Vitamines, minerals, antioxidants i suplements inútils

suplements.jpg Que és millor, viure feliç però enganyat? O enfrontar-se a la veritat i amargar-nos la vida? Moltes persones tenen clara la resposta, però jo no soc una d’elles. Com a norma general prefereixo la veritat però, a la pràctica, aplicaria grapats d’excepcions a la regla. Al final és evident que una de les coses més importants a la vida és  aconseguir el màxim de felicitat. Potser per això, la majoria de nosaltres ens deixem entabanar alegrement i mirem amb hostilitat als qui ens volen treure d’aquells errors que més ens agraden.

El conflicte apareix quan algú viu en l’engany i dubtes si trencar-li la il·lusió o deixar-lo en l’error. Total, només li costarà diners. El problema és que no hi ha manera de saber si aquell algú vol viure enganyat o vol saber la veritat. L’experiència diu que en aquests temes no pots refiar-te gaire del que es diu a priori.

Reconec que en general, acabo triant deixar-la anar i arriscar-me a ser catalogat d’antipàtic. Segurament perquè puc entendre l’autoengany, però m’emprenyen els que enganyen. I un exemple paradigmàtic el tenim en els anuncis de vitamines, suplements, oligoelements, electròlits, antioxidants, productes miracle i tot allò que si ens ho prenem diuen que ens farà sentir més sans, més forts i més plens de vitalitat.

Tots aquests suplements són útils en persones que pateixen alguna carència alimentària, que tenen alguna malaltia o que viuen una situació fisiològica complicada. I amb “complicada” vull dir coses com una convalescència, un embaràs o una edad molt avançada. No parlo d’anar estressat per la feina o angoixat pel ritme de vida. Això més aviat són collonades que normalment es poden solucionar amb una mica de seny i sentit de la perspectiva.

El tema me l’ha recordat un article publicat al “Annals of Internal medicine” que es titula: “Ja n’hi ha prou: Parem de llençar diners en vitamines i suplements minerals”. I l’argument és senzill. Segons la majoria d’estudis prendre suplements de vitamines i de minerals no serveix de res. Insisteixo amb el matís: no serveix a les persones que no tenen cap patologia.

El cas és que hi ha estudis força importants que no hauríem d’ignorar. Per exemple, han recollit els resultats de 24 estudis que en total analitzaven 400.000 participants i van trobar que prendre vitamines ni prevenia el càncer, ni les malalties cardiovasculars, ni disminuïa la mortalitat pel motiu que fos. Altres estudis indiquen que aquests suplements no milloren les capacitats cognitives ni tampoc eviten les malalties cròniques. De fet, en ocasions empitjoren les coses. Només alguns casos queden poc clars. En persones ancianes que prenen vitamina D i calci hi ha estudis que troben efectes beneficiosos sobre el risc de patir fractures, altres estudis que no troben cap efecte i un que troba que ho empitjora. Però ja deia que la vellesa no deixa de ser una situació fisiològica delicada.

Com diem de vegades als laboratoris, prendre vitamines només serveix per fer un pipí més car, ja que les vitamines s’eliminen per l’orina. El motiu és que amb una dieta mínimament normal, ningú pateix déficits de vitamines. Això si, sobretot serveixen per millorar els comptes de qui te les ven. La informació seriosa de la que disposem indica molt clarament que fartar-nos de vitamines té el mateix efecte que esperar l’ajuda dels follets per estar més sans. Els anuncis i la propaganda on ens mostra gent super-saludable, a ple rendiment, amb un somriure una mica poca-solta als llavis i suggerint una felicitat extrema, no deixen de ser anuncis, una manera agradable d’engany.

