tranquil !!

    “que dius què d’un misto?….”

  • JordiC

    23/01/2014 11:40

    Carquinyol, mentre no et diguin que cremis coses no pateixis… ;-)

  • Kaperusita

    23/01/2014 10:00

    Em fa una mica de por comprovar l’interes que es te per veure com es la vida en un altre mon. Aixo em deixa la lectura de el nostre ja no te cap interes o be, que cerquen un nou medi per si de cas petés aquest. Sigui com sigui, les fotos tenen la seva gracia pero a mi em te mosca tot plegat (sense deixar de banda la enorme despessa economica)

  • Carquinyol

    23/01/2014 9:57

    En ocasiones veo… marcianos ;)