Arxiu del dimecres, 19/03/2014

San Agapito San Agapito… encuéntrame un sitito!

dimecres, 19/03/2014

San_Agapito.gif La tradició diu que quan vas conduint i no trobes lloc per aparcar, el que has de fer és creuar els dits i recitar pietosament “San Agapito San Agapito…encuéntrame un sitito”. No tinc massa clar a quin San Agapito es refereix perquè n’hi ha uns quants, però l’important és que funciona. Sempre que hem pregat a San Agapito, al final hem trobat lloc per aparcar.

El tema és divertit i, amb els de la feina, cada vegada que anem en cotxe, recorrem a San Agapito (de vegades a San Benito) per poder aparcar i per riure una estona. Però ben mirat, el raonament sembla impecable. Cada vegada que recitem la pregaria trobem lloc. Sempre! Només els més incrèduls negarien l’evidència i pensarien que San Agapito no hi ha tingut res a veure. És massa casualitat. A sobre, és un sistema tradicional, basat en coneixements de tota la vida.

En tot cas poden pensar el que vulguin. A mi em funciona!

La qüestió interessant és: com podria algú esbrinar si realment és San Agapito qui intercedeix per mi i els meus problemes d’aparcament? Doncs simplement no hi ha manera. És impossible.

Ara bé. El que sí es pot és esbrinar si San Agapito facilita el trobar aparcament en general. Fa molt temps que sabem la manera. Simplement cal agafar un gran nombre de conductors i fer que la meitat facin la pregaria a San Agapito, mentre que la resta es mantindran en un incrèdul silenci. Aleshores mesurem el temps que triguen a trobar lloc per aparcar i comparem. Han de ser molts perquè la sort també pot fer que trobis o no trobis lloc. Però “de mitjana” el grup de les pregaries hauria de tenir més èxit en aparcar.

El que passa és que faran trampa. Si el conductor creu en San Agapito, triarà indrets més fàcils per aparcar si li toca el grup de pregaries i llocs complicats si li toca no resar. I si és un descregut, sempre pensarà que el cotxe no hi cap o que el lloc per aparcar és dolent encara que estigui pregant. Per molt bones intencions que tinguin ningú és absolutament imparcial. Per tant cal fer-ho una mica més complicat.

Podríem posar algú al cotxe que anés resant a san Agapito o bé que no ho fes, però no hi guanyaríem gaire. El conductor escoltaria o veuria el que fa el company i tornaríem a tenir el mateix problema. Per tant, ens caldrà ser diabòlicament recargolats. Posarem algú al costat del conductor que resarà en silenci. Uns ho faran a San Agapito i els altres a un sant inexistent que no tingui res a veure amb el fet d’aparcar (Sant Placebo?). Així, el conductor no podrà modificar el seu comportament segons la seva percepció de com va la cosa. Si troba lloc amb més facilitat serà només gràcies a san Agapito.

Si ho fem amb un nombre prou gran de conductors, intentant aparcar sense saber si compten amb el beneplàcit del Sant, i amb un grup de pregaries intercessores i un altre grup de pregàries placebo, podrem veure clar si San Agapito està pendent de nosaltres o no.

El sistema és complicat i car de realitzar. Calen molts conductors, molts pregadors, altres que controlin el temps que triguem a trobar lloc per aparcar. També caldrà molts cotxes i que tots siguin iguals. Finalment, també caldrà pagar l’assegurança dels conductors no fos cas que (San Agapito no ho vulgui) tinguessin un accident. Però si es fa ben fet, al final podrem afirmar sense dubtar si San Agapito funciona o només son les nostres expectatives, l’atzar o el costum el que ens fa pensar que vetlla per la nostra capacitat d’aparcar.

Però res. Curiosament, sempre hi ha qui segueix dient que sí, que ja ho entén, que tot això està molt bé però que se li en refot. Que ell sempre fa pregaries a San Agapito i al final sempre troba aparcament. I si ho poses en dubte és que estàs a sou d’algun culte pagà o que simplement ets un descregut que es pensa que té totes les respostes.

I és que contra la fe en san Agapito (o en la homeopatia, per dir alguna cosa d’eficàcia similar), no hi ha assaig aleatoritzat i doble cec que valgui.