Arxiu del dimarts , 4/02/2014

Gluten, blat i bacteris

dimarts , 4/02/2014

sense gluten.JPG Actualment l’alimentació de la humanitat es fonamenta en uns pocs vegetals, sobretot blat, arròs i blat de moro. El més consumit és el blat, amb el que es fa farina i a partir de la farina, un immens ventall d’aliments. És extremadament útil, però això resulta un important problema per les persones que tenen la malaltia celíaca. Una malaltia caracteritzada precisament per intolerància al gluten, un dels components bàsics del blat.

El gra de blat es tritura per obtenir-ne el midó, un polisacàrid fet de molècules de glucosa. Però junt amb el midó també hi ha diferents proteïnes, com la gliadina i la glutenina. Aquesta barreja de proteïnes és el que s’anomena genèricament “gluten”. Les proteïnes les digerim quan passen per l’estómac i per l’activitat dels enzims pancreàtics. Una proteïna és, bàsicament una cadena d’aminoàcids enllaçats i plegats amb gràcia. Que les digerim vol dir que trenquem les unions entre els aminoàcids perquè aquests puguin ser absorbits individualment per les cèl·lules del budell.

El problema és que no totes les unions les podem tallar. Per tant, alguns fragments de la proteïna queden en forma de “pèptids” formats per uns pocs aminoàcids units. No hauria de ser un problema, però en algunes persones, el sistema immunitari reconeix pèptids derivats del gluten i s’activa per intentar destruir-los. El problema és que aquesta activació també danya la superfície del budell i, en fer-ho, compromet molt la funcionalitat del sistema digestiu.

La malaltia és coneguda des de fa molts segles i per ara, la manera de tractar-la és simplement no consumir aliments que portin gluten. Un problema, ja que el gluten és un component del blat, la font principal d’aliments pels humans. Hi ha gluten per tot arreu, des del pa als caramels, de les begudes a la sopa, de manera que fer una dieta sense gluten pot ser un bon maldecap a més d’un cost econòmic important. Per acabar-ho d’arrodonir, a més del blat, també hi ha gluten en altres cereals com la civada, l’ordi o el sègol.

De fet, la malaltia no es presenta sempre de la mateixa manera. Hi ha diferents gradacions i progressions que ja ens suggereixen que tot i que la història general està clara, els detalls poden ser força confosos. Això deu ser per ser una típica malaltia on es barregen molt la genètica i l’ambient. S’han identificat característiques genètiques associades a la malaltia. Marcadors que la majoria dels malalts presenten. Però també hi ha moltes persones que tenen la mateixa característica i no han desenvolupat cap malaltia malgrat menjar gluten sense problemes. Per tant, la genètica fa de facilitador, però calen factors ambientals com a desencadenants.

El problema amb els factors ambientals és que costen molt d’identificar. Aparentment l’edat a la que es comença a ingerir gluten és un element a tenir en compte, però també s’ha relacionat amb canvis estacionals, infeccions per virus, naixements per cesària o durada de l’alletament matern. En tots s’ha trobat alguna relació però en cap és inequívocament determinant.

I ara tenim un factor nou que guanya interès. La flora bacteriana intestinal. De fet, l’estudi de la nostra flora, el nostre microbioma, està en el centre d’atenció des de fa uns anys i segur que ens donarà moltes sorpreses. Totes les persones tenim una combinació diferent i única de microbis al budell.  Però sembla que hi algunes similituds entre la flora de persones susceptibles de la malaltia que no presenten les persones control. Caldrà confirmar-ho, però la dificultat principal rau, com és natural, en discriminar si les diferències són la causa o la conseqüència de la malaltia. Podem imaginar que la presència de determinats tipus de bacteris facilita l’activació de la resposta immunitària enfront del gluten, però també podem imaginar que els efectes de les alteracions a la paret del budell faciliten que determinats microbis guanyin protagonisme en la flora del budell.

Aquest línia de recerca encara està al principi, però caldrà seguir-la atentament. Qui sap si modificar la flora bacteriana pugui tenir efectes importants en la qualitat de vida de les persones celíaques!