El cristall més vell

oldeast-Zircon.jpg Quina és l’edat de la Terra? Doncs fa de mal dir, però al menys podem posar data al mineral més antic del que tenim notícia. Es tracta d’un zircó, un silicat de zirconi obtingut a la zona de Jack Hills, a Austràlia. És molt petit, però li han pogut posar data i és el fragment de l’escorça terrestre més vell que coneixem. Es va formar fa quatre mil quatre cents milions d’anys. Això vol dir que quan la Terra tenia “només” uns cent seixanta milions d’anys ja estava deixant de ser una bola de magma incandescent.

La gràcia dels zircons és que contenen un cert grau d’impureses en els seus cristalls, i entre aquestes impureses destaca la presència d’òxids d’urani. L’urani és interessant perquè és radioactiu. A determinat ritme, els àtoms d’urani es van desintegrant, emetent radiació i transformant-se en àtoms de plom. Això fa que puguin servir com a rellotges moleculars. Si comences amb una pila d’urani i saps a quin ritme es transforma en plom, en tens prou de calcular la proporció entre l’urani i el plom per saber quant temps ha passat des que es va formar la roca.

La teoria és senzilla, però a la pràctica hi ha mil detalls que afegeixen incerteses. Pots dubtar de si inicialment ja hi havia plom a la pedra. Quan tenen lloc les desintegracions, els àtoms es mouen de lloc i si s’agrupen en diferents zones, pots valorar malament les proporcions relatives. Radiacions provinents de l’exterior poden modificar la composició i alterar els càlculs. Tot això feia que les dates que feien servir els geòlegs presentessin un grau  d’incertesa empipador.

Però les tècniques no paren de millorar, i amb aquests zircons d’Austràlia han aplicat una nova metodologia anomenada “tomografia de sonda atòmica”, que permet identificar la posició dels àtoms individuals i refer la trajectòria que han seguit si s’han desplaçat. Amb això, les incerteses en les proporcions de plom i d’urani de la mostra s’han reduït molt i han pogut datar-la amb prou exactitud com per adonar-se que aquell petit cristall blau era el mineral més antic del planeta.

Si mirem al voltant, les pedres que veiem són molt antigues des del punt de vista dels animals, però a nivell geològic no resulten particularment ancianes. La major part del planeta s’ha anat generant a partir del moviment de sortida i refredament dels materials entre les plaques tectòniques. Veiem el planeta com si fos sòlid, però quan comences a mirar el que ha passat en milions d’anys, ens adonem que la seva superfície es va formant i fonent en un cicle que la refà sense parar. Però al Canada i Austràlia hi ha zones que aguanten des de la més remota antiguitat. D’allà n’han pogut treure les mostres i datar-les amb precisió.

L’important és que si el cristall es va formar fa 4.400 milions d’anys, això indica que en aquell moment la Terra ja era sòlida i que per tant, ja estava en condicions d’acollir una hidrosfera. La pluja que caigués ja es podia començar a acumular per formar els mars i els oceans on presumptament va sorgir la vida.

Aquests zircons són cristalls molt petits, normalment formen part de minerals més joves amb els que es van barrejar posteriorment. Però rere la seva  aparent modèstia amaguen algunes claus per descobrir com van ser els inicis del nostre planeta.

5 comentaris

  • Pons

    26/02/2014 22:31

    4.400 milions d’anys tu, poca broma, i a mi ja se m’està fent llarga la setmana xD

  • Daniel Closa

    26/02/2014 22:02

    Realment, la vida sembla ser força imparable. Al menys, a la Terra s’hi va posar de seguida. Amb menys de mil milions d’anys i ja estaven pul·lulant pel planeta.

  • Sinera

    26/02/2014 18:06

    Tenint en compte que els cianobacteris (crec que eren aquests, no?) ja van formar aquelles capes d’estromatocitos que dateu de fa més de 3.500 milions d’anys… diràs que també la vida es va donar pressa en sorgir… L’atzar por fer merevelles… La nostra imaginació és massa limitada per entendre com va ser possible tot plegat. És fantàstic…

  • Daniel Closa

    26/02/2014 9:22

    És per flipar, realment.

  • Carquinyol

    26/02/2014 8:54

    Jo amb la part d’identificar àtoms individualment i calcular les seves trajectories ja he flipat…