Com et treus el jersei?

jersei.jpg Mires de lluny una figura que s’acosta i, molt abans de poder distingir cap tret particular ja saps si és un home o una dona. No cal veure la cara, pot vestir de manera completament neutra i potser no distingim cap dels caràcters sexuals evidents que permeti esbrinar-ho, però, malgrat tot, quasi sempre notem la diferència. De fet, quan topem amb algú i dubtem si és un home o una dona, resulta particularment desconcertant.

Això no passa en els nadons. Per saber quin sexe tenen ens guiem pel color de la roba, les joguines que li compren i la manera com el tracten els que ja el saben, però d’entrada ens ho han de dir. Una de les coses més extraordinàries de veure créixer els nens és notar com, a l’adolescència, comencen a sorgir diferències en la manera de moure’s, de caminar, d’interactuar. Moltes són resultat del condicionament a que sotmetem les criatures des del mateix moment de néixer, però altres són resultat de la pura biologia.

Recordo que una vegada comentava aquest fet amb una noia. La gràcia que em feia quan les nenes començaven a caminar amb el moviment de malucs característic de les noies més grans. També és divertit notar com això comença a desconcertar els nois lleugerament més grans. La meva interlocutora em va dir que creia que els lesbianes no caminaven així, però jo discrepava. Hi ha coses que no depenen de la identitat sexual sinó del sexe del cos.

El cos de la dona presenta una estructura esquelètica diferent de la de l’home. Per poder parir té uns malucs més amples i el fèmur s’uneix en un angle lleugerament diferent del de l’home. Això fa que per caminar el moviment sigui, inevitablement, diferent entre els dos gèneres. No és un tema de coqueteria o de seducció sinó de pura biomecànica. Altra cosa és que després, les noies puguin exagerar aquest moviment quan ho creuen convenient ja que no triguen a descobrir l’efecte que poden tenir en els seus companys de sexe oposat determinats balancejos.

Aquestes diferències a l’hora de caminar o de córrer són les que detectem inconscientment. Però n’hi ha altres que, tot i que no n’estic segur, sospito que també tenen relació amb l’estructura de l’esquelet. Una cosa que em crida l’atenció és la manera que tenim de treure’ns un jersei. Fa uns dies estic preguntant al meu entorn com ho fan, i la diferencia entre homes i dones és molt clara. Majoritàriament les noies creuen els braços i agafen el jersei per sota. Després, fan un moviment impossible i el jersei surt sense problemes. Si jo ho intento, simplement quedo clavat a mig camí. No dec ser l’únic perquè els nois el que fem amb més freqüència és agafar el coll del jersei per la part de darrere, sense creuar els braços, i estirar des del coll cap endavant per arrossegar el jersei cap enfora.

Els dos sistemes són igualment eficients… però cada un per un sexe. Amb una mica de compte tots podem fer-ho de les dues maneres, però la que ens sembla natural és diferent en cada cas. Miro la forma dels esquelets i potser ho entenc o, al menys, especulo una mica. Els homes tenim espatlles més amples i braços més llargs. Això fa que al creuar-los i aixecar-los, els colzes sobresurtin molt més que en el cas de les noies i fàcilment s’encallen amb la roba. La part més difícil, la més ample, són les espatlles, per tant, ens és millor controlar per dalt. Les noies no tenen aquest problema i poden controlar-ho agafant el jersei des de baix.  No se si els pits també hi tenen alguna cosa a veure, però això ja va més enllà de l’esquelet.

De qüestions relacionades amb la biomecànica que tenen un reflex en la vida quotidiana n’hi ha moltes. Algunes de ben inesperades. Però es barregen amb temes culturals, i potser també, psicològics, i costa discriminar-ho. Les noies caminen sovint amb els braços creuat com tapant el pit. Tenim maneres diferents de seure creuant les cames. Les noies les mantenen molt més juntes que no pas els homes. Es considera més correcte, tot i que la manera de vestir i el fet de no tenir uns testicles per allà també influeix, és clar.

Notar aquesta mena de diferencies, de matisos, en la manera de fer, pot tenir la seva gràcia. També és interessant veure com en funció de la cultura, la ideologia, la religió o la societat en que creixem, alguns d’aquests trets s’intenten potenciar o dissimular enlloc de, simplement acceptar les diferències i gaudir d’aquesta diversitat.

