Arxiu del dilluns, 3/03/2014

Entenent la metàstasi

dilluns, 3/03/2014

Metastasis_illustration.jpg La lluita contra el càncer es manté en molts fronts. I un dels més importants és el d’evitar la metàstasi. La diabòlica capacitat que tenen els tumors d’enviar cèl·lules tumorals a altres indrets del cos, per començar a fer tumors secundaris contra els que ja poca cosa podem fer. Precisament un dels fets que determinen com d’agressiu és un càncer és la seva capacitat i velocitat per fer metàstasi. El que passa és que el nostre cos no és un espectador inactiu en tot el procés i les cèl·lules tumorals han de superar molts obstacles abans no arriben a lloc. Es calcula que de cada 1000 cèl·lules que surten del tumor original, només una sobreviu i pot fer metàstasi. Per tant, una pregunta interessant era, que tenen de característic aquestes supervivents?

Això és el que ha fet l’equip d’en Joan Massegué, al Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, i que va ser molt comentat la setmana passada. Ells van estudiar la manera com s’ho feien cèl·lules d’uns tipus de càncer de pulmó o de pit per arribar al cervell i fer tumors secundaris sense morir pel camí.

Resulta que hi ha un sistema de defensa contra aquests tipus de cèl·lules. Una proteïna anomenada “plasmina” posa en marxa un seguit de senyals químiques que fan que les cèl·lules tumorals comencin a morir. Ara bé, normalment la plasmina no està funcionant. Està inactiva (i aleshores l’anomenem “plasminogen”) i només es posa en marxa quan les cèl·lules del sistema immunitari detecten coses rares entrant al cervell. Aleshores fabriquen una altra proteïna anomenada “activador del plasminogen” que transforma el plasminogen en plasmina i aquesta posa en marxa els mecanismes de mort de les cèl·lules tumorals. Aquest és un dels motius pels quals la majoria de cèl·lules tumorals invasores no tenen èxit en el seu atac.

De fet, la plasmina encara fa una altra cosa. Destrueix les proteïnes que fan servir les cèl·lules tumorals per enganxar-se als vasos sanguinis. És important ja que si no es poden enganxar i quedar fixades, no poden començar a fer un tumor. A més, no poden quedar-se a qualsevol lloc sinó que ho han de fer envoltant capil·lars sanguinis que els donin oxigen i nutrients. Per tant, el sistema immunitari ha preparat un mecanisme de doble acció. Mata les cèl·lules tumorals, i si alguna sobrevisqués, no podria unir-se als vasos sanguinis, de manera que no podria fer tumors.

Ah! Però el que han trobat és que algunes cèl·lules tumorals poden fabricar una quantitat important d’una altra proteïna anomenada “Serpina”. De fet, de serpines en coneixem moltes, però el que fa aquesta serpina en concret és inhibir el funcionament d’aquell activador del plasminogen que feia el sistema immunitari. Per tant, si hi ha serpina per allà, l’activació de la plasmina no tindrà lloc i la cèl·lula tumoral no es morirà i a sobre podrà unir-se als vasos sanguinis per proliferar fins esdevenir un nou tumor. Bàsicament el que passa és que algunes cèl·lules tumorals disposen de prou serpina per per hackejar les defenses de l’organisme. Aquestes seran les que triomfaran i podran generar metàstasi al cervell.

Entendre això és un gran què, ja que ara podem començar a buscar maneres de bloquejar la serpina, o maneres d’activar el plasminogen, o maneres d’interferir en el procés d’una manera més imaginativa. Sempre és important entendre el que fa l’enemic per, així, poder atacar les seves estratègies de supervivència. Però, com ja s’ha fet notar, queda molt per fer. Tots aquests estudis s’han fet amb cèl·lules o amb trossos de teixit. Encara cal provar-ho en animals i després caldrà verificar-ho en humans. També s’ha de mirar si és un sistema específic del cervell o s’aplica a altres tumors. Per descomptat, cal que altres grups ho confirmin. És només un primer pas en un dels molts camins que explorem per combatre el càncer. Però és un pas realment important i ja se sap que qualsevol viatge comença amb un únic pas.