Fe? o simple ignorància?

creationism.jpgSi en algun lloc de la Bíblia, trobés un passatge que digués que dos més dos és igual a cinc, no posaria en dubte el que estic llegint a la Bíblia. Ho creuria, ho acceptaria com a veritat, i després faria el possible per entendre-ho”. És la frase que dóna inici a un resum d’un documental de la cadena HBO sobre com pensen els creacionistes. La següent frase, per descomptat, ja fa referència als micos i l’evolució. Una mena d’obsessió que els persegueix.

N’hi ha més. Totes previsibles. Amb raonaments absurds del tipus: Si Déu ens va fer a la seva imatge i semblança i els científics diuen que som iguals que els animals, això vol dir que Déu és un animal? Dic raonaments per posar-hi un nom. Encadenar paraules sense fer servir la raó no crec que es pugui classificar de raonaments. I ells estan orgullosos precisament de deixar de raonar sobre allò que llegeixen al seu llibre sagrat.

Diuen que hi ha conflicte entre la ciència i la religió. Però potser no és exacte. El conflicte només es dóna amb els que amb l’excusa de la religió han triat deixar de pensar. Desconnectar les neurones. Prescindir del cervell. Si haguessin nascut fa un mil·lenni al que ara és Escandinàvia defensarien amb igual fermesa que l’evolució és un engany perquè l’home i la dona van ser creats a partir dels troncs d’un freixe i d’un om. Que Odín els va infondre la vida però que va ser el seu germà,el déu Vili qui els va donar l’ànima i la capacitat de judici mentre que l’altre germà, el déu Ve els va donar la vista, l’oïda i la resta de sentits. I l’argument per defensar-ho seria el mateix que fan servir ara: “Ho he llegit en algun lloc i he decidit creure-m’ho cegament”.

També apareix l’inevitable argument de la relativitat. Per què he de fer cas a la ciència i no a la Bíblia? No hi ha absoluts i tots els punts de vista són igualment vàlids.  Doncs mira. No. T’hi posis com t’hi posis, dos i dos no són cinc, i si trobes que a la Bíblia posa cinc, planteja’t com a mínim si hi ha un error d’impremta o de traducció abans d’acceptar-ho cegament. A més, qualsevol altra opinió no és igualment vàlida. De fet, la bellesa de les matemàtiques és que les seves conclusions no són una qüestió opinable. Amb la resta de ciències (i en tot en general) una opinió basada en dades sempre pot estar errada, però en principi és més sòlida que una que està basada exclusivament en creences personals.

Aquesta colla són un cas extrem. Jo he conegut i discutit amb molts creients perfectament assenyats que no agafen la Bíblia, o el llibre sagrat corresponent a la zona geogràfica on van néixer, de manera literal. Igual que el científic boig que vol dominar el món és només una caricatura, els creacionistes radicals també semblen una caricatura. Per desgràcia, són bastant més reals i tenen bastant més poder i influencia en política i educació al seu país.

Però mirant el vídeo he topat amb un que m’ha donat una pista de perquè pensen així. Afirma que el problema és la mort. Tots hem de morir, i l’evolució no dóna cap manera d’afrontar la mort. En canvi, la Bíblia (i qualsevol religió) t’ho posa molt fàcil amb promeses de paradisos, redempció, justícia i una eternitat de bon rotllo adequat a la teva cultura particular. El neguit que a tots ens pot generar el saber que hem de morir l’anestesien amb les seves creences i ataquen ferotgement qualsevol idea que faci trontollar les fantasies promeses per després de la mort.

En realitat tampoc acabo d’entendre el problema. Pots ser creient i confiar en un més-enllà sense necessitat de deixar d’entendre com és el món, com es mouen els planetes, com evolucionen les espècies i que dos i dos són quatre. La fe és una creença no fonamentada en la raó. És creure en coses per les que no tenim probes. El fumut és quan implica creure en coses que ja sabem que són falses.  Però llavors ja no és fe, és simple i radical ignorància.

12 comentaris

  • Claudi Mans Teixidó

    28/04/2014 10:14

    A l’escola religiosa on jo anava, un dia l'”hermano” va dir que “Ni Déu, en la seva absoluta potència, podia fer que un triangle tingués quatre costats” No gaires varem comprendre que parlava de lingüística. La major part van pensar que era una blasfèmia dita per un hermano. Cinquanta anys més tard, li ho agraeixo públicament.