Però el cas és que ens genera una certa satisfacció el fet de prendre alguna cosa que imaginem que ens anirà molt bé. Potser desencadenem un cert efecte placebo, però l’important és la satisfacció de pensar que fem alguna cosa per la salut. És una cosa inútil i seria molt millor cuidar la dieta, fer-la més variada i intentar que sigui equilibrada. Però val la pena privar algú de la il·lusió que li deu fer prendre’s el car però irrellevant complex multivitaminic, supermineralitzat, ric en omega tres i antioxidants de cada matí? No és millor seguir feliços i enganyats?

No tinc resposta, però el cas és que ja no som nens. Si preneu vitamines i altres suplements per estudiar més, rendir més o trobar-vos millor i us sembla que funcionen, que sapigueu que esteu experimentant un simple efecte placebo. Perquè, a no ser que patiu alguna malaltia o situació excepcional,  tot això no té cap efecte sobre el vostre cos.

(Veus? Si és que al final, ja m’agrada ser un aixafaguitarres!)

11 comentaris

  • Quim Corominas

    29/01/2014 21:08

    Amb un tap de llet d’egua dia si dia no dia si.
    En tens de sobres per esta com un caballl jeje i no es broma. (Equillet) .

  • Daniel Closa

    29/01/2014 8:59

    És cuirós oi? Semblaria que de les vitamines ja ho tenim tot clar, i no paren de donar sorpreses. Al final és un bon exemple de com la majoria de biomolècules tenen diverses funcions. Potser coneixem la principal, però sempre n’hi ha més.

  • Esther

    28/01/2014 23:13

    doncs desprès de llegir i estar-hi d’acord, el que m’ha sorprès avui, es trobar que en el tema del dèficit de vitamines sembla que hi ha processos que encara no entem del tot:

    http://www.the-scientist.com/?articles.view/articleNo/38977/title/Vitamin-Deficit-Can-Boost-Innate-Immunity/

  • Daniel Closa

    28/01/2014 21:25

    Kape! Doncs tampoc tinc massa clar el que de la lecitina. La idea és que està feta de fosfolípids que serveixen per regular els nivells de colesterol, o si més no, empaquetarlo en forma de colesterol “bo”. Però la veritat és que tampoc hi ha tants estudis que demostrin els beneficis. També s0’ha dit que conté hormones vegetals que poden alterar l’equilibri hormonal en animals. Però tampoc s’han fet massa estudis en aquest sentit i menys en humans.
    De nou, si et sent millor prenent-la, doncs cap problema. Però molta millora tampoc esperaria.

  • Kaperusita

    28/01/2014 12:49

    Ostres Dani i que m’en dius de pendre lecitina de soja?? Mira que si porto anys fent la tonta….!!!
    De totes maneres sempre dic que el cos es savi i t’avisa quan li falta quelcom, perque sobtadament et ve de gust.

  • Daniel Closa

    28/01/2014 12:11

    Montse: Ai! el seleni i els antioxidants donen per tot un monogràfic. Potser haurem de posar de moda els antireductors per compensar tants antioxidants! :-D
    I el cas de la vitamina A és paradigmàtic. Sempre diuen que va bé per la vista, però mai diuen que en excés és tòxica.

  • Daniel Closa

    28/01/2014 12:08

    Sinera. Ja saps que ocasionalment és saludable recordar quan ens enganyem a nosaltres mateixos. Després podem seguir feliços i enganyats sense problema.

    Carquinyol. Jo sempre penso que qualsevol proteïna que menjem, queda destruida al passar per l’estòmac. Que per alguna cosa s’encarrega de digerir proteïnes. Per tant, del colàgen no en queda gran cosa. I si no es digerís, doncs tampoc s’absorviria al budell, de manera que acabaria sortin pel final del tub digestiu. Però les modes, modes són…