16 comentaris

  • Daniel Closa

    15/02/2014 19:43

    Farem servir les dades antropomètriques estàndard de la població. Assumirem que els assidus dels blogs són una mostra representativa de la població. Ja ho se que no és del tot precís i que no podrem fer correlacions lineals, però ja n’hi haurà prou. :-D

  • Esther

    15/02/2014 13:31

    a part d’explicar com ens traiem el jersei no s’hauria de mesurar l’ample d’espatlla, la mida dels braços, i/o el perímetre de la caixa toràcica? Potser això complica la vida de l’observador, però dona per molt més!

  • Daniel Closa

    15/02/2014 0:29

    Només dues dades. Sexe (home, dona) i estil (estirant des del coll; creuant els braços; altres)
    :-D

  • Mirabilis

    15/02/2014 0:11

    Vinga!! Quines dades agagem? Proposta: Sexe, Edat
    i fem-ho fàcil: et treus el jersei pel coll? / et treus el jersei creuant els braços?
    Alguna dada més? Podria ser: què prefereixes portar, jerseis o xaquetes?

  • Sinera

    14/02/2014 20:05

    En tota una vida de donar classes a la ESO i al Batxillerat he constatat que les noies canvien la tira en aquesta edat. I créixen i moltes es fan adultes… És realment maco.

    Nosaltres tambe creixem i ens fem vells… però ens costa arribar a ser una mica adults!

  • Sinera

    13/02/2014 21:55

    Estaràs content! T’he llegit al coll del Monsec i amb neu… Doncs m’has fet treure l’anorak I EL JERSEY!

    Primer l’estiro una mica amunt… fins el pit més o menys… Després he creuat els braços (com les dones, suposo) i l’he tret fins sota el coll… he estirat primer una màniga … i laltre i ja queda tret i del dret…

    No en tenia ni idea de com ho feia! I per més que pensava no ho podia recordar! Fa fret aquí dalt! I el vent no m’ha deixat volar…

  • Daniel

    13/02/2014 18:20

    Si poseu les xifres del vostre entorn aquí als comentaris, farem una estadística amb cap i peus. I al desembre ho envio al British Medical Journal! Com diu en Joan. Això és digne d’un IgNobel al menys.

  • Francesc

    13/02/2014 17:56

    Normalment estirant pel coll, però amb una excepció: les samarretes suades després de fer esport. La força que puc fer estirant pel coll no és suficient per a vèncer el fregament de la samarreta amb l’esquena i haig d’estirar-la per la vora tot creuant els braços.

  • Joan Codina

    13/02/2014 16:23

    Jo diria que faig ús dels dos mètodes, sóc un estat barreja.

    PS: Amb més proporció ho faig com un home estàndard.

    PPS: Daan!! Si fem estadística has de preparar un article de Nadal de BMJ!! Tenir un paper és el primer requisit per anar a per l’Ig Nobel.

  • Esther

    13/02/2014 14:36

    jo m’apunto a l’estudi amb la meva colla, quina “n” necessitem perquè els resultats siguin bons estadísticament?

  • Matgala

    13/02/2014 14:24

    Ostres, jo no era conscient que creuava els braços. Ho anava llegint i anava pensant: impossible, jo per treure’m el jersei no creuo els braços, que incòmode! Però m’has fet anar al lavabo a provar-ho… i creo els braços! És més, no sé fer-ho sense creuar-los!

  • tramuntaire

    13/02/2014 13:02

    Ostres, doncs jo no faig ni una cosa ni l’altre: Poso el braç dret per dins del jersei (per sota), vaig a buscar l’aixella dreta i empenyo la màniga fins que el colze em toca al pit i allibero el braç de la màniga. Llavors em trec el jersei pel coll i el braç esquerra surt sol. Això sí, algun cop he petat alguna costura de l’aixella, però em fa la sensació que estirar del coll encara és més agressiu, com diu en Pons…

  • Daniel

    13/02/2014 11:21

    Ep. Passeu els resultats. Que així augmentem la casuística! :-D

  • Mirabilis

    13/02/2014 10:56

    Genial, faré una enquesta també per aqui! Aquestes diferències em fascinen.

  • Pons

    13/02/2014 9:37

    La meva mare em deia que si em treia el jersei pel coll el que faria seria estirar-me el coll i s’acabaria donant. Així doncs durant un temps, si m’encordava ho feia des de baix amb els braços creuats, però cada vegada m’anava recordant menys de fer-ho…

  • Carquinyol

    13/02/2014 9:09

    Coi… ara em faràs fixar-me com ho faig jo !!