San Agapito San Agapito… encuéntrame un sitito!

San_Agapito.gif La tradició diu que quan vas conduint i no trobes lloc per aparcar, el que has de fer és creuar els dits i recitar pietosament “San Agapito San Agapito…encuéntrame un sitito”. No tinc massa clar a quin San Agapito es refereix perquè n’hi ha uns quants, però l’important és que funciona. Sempre que hem pregat a San Agapito, al final hem trobat lloc per aparcar.

El tema és divertit i, amb els de la feina, cada vegada que anem en cotxe, recorrem a San Agapito (de vegades a San Benito) per poder aparcar i per riure una estona. Però ben mirat, el raonament sembla impecable. Cada vegada que recitem la pregaria trobem lloc. Sempre! Només els més incrèduls negarien l’evidència i pensarien que San Agapito no hi ha tingut res a veure. És massa casualitat. A sobre, és un sistema tradicional, basat en coneixements de tota la vida.

En tot cas poden pensar el que vulguin. A mi em funciona!

La qüestió interessant és: com podria algú esbrinar si realment és San Agapito qui intercedeix per mi i els meus problemes d’aparcament? Doncs simplement no hi ha manera. És impossible.

Ara bé. El que sí es pot és esbrinar si San Agapito facilita el trobar aparcament en general. Fa molt temps que sabem la manera. Simplement cal agafar un gran nombre de conductors i fer que la meitat facin la pregaria a San Agapito, mentre que la resta es mantindran en un incrèdul silenci. Aleshores mesurem el temps que triguen a trobar lloc per aparcar i comparem. Han de ser molts perquè la sort també pot fer que trobis o no trobis lloc. Però “de mitjana” el grup de les pregaries hauria de tenir més èxit en aparcar.

El que passa és que faran trampa. Si el conductor creu en San Agapito, triarà indrets més fàcils per aparcar si li toca el grup de pregaries i llocs complicats si li toca no resar. I si és un descregut, sempre pensarà que el cotxe no hi cap o que el lloc per aparcar és dolent encara que estigui pregant. Per molt bones intencions que tinguin ningú és absolutament imparcial. Per tant cal fer-ho una mica més complicat.

Podríem posar algú al cotxe que anés resant a san Agapito o bé que no ho fes, però no hi guanyaríem gaire. El conductor escoltaria o veuria el que fa el company i tornaríem a tenir el mateix problema. Per tant, ens caldrà ser diabòlicament recargolats. Posarem algú al costat del conductor que resarà en silenci. Uns ho faran a San Agapito i els altres a un sant inexistent que no tingui res a veure amb el fet d’aparcar (Sant Placebo?). Així, el conductor no podrà modificar el seu comportament segons la seva percepció de com va la cosa. Si troba lloc amb més facilitat serà només gràcies a san Agapito.

Si ho fem amb un nombre prou gran de conductors, intentant aparcar sense saber si compten amb el beneplàcit del Sant, i amb un grup de pregaries intercessores i un altre grup de pregàries placebo, podrem veure clar si San Agapito està pendent de nosaltres o no.

El sistema és complicat i car de realitzar. Calen molts conductors, molts pregadors, altres que controlin el temps que triguem a trobar lloc per aparcar. També caldrà molts cotxes i que tots siguin iguals. Finalment, també caldrà pagar l’assegurança dels conductors no fos cas que (San Agapito no ho vulgui) tinguessin un accident. Però si es fa ben fet, al final podrem afirmar sense dubtar si San Agapito funciona o només son les nostres expectatives, l’atzar o el costum el que ens fa pensar que vetlla per la nostra capacitat d’aparcar.

Però res. Curiosament, sempre hi ha qui segueix dient que sí, que ja ho entén, que tot això està molt bé però que se li en refot. Que ell sempre fa pregaries a San Agapito i al final sempre troba aparcament. I si ho poses en dubte és que estàs a sou d’algun culte pagà o que simplement ets un descregut que es pensa que té totes les respostes.

I és que contra la fe en san Agapito (o en la homeopatia, per dir alguna cosa d’eficàcia similar), no hi ha assaig aleatoritzat i doble cec que valgui.