    Montse. he he. Estava segur que no estaries d’acord! ;-). Deixam precisar que jo ja insistia en que hi ha situacions en que no estan de més. I precisament l’envelliment és una d’aquestes situacions. De manera que en el cas de la gent gran estic totalment d’acord amb tu. A més, la D és la única que encara manté alguns dubtes sobre la utilitat dels suplements ja que hi ha estudis que troben efectes favorables però també n’hi ha altres que no hi veuen res.
    En tot cas, en persones joves o adultes i amb dietes normals no acostuma ha haver-hi cap necessitat. Fins i tot fent dietes dolentes, com fem la majoria, tampoc apareixen problemes. Tu saps millor que ningú com de difícil és aconseguir una dieta deficitària per poder fer estudis. A la que et despistes ja se t’han colat vitamines en algun aliment.
    De totes maneres, potser parlem de coses diferents. El negoci dels complexos multivitaminics, els d’antioxidants i els d’oligoelementses basa en convéncer la població que com més en prenguin millor estaran, més llestos seran i més energia tindran (mira els anuncis) i això és simplement erroni.

  • Montserrat

    28/01/2014 11:58

    M’ha acabo de mirar el treball que cites del suplement amb antioxidants. Home la vitamina A en excés (suplements continuats …) fa temps que esta descrit que es tòxic i pot provocar cirrosis hepàtica…..
    Toxicitat per vitamines pràcticament exclusiu de la A i D
    i el Se té un marge de seguretat molt estret….
    jajaj sabies que avui em provocaries !!!! i que consti que no tinc cap contracte amb les farmacèutiques!!!

  • Montserrat

    28/01/2014 11:51

    Dani avui discrepo en part amb tu. Amb una dieta equilibrada no hi ha problemes amb les vitamines, però avui no es fa la dieta gaire equilibrada!!
    Hi han molts estudis que troben un dèficit generalitzat de vitamina D a la població que correlaciona amb la prevalença de certs cancers, obesitat ,diabetis, malaties inflamatòries, pressió arterial … i també caigudes en gent gran (en aquest aspecte si que hi han treballs contradictoris). Vol dir això que si prens molta vitamina D no tindràs càncer? NOOO però si que si uns nivells suboptims sostinguts poden portar a una certa desregulació gènica que et pugui predisposar tot junt amb altres molts factors, es clar! Això podria fer-ho extensiu a la B12 i folats tant importants per mantenir un DNA correctament metilat silenciant aquells gens que cal…….
    La vitamina D la gran font alimentaria és el peix blau que ha baixat molt el seu consum, i l’altra font és la radiació solar, però ens posem cremes per evitar el càncer, CORRECTE, però amb tot això baixem la seva producció i el deficit no ens porta a tenir raquitisme, però si afecte a aquestes altres funcions a nivell autocrí i paracrí (sento el vocabulari tant específic :-( )

    EL cas de la gent gran, està super descrit la gran desnutrició que hi ha en aquest grup de població i en quan a vitamines de moltes (b1, B6, Folat, B12, D) i minerals Ca, Fe, Zn.

    Així, per mi, si fem una dieta equilibrada no cal cap suplement, sinó un parell de cops a l’any ens pot ajudar a mantenir els nivells d’aquests micronutrients. A la gent gran jo ens hi donaria sempre perquè a més de la pèrdua de la capacitat homeostàtica (canvis en el seu metabolisme) la seva ingesta sovint no arriba a uns nivells energètics que cobreixin l’aport de micronutrients recomanats.
    Apa sento el rotllo BON DIA ;-)

  • Carquinyol

    28/01/2014 11:40

    Jo no tinc ni físic ni fiscal de confiança, però el meu aixafaguitarres de confiança és el millor ! ;)

    He notat que ara s’ha posat de moda prendre colagen, d’això en saps res? Perquè allà a la feina hi ha una veritable Secta del Colàgen !

  • Sinera

    28/01/2014 10:52

    Daniel. Et tocaran el crostó els fabricants d’aquests productes…

    Però viure enganyats per les vitamines, etc. quasi em sembla un mal menor. Hi ha massa enganys que també acceptem com idiotes irreflexius… i aquests no són inocus. Fan molt de mal!