La tempesta del segle, de cada any

porthleven.jpg Aquest hivern estem assistint a un grapat de fenòmens extrems. Des de vòrtex polars que deixen els Estats Units coberts per la neu fins a tempestes inacabables que deixen el Regne Unit sota l’aigua. Les imatges de la força de  la meteorologia es comencen a fer habituals i alguns ja diuen que aquest hivern és avorrit a Anglaterra. Just quan sembla que les onades no poden ser més grosses, que la pluja no pot ser més intensa i que el vent no pot bufar més fort, van i superen els rècords del dia anterior. I així cada dia. Tant fenomen inhabitual esdevé una rutina monòtona.

També topem amb els inevitables comentaris sobre el canvi climàtic. I en trobem en tot el ventall. Els negacionistes somriuen i assenyalen el mal temps mentre pregunten on és l’escalfament? Els alarmistes assenyalen els rècords històrics que van caient i recorden que ells ja avisaven del que ens venia a sobre. I els científics s’encongeixen d’espatlles i fan notar que una tempesta individual, per bèstia que sigui, no serveix per indicar res i no demostra res. Només serveixen les tendències a llarg termini.

L’únic que passa és que aquest recordatori dels científics el sentim cada vegada amb més freqüència. I això potser ja és indicatiu d’alguna cosa.

Que l’escalfament global generi hiverns més crus no és cap sorpresa. Els climatòlegs ho avisen des de fa temps. Fins i tot era el desencadenant de la pel·lícula “El dia de demà” on Nova York s’inundava i es congelava per culpa de l’escalfament global.

El problema és simplificar un fenomen complex. Que l’atmosfera s’escalfi vol dir que tindrà més energia per moure les masses d’aire. Les borrasques i els anticiclons seran més potents i els corrents d’aire que mantenen diferents equilibris alteraran el seu curs. Els corrents d’aire que mantenen les grans masses d’aire fred confinat a les regions poden afeblir-se prou com per permetre la baixada de vòrtexs polars més fàcilment. Baixes pressions més marcades fan augmentar una mica més el nivell del mar, que també ha pujat uns centímetres per l’afegit de la fusió del gel. Tot plegat fa que l’aigua colpegi més intensament les zones costaneres.

Tempestes tremendes sempre n’hi ha hagut, però amb el canvi climàtic seran més freqüents. I mai podrem dir si una determinada tempesta és conseqüència de l’escalfament global ho hauria tingut lloc de totes maneres. El mateix ens passarà amb els estius i els hiverns extrems.

Per desgràcia, poques coses conviden a l’optimisme. Caldria emprendre accions a nivell internacional, però els que les haurien de liderar acostumen a ser polítics amb molts interessos a curt termini, molts deutes amb empreses implicades en l’assumpte i una colossal ignorància científica. Les persones tenim la tendència a imaginar que el que ens passa és el que passa arreu del planeta. Per aquí aquest any ha nevat i fa fred, però tampoc és excepcional, de manera que no ens preocupem pel canvi climàtic, que ja tenim prou problemes. Els anglesos ho oblidaran tant bon punt baixin les aigües i surti el sol, i els americans ho faran quan la neu es fongui.

Això, junt amb una mica de propaganda finançada dels lobbis negacionistes fa que cada dia deixem per més endavant posar-nos a canviar l’estil de vida. I quan ens hi posem, segurament ja serà massa tard. Una mica com els habitants de l’antic imperi romà, que segurament no en van ser conscients que l’Imperi havia caigut i s’endinsaven en l’època medieval. Ells simplement es queixarien que cada any era lleugerament pitjor que l’anterior, però que males èpoques sempre n’hi havia hagut i aviat tot tornaria a la normalitat.

També és curiós com ens anem adaptant a la situació. N’hi ha que ja hi fan negoci, però de maneres que en perspectiva potser no són les més intel·ligents. De totes maneres, els humans, som animals intel·ligents, però potser tampoc tant.

2 comentaris

  • Pons

    14/02/2014 10:48

    Bueenoooo el planeta se’n va la merda. Acabarem morts de calor a l’estiu o congelats a l’hivern, el que primer ens mati, es bo saber-ho, així vaig practicant la cara de culpabilitat que hauré de posar als meus fills quan els hi deixi un planeta amb clima extrem. Per cert, com està la idea de traslladar-nos a un altre planeta?

  • Carquinyol

    14/02/2014 9:19

    La fotografia és acollonant !

    A més no plou mai a gust de tots, poses segons quines notícies i ‘toda España bajo el mal tiempo’ i surts al carrer i aquí el clima més aviat benigne… en fí, el de sempre