Arxiu del dimecres, 12/02/2014

En paper o en pantalla

dimecres, 12/02/2014

e-reader.jpg Vivim un temps en el que segurament és llegeix més que en cap altra època. Els adults acostumem a criticar la poca lectura dels joves i dels adolescents, però és un error d’apreciació. Els joves llegeixen moltíssim en pantalles de tota mena de dispositius. Llegeixen el que hi ha al Facebook, al Washapp, al Twitter i a qualsevol altra xarxa que els faci gràcia. Fins i tot algun blog!  Potser no llegeixen llibres en el sentit clàssic, però això ha passat sempre. Amb l’adolescència es deixen els llibres per viure i experimentar la vida, i anys després n’hi ha que redescobreixen el plaer de llegir.

El detall remarcable és la manera com el suport físic del text està canviant. Sembla que al paper li arriba l’hora de cedir el pas a les pantalles, però encara trigarà a completar-se. La meva generació no farà el pas fàcilment, però les següents potser tindran algunes dificultats inesperades. Per descomptat que els llibres electrònics, les tablets i altres ginys, proliferen i guanyen pes en el mercat, però quan m’hi poso a llegir trobo que hi ha alguna cosa que no m’acaba de funcionar. Naturalment hi ha el pes del costum. Tota una vida llegint en paper crea uns hàbits que no es poden ignorar. Però potser hi ha alguna cosa més.

Llegir no és simplement passar la vista per un text i anar interpretant els signes. En realitat el cervell processa molta més informació que també contribueix a la lectura. Coses aparentment irrellevants que segurament no ho són tant. Per exemple, quan tinc un llibre a la ma, em faig una idea mental molt aproximada de quantes hores de lectura tinc per davant i de en quin punt de la història em trobo. Una informació que passa desapercebuda excepte quan veig que el llibre s’està acabant i la història està lluny de concloure. Això em crea una mena de neguit molt real i modifica l’experiència de llegir.

A mida que transcorre la lectura anem recordant el que hem llegit. Un plaer en les novel·les, i un focus d’interès si estem estudiant alguna cosa. En teoria aprenem els conceptes i posteriorment els recordem en abstracte. Però la realitat és que ho fem de manera molt lligada a com ho hem llegit. Per recordar conceptes el cervell també fa servir la informació de en quin indret de la pàgina estava aquella informació que vàrem llegir. A dalt de tot? En un extrem? Perduda en un paràgraf insuportablement llarg? O condensada en dues línies que estaven en cursiva? Aquests detalls no són irrellevants i ajuden a fixar la memòria i l’aprenentatge. Quan hi penso m’adono que hi ha conceptes que els associo a determinats tipus de lletra, només perquè aquella era la lletra amb la que estava imprès el llibre on ho vaig llegir per primera vegada.

De fet, amb el llibre hi ha molts altres factors sensorials importants. El pes, la textura del paper, l’olor característic, l’enquadernat o el grau d’envelliment. Característiques físiques que d’alguna manera queden lligades mentalment al que estem llegint i que contribueixen a establir i fixar-ho en la memòria.

El problema és que tot això desapareix en un llibre electrònic. Tal com estan fets ara, no ens ofereixen una informació intuïtiva de en quin moment de la història estem. El text es desplaça amunt i avall, de manera que el que llegim no està situat en cap indret. I tots els textos esdevenen físicament massa similars. Teòricament això no tindria massa importància ja que el que compta és el concepte que llegim, però el nostre cervell processa les coses a la seva manera i la distinció entre concepte i suport físic del concepte se la passa una mica pel forro. Si aquest fenomen és molt important o simplement anecdòtic serà pedagògicament molt rellevant cara a definir les millors maneres d’aprendre.

Això no vol dir que per aprendre sigui imprescindibles els llibres de paper. Simplement que la manera de plantejar-ho quan passem a formats electrònics ha de ser més diferent del que ens pensàvem. Segurament quan van passar de rotllos de pergamí a llibres enquadernats, o de manuscrits a texts impresos, també van haver de fer un canvi en la maner a de llegir, però potser no va ser de la mateixa magnitud del que estem vivint actualment.