Arxiu del dimarts , 11/02/2014

L’evolució de l’evolució?

dimarts , 11/02/2014

darwin t-shirt.jpg Un bon debat científic és una cosa ben interessant. És creuen idees i interpretacions, s’esgrimeixen dades i en comparen possibilitats. L’únic important és que les estratègies retòriques no esclafin el rigor científic. Una limitació que, en principi, hauríem d’esperar el mateix en articles que apareixen publicats. Aquest matís m’ha vingut al cap llegint un article de Antonio Sitges-Serra, publicat a el Periodico i titulat “L’evolució de ‘L’evolució‘”.

Això de l’evolució és un tema que em fa gràcia malgrat no ser la meva especialitat. Però com a biòleg, entenc una mica els principis de la teoria, i com aficionat a la història, conec per sobre el que va fer i escriure Darwin. Fins i tot m’he llegit “L’origen de les espècies”. Per això em fan gràcia articles com aquest en que aparentment es planteja una crítica a la teoria de l’evolució, però que en realitat allò que diuen no té gaire a veure amb la evolució.

Per començar, l’autor planteja una pregunta: “¿és possible que tot el que veiem sigui fruit de l’atzar evolutiu? … Doncs es veu que no, ens diu la intuïció lliure de prejudicis.” El mateix plantejament de la pregunta ja és sospitós. L’atzar evolutiu. Per algun motiu, els crítics amb la teoria estan obsessionats amb l’atzar, com si l’atzar fos l’essència de l’evolució, i de seguida remarquen que les coses no apareixen per atzar. Però el cas és que no és cert que atzar = evolució. Una idea que caldria entendre abans de posar-se a criticar. Certament, segons la teoria de l’evolució cal que els descendents de qualsevol espècie presentin variacions a l’atzar, però només amb això no en tenim ni per començar. Igual que per fer un cotxe calen rodes, però només amb rodes no tenim un cotxe.

També afirma que “…la teoria de l’evolució no la devem únicament al viatger del ‘Beagle’, sinó que va ser formulada intuïtivament 50 anys abans per Jean Baptiste Lamarck,… Darwin no es va allunyar excessivament d’aquest postulat; simplement va radicalitzar la proposta de Lamarck…” Una idea interessant, però errònia. El concepte d’evolució, en el sentit de canvi, ja l’havien proposar molts investigadors abans de Darwin i no només Lamarck. El que passa és que no se’n sortien a l’hora d’explicar com ho feien les especies vives per evolucionar. El mèrit de Darwin va ser proposar un mecanisme, aparentment senzill, que permetia entendre el motiu pel qual les especies evolucionaven. En principi, proposar un mecanisme no és el mateix que “simplement radicalitzar”.

Més errors: “Dècades després, …els neodarwinistes van resoldre que els canvis adaptatius eren fruit de mutacions genètiques degudes a l’atzar, que donarien origen a espècies que la naturalesa seleccionaria segons la seva capacitat adaptativa. Evolució cega. Mecanicisme biològic. Malgrat que la possibilitat d’eclosió de la intel·ligència humana segons les lleis de l’atzar equivaldria al fet que un mico teclejant en un ordinador escrivís ‘El rei Lear’...”. De nou l’atzar. Si només depengués de l’atzar l’autor tindria raó, el detall important és que ningú ho diu que depengui exclusivament de l’atzar. El que diu la teoria és que els canvis (ara sabem que són les mutacions al DNA) apareixen a l’atzar i que no cal cap Déu, ni cap misteriosa força vital, generant mutacions beneficioses per fer-nos evolucionar. D’això se n’encarreguen la selecció natural, la selecció sexual, la deriva gènica i altres conceptes que són els que donen sentit a la evolució i que l’autor, curiosament, passa per alt. Recordem que el títol complert del llibre de Darwin és “L’origen de les espècies mitjançant la selecció natural, o, la preservació de les races afavorides en la lluita per la vida”. Potser val la pena fer notar que no es diu “L’origen de les espècies mitjançant l’atzar“.

Per cert, un mico, només per atzar no escriuria mai ‘El rei Lear’. Però si a més d’atzar hi hagués un mecanisme de selecció, aleshores ho podria fer en un temps raonablement breu!

Finalment fa una referència a l’epigenètica com a mostra de lamarckisme pur. I posa l’exemple del ratolins que hereten la por induïda als seus progenitors. Reconec que l’experiment dels ratolins amb por el trobo interessantíssim i que l’haurem de seguir atentament. Espero amb ganes que el confirmin i que n’apareguin de similars perquè obrirà noves vies de coneixement fascinants. Però en absolut anul·larà el mecanisme evolutiu proposat per Darwin, de la mateixa manera que trobar una moto no demostra que els cotxe no existeixin. En realitat, l’únic exemple de lamarckisme pur que em ve al cap és el de l’evolució de les idees en les societats humanes. Les idees, els coneixement i els hàbits adquirits pels pares passen amb facilitat a la descendència. També evolucionen, també muten i també s’extingeixen. Però això no té res a veure amb l’evolució biològica..

La teoria de l’evolució, com qualsevol teoria científica, s’ha de posar a prova constantment, s’ha de modificar, canviar i potser descartar el dia que les dades no es puguin explicar per la teoria. Però una mica de rigor a l’hora de criticar-la no estaria de més. En aquest sentit agafo una última frase treta de l’article: “L’evolució jugant a la gallineta cega difícilment pot sostenir-se avui com a hipòtesi científica”. És cert. Simplement passa que cap científic seriós pretén que l’evolució actuï d’aquesta manera.