Com seria si…?

Les noves tecnologies permeten deixar de banda ocasionalment el realisme estricte i jugar amb la imaginació. Com serien les coses si…? Últimament en van apareixent alguns d’interessants per la xarxa i val la pena recrear-s’hi una mica. Als humans sempre ens ha fascinat el firmament. Aquella cúpula negra que per la nit queda farcida de puntets brillants dels quals alguns es desplaçaven lentament. Només la Lluna trencava l’esquema general.

Sense la Lluna es segur que l’astronomia hauria trigat molt més a desenvolupar-se. Un clapejat de puntets no desperta tanta imaginació com una esfera brillant enmig del firmament. Però aquells puntets de llum amagaven molts secrets fora de l’abast de l’ull humà. Alguns no eren estrictament punts sinó que semblaven núvols brillants. Al menys, així és com va descriure Abd-ar-Rahman as-Sufí, al segle X, la nebulosa d’Andròmeda. En realitat era una galàxia i tot i que ell ho ignorava, era l’objecte més llunyà visible a ull nu. Però com està tant lluny, només podem intuir el nucli de la galàxia, la part més brillant. Una llàstima, perquè si el nostre ull fos més sensible, o Andròmeda més brillant, la visió del firmament seria espectacular:

 andromeda.jpg

Altres puntets de llum els van anomenar planetes ja que no es mantenien sempre en la mateixa posició. La paraula “planeta” volia dir “errant”, i de nou era la distància la que ens impedia entendre que el que vèiem eren mons com el nostre o fins i tot molt més gegantins. La Lluna té unes dimensions modestes, i tot i la distància a que es troba destaca en la foscor. Però l’espectacle seria molt més impressionant si fossin els planetes els que estiguessin a la mateixa distància que la Lluna. Hi hauria el detall dels efectes gravitatoris i de les magnetosferas, però de moment els podem ignorar i centrar-nos en l’estètica d’un firmament on els planetes estan tant propers com la Lluna.

La Lluna la veiem així:

moon.jpg

Mart és més petit que la Terra però molt més gran que la Lluna. De totes maneres, la diferència més notable seria el color.

mars-moon.jpg

En tot cas, el més espectacular seria Saturn i el majestuós espectacle dels anells. Mirar l’horitzó causaria una mica de vertigen!

Saturn moon.jpg

Si voleu comparar com es veurien la resta de planetes, aquí els teniu.

I finalment, els nostres ulls detecten la llum visible, un estret marge de llongituds d’ona. En aquest rang de l’espectre, constelacions com Oriò representen unes de les imatges més espectaculars i fàcils d’identificar. Però només són un pàl·lid reflex del que veuriem si els ulls ens permetessin percebre l’infraroig. Enlloc de foscor, la nit ens oferiria un cel en flames, bellíssim, però digne d’un bon malson.

orio infraroig.jpg

 

A més de constatar la sort que tenim de disposar d’eines per obtenir informació fiable del que hi ha al firmament i per imaginar i recrear com ho veuríem si les coses fossin diferents, també resulta interessant especular una mica. De ben segur que la ciència hauria seguit camins diferents si els humans haguéssim viscut sota aquests hipotètics firmaments. L’astronomia, la física i de retruc la resta de ciències haurien tingut motius molt més poderosos per desenvolupar-se abans. Però de ben segur que també les religions que haurien aparegut serien diferents. Les cosmologies que els humans hauríem inventat, els Déus que hauríem imaginat i fins i tot els cels i els inferns que ens haurien promès no tindrien res a veure amb els que històricament han aparegut. La imatge del firmament ens emociona, però el cas és que probablement també ha marcat la història de la humanitat.

De totes maneres, tampoc ens queixarem. Sense modificar res, una nit clara lluny dels llums de la ciutat ens permet gaudir d’imatges d’una bellesa plàstica difícil d’igualar.

milky way.jpg

6 comentaris

  • Joan Codina

    07/02/2014 3:28

    Només un comentari: http://what-if.xkcd.com/

    Per mi la millor imatge és la de la Via Làctia

  • Daniel

    06/02/2014 17:42

    Cert. Nosaltres ja no evolucionarem gaire. Al menys de la manera que ho havíem fet fins ara. però la tecnologia hauria de suplir amb escreix aquesta aturada evolutiva.
    I efectivament, cada animal contempla un univers diferent en funció dels seus òrgans sensorials. No se com deu ser el cel pels ocells que poden “veure” el camp magnètic de la Terra, però segurament ha de ser espectacular!

  • Sinera

    06/02/2014 16:53

    Perdó:

    El “Com seria, Daniel, si… Molt bon article, noi!” hauria d’estar al final! (?)

  • Sinera

    06/02/2014 16:51

    Crec que hi ha aus que tenen una visió fins a 7 o 8 vegades més aguda que la nostra i algunes també hi veuen en l’espectre dels ultraviolats… qui sap si algun animal no hi veu també a l’espectre de l’infraroig…

    Com seria, Daniel si… Molt bon article, noi!

    En aquests casos la visió de l’univers ha de ser molt diferent de la nostra. Probablement puguin veure una Andròmeda força més brillant que nosaltres… per bé que potser això no excita al seu cervell ni quedi bocabadat com ens passa a nosaltres…

    Tenim telescopis i podem dur ulleres i molt més… I em pregunto si això (l’us d’artilugis de tota mena) no serà un impediment per a la perfecció evolutiva dels nostres ulls… Tenim sacs de ploma d’oca… i potser mai tindrem el seu plomissó natural… Portem abrics de pell… i potser mai tindrem el pel que ens podria protegir com als ossos polars…

  • Daniel

    06/02/2014 10:43

    Mmmm. No l’he llegit, però la idea l’he sentida en ocasions i sempre m’ha semblat errònia. Per descomptat que hi ha casos d’evolució convergent i que per determinats problemes físics, la vida arriba a la solució óptima a partir de diferents punts de partida i seguint diferents camins. Però el cas és que no sempre hi ha una solució óptima. La vida no sempre hi arriba i moltes vegades es queda estancada en solucions acceptables. També hi ha estancaments i vies mortes en les que no es pot tornar enrere. Per tant, jo aposto per que el món seria molt diferent. Les religions haurien inventat paranoies colectives diferents, que donarien guerres de major o menor intensitat i això canviarien la historia de manera definitiva (per bé o per mal). Probablement la ciència hauria anat més de pressa ja que tindriem moltes més coses per analitzar i investigar alla dalt. Ens fariem preguntes diferents o ens les fariem uns segles abans.
    (En Simon Conway no té raó. Els humans no som inevitables. Només som un accident resultat d’anar tirant un dau evolutiu durant milions d’anys)

  • Esther

    06/02/2014 9:55

    Aquí, la millor idea és la de “si rebobinen la cinta” com hagués estat l’evolució? la ciència hauria seguit camins diferents? les religions que haurien aparegut serien diferents? En Simon Conway proposa en “Life’s solution” que hi ha solucions finals molt similars que han evolucionat des de punts de partida ben diferents, així que hi hauria una convergència, i al final, el món probablement seria molt similar.