Onades d’un altre món

tità.jpeg Sembla que arriben les primeres onades i ja podem començar a estar més tranquils. Això és el que passa pel cap dels amants del surf, però curiosament també creava expectació en els astrònoms planetaris que estudien Tità, la lluna de Saturn. Amb la sonda Cassini donant voltes al planeta estàvem obtenint mapes i informació detallada de Tità.

Ara ja coneixem algunes de les seves muntanyes, la pluja de metà que cau insistentment i els mars i llacs que omplen la seva superfície. Un indret que presenta algunes similituds amb una Terra primigènia, sense oxigen, coberta per núvols de color taronja i on fa molt fred ja que la temperatura és de uns cent vuitanta graus sota zero.

El més destacat eren els mars de metà i altres hidrocarburs. Les reaccions químiques que han de tenir lloc en aquell còctel són un regal per la imaginació. Però hi havia un detall inquietant. La seva superfície semblava cristal·linament plana. Simplement als mars de Tità no semblava que hi haguessin onades.

Home! Un mar sense onades, com a mínim requereix una explicació. I de fet, en teníem unes quantes de possibles. Potser la superfície estava congelada? Sembla que no, perquè la temperatura és superior a la necessària per congelar el metà, l’età i els que creiem que hi ha allà. A més, teníem dades que indicaven que plovia metà líquid, de manera que no hi havia motius per pensar en un oceà de metà gelat.

Potser no està gelat, però està prou dens com per evitar les onades? Enlloc de líquid podria ser un mar gelatinós? No es pot descartar, però tampoc semblava probable. Cal tenir en compte que la gravetat allà és menor que la de la Terra, cosa que facilitaria el moviment de la superfície fins i tot si fos raonablement espessa. A les zones de terra ferma s’hi ha vist dunes, de manera que fa prou vent com per moure la sorra i modular la superfície del planeta.

Potser la explicació sigui més senzilla. Potser les onades es formin només en determinades estacions. Potser a l’hivern l’atmosfera està massa freda com per generar corrents atmosfèriques mentre que a l’estiu, amb més energia del Sol, algunes zones s’escalfarien i es crearien les diferències que causen els moviments de les masses d’aire per sobre dels llacs de metà.

El detall important és que Tità és una lluna de Saturn. I un any a Saturn equival a uns trenta anys dels nostres. La primavera s’acosta a Tità, però el ritme de les estacions és molt més lent que el nostre.

En tot cas sembla que comença a haver-hi moviment. Les últimes imatges presentades han mostrat unes petites diferències en la llum reflectida als mars de l’hemisferi nord de Tità que s’han interpretat com onades incipients. Els hipotètics habitants de Tità no cal que corrin a buscar les planxes de surf ja que l’altura d’aquestes onades és de pocs centímetres. Però ja és alguna cosa! Això indicaria que a la superfície ja hi ha vents d’uns pocs metres per segon. A gran altura l’atmosfera si que es mou, i de fet, gira més de pressa que el planeta. Un fenomen que passa també a Venus i pel que no tenim una explicació gaire clara.

Potser seran onades de menys d’un pam d’altura, però si la troballa es confirma ja ningú li podrà treure a Tità el mèrit de ser el primer indret aliè a la Terra on hi hem trobat mars amb onades.

5 comentaris

  • Pons

    24/03/2014 10:08

    Que fort! Quin fallo! No he sigut jo! ha estat un altre Pons, un impostor xDD

  • Jesús M. Tibau

    21/03/2014 18:11

    FANTÀSTIC!!!! Un regal per a la imaginació!!!

  • Daniel

    21/03/2014 11:40

    Sinera: Esperem que si acaben organitzant-se a Tità, ho facin millor que nosaltres. Però tampoc siguem tan negatisu amb nosaltres mateixos! :-D

    Pons. Sacrilegi!!! Has confós astrònoms amb astròlegs!! Cremaràs a l’infern dels descreguts, convivint per tota l’eternitat amb l’Uri Geller i el mag Rappel, veient sense fi el canal tarot de la tele.
    Però, pel que fa als astrònoms, doncs sí. Són força primmirats amb el que troben.

  • Pons

    21/03/2014 10:59

    No coneixia aquesta vessant surfera dels astrolegs, no pensava pas que es preocupaven tan per les onades. Això demostra que son implacables, si observen alguna cosa que no quadra amb les seves teories, encara que sembli poca important com això de les onades… no paren fins trobar-ne el motiu.

  • Sinera

    21/03/2014 9:40

    No hi arribarem a temps de fer-hi surf… Però és bo saber que hi ha moviment que, indefectiblement, genera canvis. En uns quants milions d’anys potser ja hi haurà correu electrònic… És bo saber que tot va canviant i que un dia ni recordarem la nostra existència… Millor així, potser. Som tan patètics els humans… Potser a Tità algú pensarà: quina merda d’espècie aquella…