Gluten, blat i bacteris

sense gluten.JPG Actualment l’alimentació de la humanitat es fonamenta en uns pocs vegetals, sobretot blat, arròs i blat de moro. El més consumit és el blat, amb el que es fa farina i a partir de la farina, un immens ventall d’aliments. És extremadament útil, però això resulta un important problema per les persones que tenen la malaltia celíaca. Una malaltia caracteritzada precisament per intolerància al gluten, un dels components bàsics del blat.

El gra de blat es tritura per obtenir-ne el midó, un polisacàrid fet de molècules de glucosa. Però junt amb el midó també hi ha diferents proteïnes, com la gliadina i la glutenina. Aquesta barreja de proteïnes és el que s’anomena genèricament “gluten”. Les proteïnes les digerim quan passen per l’estómac i per l’activitat dels enzims pancreàtics. Una proteïna és, bàsicament una cadena d’aminoàcids enllaçats i plegats amb gràcia. Que les digerim vol dir que trenquem les unions entre els aminoàcids perquè aquests puguin ser absorbits individualment per les cèl·lules del budell.

El problema és que no totes les unions les podem tallar. Per tant, alguns fragments de la proteïna queden en forma de “pèptids” formats per uns pocs aminoàcids units. No hauria de ser un problema, però en algunes persones, el sistema immunitari reconeix pèptids derivats del gluten i s’activa per intentar destruir-los. El problema és que aquesta activació també danya la superfície del budell i, en fer-ho, compromet molt la funcionalitat del sistema digestiu.

La malaltia és coneguda des de fa molts segles i per ara, la manera de tractar-la és simplement no consumir aliments que portin gluten. Un problema, ja que el gluten és un component del blat, la font principal d’aliments pels humans. Hi ha gluten per tot arreu, des del pa als caramels, de les begudes a la sopa, de manera que fer una dieta sense gluten pot ser un bon maldecap a més d’un cost econòmic important. Per acabar-ho d’arrodonir, a més del blat, també hi ha gluten en altres cereals com la civada, l’ordi o el sègol.

De fet, la malaltia no es presenta sempre de la mateixa manera. Hi ha diferents gradacions i progressions que ja ens suggereixen que tot i que la història general està clara, els detalls poden ser força confosos. Això deu ser per ser una típica malaltia on es barregen molt la genètica i l’ambient. S’han identificat característiques genètiques associades a la malaltia. Marcadors que la majoria dels malalts presenten. Però també hi ha moltes persones que tenen la mateixa característica i no han desenvolupat cap malaltia malgrat menjar gluten sense problemes. Per tant, la genètica fa de facilitador, però calen factors ambientals com a desencadenants.

El problema amb els factors ambientals és que costen molt d’identificar. Aparentment l’edat a la que es comença a ingerir gluten és un element a tenir en compte, però també s’ha relacionat amb canvis estacionals, infeccions per virus, naixements per cesària o durada de l’alletament matern. En tots s’ha trobat alguna relació però en cap és inequívocament determinant.

I ara tenim un factor nou que guanya interès. La flora bacteriana intestinal. De fet, l’estudi de la nostra flora, el nostre microbioma, està en el centre d’atenció des de fa uns anys i segur que ens donarà moltes sorpreses. Totes les persones tenim una combinació diferent i única de microbis al budell.  Però sembla que hi algunes similituds entre la flora de persones susceptibles de la malaltia que no presenten les persones control. Caldrà confirmar-ho, però la dificultat principal rau, com és natural, en discriminar si les diferències són la causa o la conseqüència de la malaltia. Podem imaginar que la presència de determinats tipus de bacteris facilita l’activació de la resposta immunitària enfront del gluten, però també podem imaginar que els efectes de les alteracions a la paret del budell faciliten que determinats microbis guanyin protagonisme en la flora del budell.

Aquest línia de recerca encara està al principi, però caldrà seguir-la atentament. Qui sap si modificar la flora bacteriana pugui tenir efectes importants en la qualitat de vida de les persones celíaques!

4 comentaris

  • Daniel Closa

    05/02/2014 1:11

    Sinera: El problema es que no es tracta d’un tòxic com els verins. Amb els verins el cos va activant sistemes de destoxificació que l’eliminen amb més eficinencia. O sistemes de resistència que el fan menys perillos. (I segurament s’exagera la capacitat d’adaptació). Amb el gluten el sistema immunitari ja està activat i preparat per respondre. Passa com amb una immunitat a una malaltia. Pel fet d’anar tornant a topar amb el virus, no perdem la capacitat de respondre, ans al contrari.
    Ara bé. Si la flora jugués un paper imporant en el desencadenament dels brots, aleshores potser hi hauria alguna possibilitat.

