Arxiu del dijous, 6/02/2014

Com seria si…?

dijous, 6/02/2014

Les noves tecnologies permeten deixar de banda ocasionalment el realisme estricte i jugar amb la imaginació. Com serien les coses si…? Últimament en van apareixent alguns d’interessants per la xarxa i val la pena recrear-s’hi una mica. Als humans sempre ens ha fascinat el firmament. Aquella cúpula negra que per la nit queda farcida de puntets brillants dels quals alguns es desplaçaven lentament. Només la Lluna trencava l’esquema general.

Sense la Lluna es segur que l’astronomia hauria trigat molt més a desenvolupar-se. Un clapejat de puntets no desperta tanta imaginació com una esfera brillant enmig del firmament. Però aquells puntets de llum amagaven molts secrets fora de l’abast de l’ull humà. Alguns no eren estrictament punts sinó que semblaven núvols brillants. Al menys, així és com va descriure Abd-ar-Rahman as-Sufí, al segle X, la nebulosa d’Andròmeda. En realitat era una galàxia i tot i que ell ho ignorava, era l’objecte més llunyà visible a ull nu. Però com està tant lluny, només podem intuir el nucli de la galàxia, la part més brillant. Una llàstima, perquè si el nostre ull fos més sensible, o Andròmeda més brillant, la visió del firmament seria espectacular:

 andromeda.jpg

Altres puntets de llum els van anomenar planetes ja que no es mantenien sempre en la mateixa posició. La paraula “planeta” volia dir “errant”, i de nou era la distància la que ens impedia entendre que el que vèiem eren mons com el nostre o fins i tot molt més gegantins. La Lluna té unes dimensions modestes, i tot i la distància a que es troba destaca en la foscor. Però l’espectacle seria molt més impressionant si fossin els planetes els que estiguessin a la mateixa distància que la Lluna. Hi hauria el detall dels efectes gravitatoris i de les magnetosferas, però de moment els podem ignorar i centrar-nos en l’estètica d’un firmament on els planetes estan tant propers com la Lluna.

La Lluna la veiem així:

moon.jpg

Mart és més petit que la Terra però molt més gran que la Lluna. De totes maneres, la diferència més notable seria el color.

mars-moon.jpg

En tot cas, el més espectacular seria Saturn i el majestuós espectacle dels anells. Mirar l’horitzó causaria una mica de vertigen!

Saturn moon.jpg

Si voleu comparar com es veurien la resta de planetes, aquí els teniu.

I finalment, els nostres ulls detecten la llum visible, un estret marge de llongituds d’ona. En aquest rang de l’espectre, constelacions com Oriò representen unes de les imatges més espectaculars i fàcils d’identificar. Però només són un pàl·lid reflex del que veuriem si els ulls ens permetessin percebre l’infraroig. Enlloc de foscor, la nit ens oferiria un cel en flames, bellíssim, però digne d’un bon malson.

orio infraroig.jpg

 

A més de constatar la sort que tenim de disposar d’eines per obtenir informació fiable del que hi ha al firmament i per imaginar i recrear com ho veuríem si les coses fossin diferents, també resulta interessant especular una mica. De ben segur que la ciència hauria seguit camins diferents si els humans haguéssim viscut sota aquests hipotètics firmaments. L’astronomia, la física i de retruc la resta de ciències haurien tingut motius molt més poderosos per desenvolupar-se abans. Però de ben segur que també les religions que haurien aparegut serien diferents. Les cosmologies que els humans hauríem inventat, els Déus que hauríem imaginat i fins i tot els cels i els inferns que ens haurien promès no tindrien res a veure amb els que històricament han aparegut. La imatge del firmament ens emociona, però el cas és que probablement també ha marcat la història de la humanitat.

De totes maneres, tampoc ens queixarem. Sense modificar res, una nit clara lluny dels llums de la ciutat ens permet gaudir d’imatges d’una bellesa plàstica difícil d’igualar.

milky way.jpg