Arxiu del divendres, 21/03/2014

Onades d’un altre món

divendres, 21/03/2014

tità.jpeg Sembla que arriben les primeres onades i ja podem començar a estar més tranquils. Això és el que passa pel cap dels amants del surf, però curiosament també creava expectació en els astrònoms planetaris que estudien Tità, la lluna de Saturn. Amb la sonda Cassini donant voltes al planeta estàvem obtenint mapes i informació detallada de Tità.

Ara ja coneixem algunes de les seves muntanyes, la pluja de metà que cau insistentment i els mars i llacs que omplen la seva superfície. Un indret que presenta algunes similituds amb una Terra primigènia, sense oxigen, coberta per núvols de color taronja i on fa molt fred ja que la temperatura és de uns cent vuitanta graus sota zero.

El més destacat eren els mars de metà i altres hidrocarburs. Les reaccions químiques que han de tenir lloc en aquell còctel són un regal per la imaginació. Però hi havia un detall inquietant. La seva superfície semblava cristal·linament plana. Simplement als mars de Tità no semblava que hi haguessin onades.

Home! Un mar sense onades, com a mínim requereix una explicació. I de fet, en teníem unes quantes de possibles. Potser la superfície estava congelada? Sembla que no, perquè la temperatura és superior a la necessària per congelar el metà, l’età i els que creiem que hi ha allà. A més, teníem dades que indicaven que plovia metà líquid, de manera que no hi havia motius per pensar en un oceà de metà gelat.

Potser no està gelat, però està prou dens com per evitar les onades? Enlloc de líquid podria ser un mar gelatinós? No es pot descartar, però tampoc semblava probable. Cal tenir en compte que la gravetat allà és menor que la de la Terra, cosa que facilitaria el moviment de la superfície fins i tot si fos raonablement espessa. A les zones de terra ferma s’hi ha vist dunes, de manera que fa prou vent com per moure la sorra i modular la superfície del planeta.

Potser la explicació sigui més senzilla. Potser les onades es formin només en determinades estacions. Potser a l’hivern l’atmosfera està massa freda com per generar corrents atmosfèriques mentre que a l’estiu, amb més energia del Sol, algunes zones s’escalfarien i es crearien les diferències que causen els moviments de les masses d’aire per sobre dels llacs de metà.

El detall important és que Tità és una lluna de Saturn. I un any a Saturn equival a uns trenta anys dels nostres. La primavera s’acosta a Tità, però el ritme de les estacions és molt més lent que el nostre.

En tot cas sembla que comença a haver-hi moviment. Les últimes imatges presentades han mostrat unes petites diferències en la llum reflectida als mars de l’hemisferi nord de Tità que s’han interpretat com onades incipients. Els hipotètics habitants de Tità no cal que corrin a buscar les planxes de surf ja que l’altura d’aquestes onades és de pocs centímetres. Però ja és alguna cosa! Això indicaria que a la superfície ja hi ha vents d’uns pocs metres per segon. A gran altura l’atmosfera si que es mou, i de fet, gira més de pressa que el planeta. Un fenomen que passa també a Venus i pel que no tenim una explicació gaire clara.

Potser seran onades de menys d’un pam d’altura, però si la troballa es confirma ja ningú li podrà treure a Tità el mèrit de ser el primer indret aliè a la Terra on hi hem trobat mars amb onades.