11 comentaris

  • Daniel

    19/03/2014 14:17

    Joan. No siguis descregut i confia en San Agapito. JA veuràs com funciona. És excel·lent per casos de dificultats d’aparcar, cues al parking, zones blaves excessives… Comprovadíssim tu!

    Pons. Vigila que rebràs :-D

    Salvador. Ep! En base a quines dades afirmes que les pregaries del copilot no serveixen? Caldrà fer un estudi comparatiu!

    Jordi. No és infreqüent. La pela és la pela. També venien Bracalets power balance i coses similars. Però efectivament hauríem d’esperar una mica més dels farmacèutics. Representa que saben alguna cosa de química, fisiologia, farmacodinàmica, biologia, i coses similars.

  • Daniel

    19/03/2014 14:13

    Matgala. ;-)

    Carquinyol. Aquestes coses s”han de prendre amb humor. És més saludable i més efectiu. A més, serveix per adonar-se de si un argument és absurd.

    Júlia. Dona! No se per quin motiu ho deuries pensar :-D
    Qui li ho hauria dit a San Agapito…

    Sinera. Ja se sap que Lourdes també té poders similars. Basats en els mateixos arguments

  • JordiC

    19/03/2014 14:06

    Fa uns dies vaig anar a una farmàcia i vaig demanar alguna pastilla per l’afonia. Quan vaig comprovar que m’encolomaven un producte homeòpata en vaig demanar un que no en fos i gairebé haig de sortir per cames: ” que és el que va millor”, “que és el més utilitzat”, “que està comprovat que funciona”… en fi…. molt trist. Se suposa que els farmacèutics són gent de ciència, però no era el cas… al final em vaig endur unes pastilles unes tres vegades més econòmiques que el primer producte homeopàtic (… ves que no tingui alguna cosa a veure amb la seva “provada” eficàcia… )

  • Salvador

    19/03/2014 13:56

    Posar algú resant o no al costat del conductor no serveix de res, és el conductor qui ho ha de fer, per tant l’experiment no demostraria res. ;-)

  • Pons

    19/03/2014 11:12

    A partir d’ara, cada vegada que tingui una discussió amb un homeòpata el re-dirigiré cap aquest post i que San Agapito el guï ;)

    PD: Tampoc tinc discussions amb homeòpates gaire sovint, per tan tampoc esperis un increment espectacular de visites…

  • Joan Codina

    19/03/2014 10:47

    Magnífic!!!! Jo vaig venir a Barcelona un dia de partit del barça i vaig trobar lloc a les Corts sense quasi haver-lo de buscar! Ara bé, fa unes setmanes em resultava impossible a l’altre costat de la ciutat.. Sant Agapito no sempre mira per mi.

    M’ha recordat una escena: https://www.youtube.com/watch?v=GaiQIS3H8IU

    PS: A partir d’avui resaré a sant agapito

  • Sinera

    19/03/2014 10:42

    Sense l’Agapito dels collons diuen que també s Lourdes s’aparca fàcilment. Cal un antídot general contra la credulitat-imbecilitat. També pot ajudar bastant apagar la tele i llegir.

  • Júlia

    19/03/2014 10:10

    I, per cert…. Quin honor ha de ser per el tal Agapito ser el sant dels aparcaments!!

  • Júlia

    19/03/2014 10:04

    Per un moment m’ha semblat que parlaves d’homeopatia!

  • Carquinyol

    19/03/2014 10:04

    És trist veure que la gent creu coses per tradició, superstició/religió o simplement perquè és més fàcil que creure una altra cosa i que no es molesten a fer un mínim de raonament bàsic… i quan dic bàsic em refereixo a nivell protozoo…

    Si em donessin un euro cada vegada que he hagut d’explicar allò dels cactus menjaradiacions, ferro de llenties o sucre de canya del teu llibre tindríem per financiar la mitat de l’estudi de la ‘Hipòtesis Agapito’.

    I del tema homeopatia millor no parlar gaire, que són la versió moderna dels creuats anticàtars…

  • Matgala

    19/03/2014 9:42

    Dan, el post m’ha semblat genial :-D