Arxiu del dijous, 13/02/2014

Com et treus el jersei?

dijous, 13/02/2014

jersei.jpg Mires de lluny una figura que s’acosta i, molt abans de poder distingir cap tret particular ja saps si és un home o una dona. No cal veure la cara, pot vestir de manera completament neutra i potser no distingim cap dels caràcters sexuals evidents que permeti esbrinar-ho, però, malgrat tot, quasi sempre notem la diferència. De fet, quan topem amb algú i dubtem si és un home o una dona, resulta particularment desconcertant.

Això no passa en els nadons. Per saber quin sexe tenen ens guiem pel color de la roba, les joguines que li compren i la manera com el tracten els que ja el saben, però d’entrada ens ho han de dir. Una de les coses més extraordinàries de veure créixer els nens és notar com, a l’adolescència, comencen a sorgir diferències en la manera de moure’s, de caminar, d’interactuar. Moltes són resultat del condicionament a que sotmetem les criatures des del mateix moment de néixer, però altres són resultat de la pura biologia.

Recordo que una vegada comentava aquest fet amb una noia. La gràcia que em feia quan les nenes començaven a caminar amb el moviment de malucs característic de les noies més grans. També és divertit notar com això comença a desconcertar els nois lleugerament més grans. La meva interlocutora em va dir que creia que els lesbianes no caminaven així, però jo discrepava. Hi ha coses que no depenen de la identitat sexual sinó del sexe del cos.

El cos de la dona presenta una estructura esquelètica diferent de la de l’home. Per poder parir té uns malucs més amples i el fèmur s’uneix en un angle lleugerament diferent del de l’home. Això fa que per caminar el moviment sigui, inevitablement, diferent entre els dos gèneres. No és un tema de coqueteria o de seducció sinó de pura biomecànica. Altra cosa és que després, les noies puguin exagerar aquest moviment quan ho creuen convenient ja que no triguen a descobrir l’efecte que poden tenir en els seus companys de sexe oposat determinats balancejos.

Aquestes diferències a l’hora de caminar o de córrer són les que detectem inconscientment. Però n’hi ha altres que, tot i que no n’estic segur, sospito que també tenen relació amb l’estructura de l’esquelet. Una cosa que em crida l’atenció és la manera que tenim de treure’ns un jersei. Fa uns dies estic preguntant al meu entorn com ho fan, i la diferencia entre homes i dones és molt clara. Majoritàriament les noies creuen els braços i agafen el jersei per sota. Després, fan un moviment impossible i el jersei surt sense problemes. Si jo ho intento, simplement quedo clavat a mig camí. No dec ser l’únic perquè els nois el que fem amb més freqüència és agafar el coll del jersei per la part de darrere, sense creuar els braços, i estirar des del coll cap endavant per arrossegar el jersei cap enfora.

Els dos sistemes són igualment eficients… però cada un per un sexe. Amb una mica de compte tots podem fer-ho de les dues maneres, però la que ens sembla natural és diferent en cada cas. Miro la forma dels esquelets i potser ho entenc o, al menys, especulo una mica. Els homes tenim espatlles més amples i braços més llargs. Això fa que al creuar-los i aixecar-los, els colzes sobresurtin molt més que en el cas de les noies i fàcilment s’encallen amb la roba. La part més difícil, la més ample, són les espatlles, per tant, ens és millor controlar per dalt. Les noies no tenen aquest problema i poden controlar-ho agafant el jersei des de baix.  No se si els pits també hi tenen alguna cosa a veure, però això ja va més enllà de l’esquelet.

De qüestions relacionades amb la biomecànica que tenen un reflex en la vida quotidiana n’hi ha moltes. Algunes de ben inesperades. Però es barregen amb temes culturals, i potser també, psicològics, i costa discriminar-ho. Les noies caminen sovint amb els braços creuat com tapant el pit. Tenim maneres diferents de seure creuant les cames. Les noies les mantenen molt més juntes que no pas els homes. Es considera més correcte, tot i que la manera de vestir i el fet de no tenir uns testicles per allà també influeix, és clar.

Notar aquesta mena de diferencies, de matisos, en la manera de fer, pot tenir la seva gràcia. També és interessant veure com en funció de la cultura, la ideologia, la religió o la societat en que creixem, alguns d’aquests trets s’intenten potenciar o dissimular enlloc de, simplement acceptar les diferències i gaudir d’aquesta diversitat.