Arxiu del dijous, 27/02/2014

Problemes religiosos a l’espai

dijous, 27/02/2014

earth-from-space.jpg Una de les característiques més típiques dels humans és que ens fascinen els rituals. La vida social n’és plena i quan hi pensem una mica ens adonem que tenim establerts comportaments rituals per quasi tots els aspectes de la vida. Molts rituals són assenyats per facilitar la vida en societat. La manera de saludar-se, el protocol per menjar o les regles d’etiqueta o de cortesia. També hi ha els rituals més elaborats per ocasions especials. Casaments, funerals o jubilacions. I no cal dir-ho, en qüestions més socials com actes polítics, inauguracions de cursos, inici d’obres o similars.

Però on els rituals prenen màxim protagonisme és en les religions. Potser sigui aquest un dels màxims exponents de la fascinació humana per idealitzar i donar valor a actes irrellevants. Cada religió té els seus i van des de la manera de pregar fins a les processons o els rituals cerimonials. Semblaria que han de ser relativament poc importants, i que l’essència d’una fe depèn de coses més importants que els gestos que fem o la direcció on mirem, però els humans no som gaire racionals.

Una de les grans discussions que separaven els catòlics dels ortodoxes era si el senyal de la creu es feia amb la ma oberta o només amb tres dits i si es feia de dreta a esquerra o a l’inrevés. Podríem pensar que això eren problemes medievals, que només tenien importància en els esquemes mentals d’aquell temps. I realment seria injust jutjar comportaments i actituds antigues amb la mirada moderna. Però el cas és que amb el desenvolupament tecnològic, han aparegut problemes religiosos que es consideren importants i que depenen només de rituals i gestos.

Fa poc, el primer astronauta de Malàisia va arribar a l’Estació Espacial Internacional, i allà es va trobar amb un problema. És musulmà practicant, i la seva religió especifica que ha de resar en direcció a la Meca. Però quan estàs a una estació espacial que òrbita la Terra, com apuntes a la Meca? Fins i tot si la localitzes, en pocs minuts s’haurà desplaçat.

Per resoldre aquesta qüestió es va crear un comitè amb 150 experts en l’Islam que van establir l’ordre de preferències per on dirigir les pregaries. La primera opció és la Ka’aba, la segona és la Meca (estrictament la projecció de la Ka’aba), la tercera és la Terra i la quarta és “on sigui”. Jo no ho havia pensat, però fins i tot a la Terra pot ser complicat establir on és la Meca. Si estàs a les antípodes de la Meca, totes les direccions són bones.

Similars problemes els tenen astronautes jueus quan han d’establir en quin moment s’inicia el sàbat. Tècnicament comença amb la posta de sol del divendres, però a la Estació Espacial Internacional el Sol es pon 15 vegades cada 24 hores. Quina cal triar? La solució, també establerta per un consell de rabins va ser contar els dies des de l’enlairament. I si l’astronauta estigués a la Lluna? Allà el sol es pon un cop cada mes! Si un dia colonitzem Mart com es farà per calcular Setmana Santa? No hi haurà primera lluna plena de primavera. Farem servir els calendaris de la Terra? O triarem alguna de les dues llunes de Mart per guiar els rituals? I si el que colonitzem és un satèl·lit de Júpiter? Tots els rituals religiosos basats en la geografia de la Terra o la Lluna seran simplement inaplicables. I sospito que els llibres sagrats no van tenir en compte les futures conquestes espacials. Un problema greu pels que, potser, li donen als rituals més importància de la que haurien de tenir.

Alguns han apuntat la resposta que sembla més assenyada. Per un creient, pregar no és un exercici de gimnàstica i per tant, la direcció exacta on apuntes no és el més important. Si estàs en una nau espacial i no pots establir la direcció correcta se suposa que Déu no et pot demanar una tasca superior a les teves possibilitats i no t’ho tindrà en compte. Però sobrevalorar els rituals religiosos és comprensible si notem que per moltes persones no és estrany que un creador capaç de generar un Univers de noranta mil milions d’anys llum de diàmetre, com a mínim, amb milers de milions de galàxies i una edat de catorze mil milions d’anys, no tingui altra feina que estar pendent de quantes vegades vas a l’església per setmana, en quina direcció reses, a partir de quina hora descanses o quines coses fas al llit i amb qui ho fas.