Arxiu del dimarts , 4/03/2014

El que costa la ciència

dimarts , 4/03/2014

tweet.jpg En una piulada al twitter llegeixo una comparació curiosa però, (crec) incorrecte. Pel que deia, la pel·lícula Gravity ha costat 100 milions de dòlars, mentre que enviar el robot Curiosity a Mart surt només per 50 milions anuals i la sonda Cassini, que orbita Saturn costa 60 milions anuals. El missatge és interessant. Ens gastem més diners en una pel·lícula sobre l’espai que no pas en una missió real a l’espai.

El que passa és que no és exacte. He buscat les dades del cost de les missions i trobo que la missió del Curiosity té un pressupost de mil vuit-cents milions d’euros. Això inclou el robot, el coet, el viatge i el seguiment durant els anys de la missió. Per tant, tot i que el tweet tenia gràcia, crec que no era correcte.

Però això em fa pensar en un tema recurrent. El cost de la recerca científica. La recerca és cara. Molt cara. I quan hi ha notícies de ciència als diaris, és freqüent trobar comentaris indicant que aquella morterada de diners es podria invertir en altres coses de més profit. Curiosament, tant se val en que es gastin, sempre hi ha qui li troba una finalitat millor als diners. També hi ha els que afegeixen comentaris despectius (tipus “per jugar fent experiments que no serveixen per res…”) que, en realitat, només deixen clar que són uns ignorants.

En tot cas, el joc de comparar pressupostos és interessant. Per descomptat, també és trampós, ja que sempre tries les comparacions que et fan gràcia. Tot i així, permeten pensar una mica en si realment és car o no. O millor dit, tot i que la ciència sigui cara, és una bona inversió? És millor que altres?

He buscat costos de projectes relacionats amb la ciència de renom o que siguin raonablement cars. Potser el més car i més conegut sigui el gran accelerador d’hadrons. L’accelerador de partícules del CERN amb que es va descobrir el bosó de Higgs. El seu cost va ser de uns set mil milions d’euros. (I si us plau. No cometeu l’error de pensar que “només” va servir per descobrir el Higgs).

El projecte “Genoma Humà“, que va permetre seqüenciar el nostre genoma després de quinze anys de feina va costar uns dos mil dos-cents milions d’euros. És fantàstic pensar que ara, seqüenciar un genoma costa uns dos mil euros i es fa en un parell de dies.

Posar un nou medicament al mercat tampoc resulta barat. Costa al voltant d’uns mil tres cents milions d’euros. Parlo d’un medicament estàndard. Un d’homeopàtic costaria… el preu d’uns quants anuncis publicitaris.

La meva sonda espacial preferida, la New Horizons va camí de Plutó i ens permetrà descobrir l’últim planeta de l’antiga llista planetària per només uns cinc cents milions d’euros.

A les persones normals, tants milions ens semblen molts diners, però són xifres normaletes si ho comparem amb el dia a dia de l’economia i pensem en institucions de la mida de països o corporacions. Després de tot, el deute dels clubs de futbol espanyols és de tres mil sis-cents milions d’euros. Només amb el que deuen podríem desenvolupar dos medicaments nous per tractar les malalties que més ràbia us facin.

Amb el que ens tocarà pagar del rescat de Bankia hi ha molt ball de xifres, però una de freqüent són vint i tres mil milions d’euros. Amb això podríem posar deu robots a Mart! O construir tres acceleradors de partícules com el del CERN.

Els jocs Olímpics de Sochi han costat trenta sis mil milions d’euros. L’equivalent a setanta missions d’exploració als planetes exteriors i als límits del sistema solar.

Per descomptat, no tot és el preu. També cal considerar els beneficis que se’n treuen de tots aquests diners. I això és extremadament subjectiu. Hi ha persones per les que el futbol és un pilar fonamental a la vida. Per altres és el cinema o l’art. Que es dediquin molts diners a aquestes coses és discutible, però generen negoci, dinamitzen l’economia i a moltíssimes persones els alegren la vida. El mateix passa amb coses com l’esport, el cinema o la majoria d’activitats humanes.

Però sempre queden comparacions que no es poden passar per alt. Per exemple la guerra d’Irak va costar uns sis mil milions d’euros… cada mes. I durant onze anys! Si us voleu posar de mal humor, us podeu entretenir a contar quantes missions a Plutó, quants medicaments, quants genomes, quants acceleradors, quants nous materials, quants centres de recerca, quants hospitals, quantes noves fonts d’energia o quants el-que-sigui (també quantes pel·lícules o quants jocs olímpics) es podrien haver aconseguit amb aquests més de sis-cents mil milions d’euros gastats amb l’excusa barroera d’unes armes de destrucció massiva que…

I després tornem a discutir si la ciència és cara.