WhatsAppitis, Nintendinitis i Wiiitis. Tendinitis de tota la vida

mobile-phone-in-hand-1307593-m.jpg El nom és una collonada, però per fer bons titulars és imbatible. “WhatsAppitis” és el nom (col·loquial) que li han posat al que ha patit una dona que després d’estar sis hores enviat missatges per WhatsApp va veure com el dit polze li quedava garratibat. Es veu que estava enviant felicitacions per Nadal i cap d’Any de manera excessiva. El cas és que el diagnòstic estricte del metge va ser una tendinitis bilateral del extensor pollicis longu, que és el nom tècnic del múscul extensor llarg del polze.

Per anomenar les malalties inflamatòries s’acostuma a fer servir la terminació “itis”, de manera que una tendinitis és una inflamació del tendó. La part final de la musculatura que s’uneix a l’os. Però de inflamacions del tendó n’hi ha de diferents tipus. En aquest cas era una tenosinovitis, que fa referència a una part molt concreta; la membrana sinovial. Aquesta membrana envolta l’articulació i és la que fabrica el líquid sinovial que fa de lubricant i nutrient per al teixit muscular, el tendó i l’os de la zona.

Una tenosinovitis es pot generar per molts motius. Artritis, gota, infeccions, colesterol, lupus… i, per descomptat, per traumatismes. Aquests poden ser un de gran o molts de petits i repetits. L’ús repetitiu de l’articulació genera un sobreesforç que causa aquests microtraumatismes que poden desencadenar el procés inflamatori.

En el cas que ha guanyat notorietat, l’ús excessiu dels polzes està relacionat amb el fet d’enviar missatges amb WathsApp durant moltes hores. Fa uns anys va passar el mateix per jugar massa estona amb la consola Nintendo i, fent gal·la d’una imaginació desbordant, van parlar de Nintendinitis. Una cosa similar s’ha descrit amb la Wii i la van anomenar… correcte! Wiiitis (concretament va ser una wiiitis aguda). En realitat els noms són incorrectes ja que la terminació en “itis” el que indicaria és una inflamació del WhatsApp, de la Nintendo o de la Wii, però no una inflamació causada per elles.

En realitat les articulacions són sensibles a un excés d’ús. Si els períodes de descans són assenyats, la inflamació no progressa o remet espontàniament sense que arribi a ser un problema. Molts esportistes professionals ho tenen en compte i ja programen el ritme d’entrenaments en funció a evitar aquestes sobrecàrregues.

El tractament és el previsible. A més de deixar descansar la zona danyada i prendre alguna cosa pel dolor, en casos greus cal donar antiinflamatoris. El problema moltes vegades és fer-los arribar. Les articulacions i els tendons són zones amb poca irrigació sanguínia. Això vol dir que els medicaments que prenem i que circulen per la sang gairebé no hi arriben. Per això, en ocasions els corticoides s’administren injectant-los (infiltrant-los) directament a la zona en qüestió.

Cada època té els seus problemes i en un futur aniran apareixent noves patologies relacionades amb les noves tecnologies. Però en aquest cas no és cap patologia nova sinó la de sempre, causada per fer un ús excessiu de determinada tecnologia. Posar-hi un nom específic pot fer gràcia, però en realitat no cal. En aquest cas és particularment mal triat ja que el procés hauria estat exactament el mateix si els missatges no anessin via WhatsApp sinó que ho fessin per qualsevol altre aplicació del mòbil.

3 comentaris

  • Daniel

    26/03/2014 10:59

    Pons. Qui deuria ser el sàdic que programava aquests trucs?

    Carquinyol. Elefantiasis no, que és una altra cosa. Paquidermitis?

  • Carquinyol

    26/03/2014 9:42

    Si ens dediquem a posar el nom de les patologies a partir del fet que les ha originat, com seria una fractura de maluc degut a una cacera d’elefants ?

  • Pons

    26/03/2014 9:27

    Recordo un truc per la Game Boy pel Warioland que si apretabes 100 vegades el select et donava 999 monedes, o alguna cosa semblant, també va ser una dura temporada pel meu dit, però per sort no va arribar a tendiditis xD