Les mítiques samarretes mullades

angelina-camiseta-mojada.jpg La cosa es pot originar de moltes maneres. Des de les platges més sofisticades fins la cutrada d’un concurs esbojarrat en una discoteca. Sota una dutxa o per efecte d’una mànega rentant el cotxe. Sigui com sigui, quan apareix una noia amb una samarreta mullada, ben arrapada a la pell no podem deixar de mirar i sempre ens fem la mateixa pregunta: Com és que la roba mullada passa a ser transparent i permet veure la pell? Però només amb les samarretes blanques! I si la separem del cos…, torna a ser opaca!

Molt bé. És broma. Jo tampoc m’ho pregunto en aquell moment. Més tard, potser, però “in situ”… bé, no n’heu de fer res del que em passa pel cap aleshores. Segur que no és gaire diferent del que us passa a vosaltres.

En tot cas, no deixa de ser un fenomen físic una mica desconcertant. De fet, és el mateix que fa que la sorra, les parets o el terra canviïn de color i esdevinguin més foscs quan estan mullats. El detall que cal tenir present és que les fibres de roba, mirades al microscopi són gairebé transparents. La llum entra per un costat de la fibra i hauria de sortir per l’altre en línia recta si no fos per el fenomen de la refracció.

La refracció és el canvi de direcció de la llum quan passa d’un material a un altre. És el que fa que quan mirem un pal ficat dins un got d’aigua sembli que està torçat. L’únic que passa es que la llum es desvia  i la imatge es forma lleugerament desplaçada.

Aquest canvi de trajectòria serà més o menys marcat segons els materials per on passi la llum. És a dir que veurem el pal més o menys torçat si la llum passa de l’aigua a l’aire, de l’aigua a l’oli o del vidre a l’aigua. I en el cas de les fibres de la roba, el canvi de trajectòria al passar de l’aire a la fibra, és molt marcat. Si la llum seguís recta i sense absorcions la roba seria transparent, però com que hi ha moltes fibres i al creuar cada una d’elles es desvia molt, al final gairebé cap raig de llum surt per l’altre costat de la samarreta i diem que és opaca.

Ara bé, si mullem la samarreta la cosa canvia. Les fibres queden envoltades d’aigua, i la desviació que pateix la llum en passar de la fibra a l’aigua és molt menor que entre la fibra i l’aire. Els raigs de llum es desvien, però molt poquet i al final n’hi ha molts que sí que poden travessar la samarreta de manera més o menys recta. Allà poden rebotar a la pell de la noia i poden tornar a fer el camí de tornada, experimentant de nou petites desviacions fins arribar als nostres ulls.

A la pràctica el raig de llum gairebé no es desvia al passar per la samarreta i aquesta esdevé més o menys transparent. Sí que s’ha perdut una part dels raigs de llum que van iniciar el camí, però al final en surten prou com per crear la imatge. Després de tot, un material transparent és simplement, aquell que deixa passar la llum a través seu sense absorbir-la ni desviar-la.

Aleshores, perquè quan separem la samarreta, perd aquesta transparència? Doncs perquè torna a aparèixer l’aire i els raigs de llum experimenten una refracció important al sortir de la capa de fibres i aigua. Es tornen a desviar en totes direccions i ja no rebotaran en la pell i tornaran en la mateixa direcció d’on venien. Es trenca l’encant.

I finalment, la samarreta ha de ser blanca perquè les de colors absorbeixen la majoria de raigs de llum. Només permeten el pas dels que són d’un color, el de la samarreta. Això, junt amb les pèrdues que ja hi ha pel fet  de travessar la samarreta, fa que es perdi massa llum i la imatge quasi no es recuperi.

(Per descomptat, tots els fenòmens aquí descrits passen igual si qui porta la samarreta mullada és un noi. Parlava de noies perquè és el que a mi em fa gràcia mirar i sincerament em feia mandra ser políticament correcte i anar especificant a cada frase noi/noia. Noies no m’ho tingueu en compte. A més, a l’hora de buscar imatges la immensa majoria, però no totes, són de noies.)

3 comentaris

  • Daniel Closa

    31/01/2014 8:43

    Sinera: I la seva saviesa ens alegra la vida!

    Joan: Totalment d’acord. No es estrany que en feynman fos un crak!

  • Joan Codina

    30/01/2014 13:37

    M’encanta com la biologia ha fet que ens agradin aquestes coses i com la física ens permet de gaudir-la fins i tot quan es “tapen”.

    PS: Aquesta és una de les situacions de la bellesa que agraden al Feynman!! Gaudir de la natura (especialment de les dones) i de la ciència que ho explica.

  • Sinera

    30/01/2014 10:57

    Les samarretes blanques són tan sàvies com la naturalesa!