Arxiu del dimarts , 18/02/2014

Fe? o simple ignorància?

dimarts , 18/02/2014

creationism.jpgSi en algun lloc de la Bíblia, trobés un passatge que digués que dos més dos és igual a cinc, no posaria en dubte el que estic llegint a la Bíblia. Ho creuria, ho acceptaria com a veritat, i després faria el possible per entendre-ho”. És la frase que dóna inici a un resum d’un documental de la cadena HBO sobre com pensen els creacionistes. La següent frase, per descomptat, ja fa referència als micos i l’evolució. Una mena d’obsessió que els persegueix.

N’hi ha més. Totes previsibles. Amb raonaments absurds del tipus: Si Déu ens va fer a la seva imatge i semblança i els científics diuen que som iguals que els animals, això vol dir que Déu és un animal? Dic raonaments per posar-hi un nom. Encadenar paraules sense fer servir la raó no crec que es pugui classificar de raonaments. I ells estan orgullosos precisament de deixar de raonar sobre allò que llegeixen al seu llibre sagrat.

Diuen que hi ha conflicte entre la ciència i la religió. Però potser no és exacte. El conflicte només es dóna amb els que amb l’excusa de la religió han triat deixar de pensar. Desconnectar les neurones. Prescindir del cervell. Si haguessin nascut fa un mil·lenni al que ara és Escandinàvia defensarien amb igual fermesa que l’evolució és un engany perquè l’home i la dona van ser creats a partir dels troncs d’un freixe i d’un om. Que Odín els va infondre la vida però que va ser el seu germà,el déu Vili qui els va donar l’ànima i la capacitat de judici mentre que l’altre germà, el déu Ve els va donar la vista, l’oïda i la resta de sentits. I l’argument per defensar-ho seria el mateix que fan servir ara: “Ho he llegit en algun lloc i he decidit creure-m’ho cegament”.

També apareix l’inevitable argument de la relativitat. Per què he de fer cas a la ciència i no a la Bíblia? No hi ha absoluts i tots els punts de vista són igualment vàlids.  Doncs mira. No. T’hi posis com t’hi posis, dos i dos no són cinc, i si trobes que a la Bíblia posa cinc, planteja’t com a mínim si hi ha un error d’impremta o de traducció abans d’acceptar-ho cegament. A més, qualsevol altra opinió no és igualment vàlida. De fet, la bellesa de les matemàtiques és que les seves conclusions no són una qüestió opinable. Amb la resta de ciències (i en tot en general) una opinió basada en dades sempre pot estar errada, però en principi és més sòlida que una que està basada exclusivament en creences personals.

Aquesta colla són un cas extrem. Jo he conegut i discutit amb molts creients perfectament assenyats que no agafen la Bíblia, o el llibre sagrat corresponent a la zona geogràfica on van néixer, de manera literal. Igual que el científic boig que vol dominar el món és només una caricatura, els creacionistes radicals també semblen una caricatura. Per desgràcia, són bastant més reals i tenen bastant més poder i influencia en política i educació al seu país.

Però mirant el vídeo he topat amb un que m’ha donat una pista de perquè pensen així. Afirma que el problema és la mort. Tots hem de morir, i l’evolució no dóna cap manera d’afrontar la mort. En canvi, la Bíblia (i qualsevol religió) t’ho posa molt fàcil amb promeses de paradisos, redempció, justícia i una eternitat de bon rotllo adequat a la teva cultura particular. El neguit que a tots ens pot generar el saber que hem de morir l’anestesien amb les seves creences i ataquen ferotgement qualsevol idea que faci trontollar les fantasies promeses per després de la mort.

En realitat tampoc acabo d’entendre el problema. Pots ser creient i confiar en un més-enllà sense necessitat de deixar d’entendre com és el món, com es mouen els planetes, com evolucionen les espècies i que dos i dos són quatre. La fe és una creença no fonamentada en la raó. És creure en coses per les que no tenim probes. El fumut és quan implica creure en coses que ja sabem que són falses.  Però llavors ja no és fe, és simple i radical ignorància.