  • Daniel Closa

    18/02/2014 21:09

    Óscar. Aquest és l’etern problema. Com respondre al proselitisme d’aquests integristes. Ignorar-los no funciona ja que mica a mica van obtenint poder i sembla que “qui calla, atorga”. Quan te n’adones ja estan fent plans d’estudis a cop de decret.
    Però respondre amb lògica, raó i arguments tampoc funciona gaire. A ells els raonaments els són iguals Només practiquen la dialèctica i la demagògia. Tu tindràs raó, però ells convenceran. Per això, a no ser que siguis un gran orador, és complicat decidir si acceptes la discussió o la talles d’arrel.
    Dawkins diu que ja no vol discutir amb ells. L’exemple que posa és que un metge de reproducció assistida mai discutiria res amb els defensors de la “Teoria de la cigonya que porta els nens de París”

  • Daniel Closa

    18/02/2014 21:04

    Joan. Gran en Dawkins!

    Sinera. Correcte. El que em rebota és el radicalisme cec en la fe (del tipus que sigui). Els creacionistes toquen un punt amb el que soc més sensible, però altres tipus de radicalitat cega són igualment rebutjables.

  • Daniel Closa

    18/02/2014 21:01

    Carquinyol. Potser… però sembla que ja els està be així. I tot plegat els dóna tant de poder sobre la penya!

    Pons. Per descomptat. El problema són els integristes. De qualsevol espècie.

    Jordi. De fet, el problema no és la fe. Això és inherent a a condició humana (altra cosa és en que tries tenir fe) el problema real son els que, amb l’excusa de la fe, promouen la ignorància.

  • Óscar Arranz

    18/02/2014 20:12

    He vist el video del Dawkins i la seva resposta és molt enginyosa, però no és un argument gaire correcte. A més al final acaba ridiculitzant la pregunta que se li ha fet. És una llàstima que enlloc de fer una argumentació serena i sensata el Dawkins s’hagi deixat anar per l’efectisme retòric. I a més ho considero contraproduent, perquè si el debat es porta al terreny dels recursos sofístics i de l’oratòria els defensors del pensament lògic i racional ja hem begut oli.

  • Sinera

    18/02/2014 13:45

    Dius Dani: “El conflicte només es dóna amb els que amb l’excusa de la religió han triat deixar de pensar”… Sí. Tens tota la raó. Però el problema és idèntic al de tots els que són manipulats pels manipuladors, siguin religiosos, polítics, economistes, futboleros, mediambientalistes, i “es deixen“. La clau de qualsevol fe en qualsevol cosa o persona és aquest “deixar-se manipular” sense fer cap esforç de reflexió. És el més fàcil… no t’has d’esforçar en pensar… La dessidia més absoluta… La indignitat dels diputats que no es venen el físic com ho fan les prostitutes sinó allò en que creuen i al que indignament hi renuncíen… Totes les “fes” fan molt de mal… Ufff! M’he posat massa seriós!

  • Sinera

    18/02/2014 13:23

    El problema de la fe no és només cosa de les religions. La fe cega es dóna en molts àmbits de la vida humana. La creença cega en les ideologies o en les idees partidistes també fa molt de mal… Però vaja. Pitjor és encara votar una idea al parlament quan es pensa la contrària! Deu ser molt degradant de la dignitat humana, oi?

  • Joan Codina

    18/02/2014 11:30

    http://www.youtube.com/watch?v=PCR_qHRu5y4 que no he creat un bon link.

  • Joan Codina

    18/02/2014 11:29

    En Dawkins en va dir una de bona fa temps. What if you are wrong??. Segur que el coneixies ja.

  • Jordi G.

    18/02/2014 11:14

    És difícil lluitar contra la fe. Però si el problema és d’ignorància, potser encara es pot anar treballant per reduir-la.
    Sobre l’evolució humana, jo tinc alguns dubtes sobre quina d’aquestes teories és la més correcta…
    http://www.uv.es/jgpausas/he.htm

  • Pons

    18/02/2014 9:31

    Representa que la Biblia l’ha escrit Deu “personalment”? I per tant tot el que diu s’ha de pendre al peu de la lletra? Doncs mira que diu cada cosa sobre esclaus i com tractar a les dones que tela…
    A mi no em molesten els crients en si mateixos, però els que si que em toquen els nassos pels seus arguments absurds son els creacionistes, per això vaig decidir fer-me pastafarista.

  • Carquinyol

    18/02/2014 9:15

    Potser si no es preocupessin tant d’allé que hi ha desprès de la mort i pensessin que la vida pot ser una cosa meravellosa que no sabem pas si tornarem a gaudir es preocuparien més de coneixer-la, ent-la i gaudir-la tal com és.