Científics, científiques i llocs clau.

womenscience.jpg Quan es va presentar el programa del Congrés Internacional de Química Quàntica, que ha de celebrar-se a Beijing l’any 2015, els organitzadors no imaginaven la que estaven a punt de muntar. Com és habitual, van presentar la llista dels científics que havien de fer les conferències plenàries i dirigir els simposis. En principi es tracta de científics de renom que tothom que treballa en el camp té interès per escoltar. Són els que marquen les tendències i que  acostumen a presentar les investigacions més interessants. Però un detall els va passar per alt als organitzadors. Tots els conferenciants, tots els directors de les sessions eren homes. No hi apareixia ni una dona.

Que potser no hi ha dones treballant en química quàntica? Que la recerca que fan les dones no té prou nivell?

Per descomptat, la resposta és negativa en els dos cassos. Naturalment que hi ha dones i que fan una recerca tant bona com la dels homes. Entre altres motius perquè la recerca és d’aquelles coses que es fa amb el cap i no amb els genitals.

Aquesta diferència en el gènere dels grans capitosts de la ciència és massa habitual i últimament ja es mira de modular-la. Però amb un èxit moderat. L’habitual és que les dones estiguin anormalment poc representades, que algú faci notar la diferència i que els organitzadors afegeixin en un parell de sessions algunes dones per “maquillar” la cosa. L’empipador és que al següent congrés la història es torna a repetir, de manera que mai no s’acaba d’esvair la preferència per posar científics masculins als llocs més alts del prestigi acadèmic.

Aquesta vegada, però, potser la història canviarà. Hi ha una petició que ja no demana corregir les proporcions entre homes i dones sinó, simplement, boicotejar el congrés. De moment ja porten recollides més de 1600 signatures i els organitzadors ja han demanat excuses i han retirat la llista d’oradors que (diuen) només era provisional.

Per descomptat, no crec que es tractés d’un intent deliberat d’excloure les dones dels llocs d’honor del congrés. Suposo que simplement era la versió més insidiosa del masclisme. Ni els hauria passat pel cap que triar exclusivament homes era un fet estrany. Potser en un temps en que les dones no feien carreres acadèmiques tindria explicació, però avui ja hi ha dones en tots els nivells de la recerca i en tots els camps. Per descomptat les proporcions no son sempre equivalents entre homes i dones i tampoc cal esperar una paritat estricta entre els dos sexes en tots els camps de la ciència. Però d’aquí a una presencia nul·la hi ha un bon tros.

Aquest sexisme inconscient es pot analitzar  sense dificultats. En un estudi van comparar les proporcions entre el gènere dels conferenciants als congressos en funció de si entre els organitzadors hi havia o no alguna dona. Les diferències eren abismals. El simple fet de tenir una única dona al comitè organitzador podia fer que el nombre de sessions en les que tots els oradors eren homes passés de prop del 50 % a menys del 10 %.

No crec que el fet de comptar amb una dona entre els organitzadors fos un factor intimidant o que elles imposessin la participació de dones entre els conferenciants. Simplement la seva presència feia que les dones passessin a formar part del ecosistema mental que els organitzadors tenien present a l’hora de fer la llista de científics. És interessant ja que suggereix que potser no cal forçar la presencia de dones a tots els nivells. Només fent-ho en llocs clau, la situació tendeix a normalitzar-se per sí sola.

Però que encara estiguem en aquestes és lamentable. Especialment en camps on se suposa (que ja és suposar) que tothom és molt racional i amb pocs prejudicis (ha!). Determinades polítiques de discriminació positiva tenien sentit, encara que arribaven a ser una llauna per moltes científiques. Però això de plantar-se i dir que no juguem si d’entrada no es compta amb les dones potser no sigui una mala idea. Tinc pocs dubtes que els organitzadors dels propers congressos de química quàntica no tornaran a cometre aquest error.

La gràcia de tot plegat està en el canvi de xip. Ja no és un reglament que obliga a un determinat percentatge de dones en tal o qual acte sinó una actitud de base. Si exclusivament hi ha homes als llocs de decisió, a fer punyetes, no hi participem.

(Mmm. I ben mirat, perquè limitar-ho a la ciència? M’hauré de mirar la composició del consell directiu d’un parell de bancs.)

9 comentaris

  • Daniel Closa

    11/03/2014 1:07

    allioli. La veritat és que avui en dia ja no tinc clar que hi ha rere el concepte de feminisme. Massa gent se’l vol apropiar. Però més enllà de definicions i etiquetes, tot plegat és senzill. Deixem les diferencies entre homes i dones per al joc de la seducció, gaudir de l’amor i passar-ho bé amb el sexe. Per la resta, el fet de tenir un cromosoma Y o tenir només X és irrellevant.

    Joan. Si, tu! Això dels Nobel de física ja canta!
    (Per cert. Fantàstic el primer capítol de Cosmos!)

  • Joan Codina

    10/03/2014 20:12

    He reconegut una química quàntica que la coneixia només de fer-hi el cafè!! S’asseien ella i un altre home gran amb nosaltres, els joves, al bar!!

    És molt trist.. Suposo que en biologia com que n’hi ha més cada cop es deu veure menys.

    PS: Només hi ha dues dones que hagin guanyat el Nobel de Física i l’última va morir fa més de 40 anys..

  • allioli

    10/03/2014 18:04

    No em declaro feminista, més aviat em declaro “neuronista” i estic plenament convençut que si el món fos governat per gent amb una xarxa neuronal com cal (les dones hi tenen molt guanyat), tots aniríem millor…

  • Daniel

    10/03/2014 13:21

    Sinera: He he. Que dolent que ets. Per descomptat, no és el mateix.

    Pons. Passa. Sí que passa. Potser menys que en altres camps (potser), però segueix sent inacceptable.

  • Pons

    10/03/2014 11:24

    En la ciència també passen aquestes coses? Què trist…

  • Sinera

    10/03/2014 10:17

    S’hauria de fer boicot en tots els casos on impera el masclisme. Boicot a “Em dónes força” (marató de TV3) per cantar-la l’Escolania de Montserrat on les nenes en són excloses. Estúpides tradicions que es mantenen el segle XXI.

    Sé que hi té poc a veure…

  • Daniel

    10/03/2014 10:12

    kika. No se si la solució és senzilla, o si una resposta més contundent és una solució. Però una de les coses que més malament porto és que em prenguin per imbècil. Que en un comitè organitzador, en un consell directiu o en un el que sigui de dalt de tot només hi apareguin homes ja no és normal. És una tria descarada (potser inconscient, però descarada igual). I quan et venen amb que han triat els millors, els engegaria a pastar perquè sempre és molt evident que ni en conya son els millors, que hi ha dones que són igual de millors i que el concepte de millors és totalment subjectiu. (Sovint nomes son els millors amics). Aleshores em radicalitzo una mica, no per defensar el feminisme sinó el simple sentit comú.

    Carquinyol. Ai! Aquests potser no ho entendrien perquè ells sí que pensen amb els genitals.

  • Carquinyol

    10/03/2014 9:38

    ” és d’aquelles coses que es fa amb el cap i no amb els genitals”

    Això cal explicar-ho a certs energúmens que manen per aquí…

  • kika

    10/03/2014 9:16

    és curiós que tal com el planteges no està clar si el problema és de molt fàcil solució o de molt difícil solució.
    la idea del boicot es molt bona. me la copio. fins ara el que havia fet era nomes queixar-me, i la veritat es que tal com dius l’impacte que té no dura. encara que també es d’esperar que una acció així generi acudits de sexistes de mal gust en el futur.