    Julia: El problema que li veig és que tot i que cada vegada tenim més clar la importància de la flora, els detalls encara se’ns escapen. Per això els probiòtics no han donat el resultat esperat en moltes patologies. No és que la idea sigui dolenta sinò que encara està masa verda per aplicar-la amb garanties. Amb prou feines estem acabant d’identificar els components de la flora i la importància de cada un d’ells. Pensar que ja podem modular-la amb dietes, quan encara no sabem del tot quins són els bacteris importans i com interaccionen amb la resta i amb el sistema immunitari, em sembla prematur. Probablement el camí sigui aquest. Si més no, un camí molt prometedor, però encara estem al principi. Queda molta feina per fer i afirmar avui en dia que es ja pot curar em sembla allunyat de la realitat.
    I que curi tantes malalties tant diferents, simplement no m’ho crec. Serveix per al Crohn i per l’autisme? Per la celiaquia i per la fibrosi quística? Massa bo i massa simple per ser cert.
    (Lo del càncer potser és una mica exagerat, però el cert és que si que hi ha un lligam entre la inflamació crónica i el càncer.)

    tramuntaire: Bé, potser és una mica més complicat, però la essència ja és aquesta.

  • tramuntaire

    04/02/2014 16:02

    Em guardo la definició, sintètica i clara:

    “Una proteïna és, bàsicament, una cadena d’aminoàcids enllaçats i plegats amb gràcia.”

  • Júlia

    04/02/2014 14:43

    Que fort que precisament parlis avui d’això, Dan! Abans d’ahir em vaig acabar de llegir un llibre animenat “Romper el círculo vicioso”. Explica la relació entre la majoria de trastorns intestinals (Crohn, colitis ulcerosa, celiaquia, etc.) amb la flora bacteriana. Resumint, exposa la idea d’un cercle patològic viciós entre uns intestins danyats, un excés de nutrients que arriba a la flora, perquè no s’han absorbit com a conseqüència de la lesió… i això desecadena una superpoblació de flora, que colonitza noves regions intestinals, i que comença a ser problemàtica per l’excés de toxines que alliberen i danyen els enteròcits… Amb la qual cosa, els enteròcits, davant l’atac, secreten molta més mucositat, i més espessa, amb l’objectiu de protegir-se… però alhora estan creant una barrera que els dificulta l’absorció de nutrients…. i cercle tancat. Cada vegada s’absorbiran menys nutrients, n’arribaran més a la flora, que creixerà i danyarà encara més els enteròcits…

    L’autora del llibre, Elaine Gottschall, proposa una dieta sense midons ni disacàrids per trencar el cicle. Nutricionalment, no em fa patir: permet fruita, mel, fruits secs, verdura, carn, llegums…
    Es coneix com la dieta dels carbohidrats específics.
    El llibre conclou que la malaltia celíaca es pot arribar a CURAR seguint almenys un any aquesta dieta. I els altres trastorns intestinals, també, o almenys es genera una millora de salut important.

    Jo sóc celíaca de tota la vida, i el Dr. Tormo i el Dr. Infante, gastroenteròlegs molt reconeguts, almenys a nivell nacional, mai em van parlar de cap possible cura. De fet, algun altre gastroenteròleg em va amenaçar amb càncer si menjava gluten, tot i que no notés simtpomatologia.
    I aquí es planteja el dilema: una malaltia com la celiaquia, es pot considerar “curada” quan ja no hi ha simptomatologia en menjar gluten? Segons l’autora del llibre, sí. Segons els gastroenteròlegs de la Vall d’Hebron, no.

  • Sinera

    04/02/2014 10:17

    No seria possible que, a base de minses ingestes de gluten, el cos s’anés adaptant a accepar-lo amb el temps, encara que fos limitadament? Que fins i tot s’adaptés una mica la flora bacteriana intestinal?

    Hi ha qui s’ha anat a habituant a prendre medicaments -posem les benzos, per exemple- i que poden ingerir-ne quantitats que potser seríen fatals pels no habituats.

    Quan alguns emperadors romans -crec recordar- ingerien verins en molt baixa quantitat… no creava el cos defenses o recursos per si es produïa un enverinament?

    És veritat que la flora intestinal en els japonesos ha anat canviant degut a l’ingesta d’aliments (peix i carn) crus?

    La veritat és que no en tinc ni punyetera idea, però l’habituació sí que la considero normal en el nostre cos, encara que potser sigui impossible en el cas del gluten.