Arxiu del dijous, 27/03/2014

Asteroides amb anells i nous planetes

dijous, 27/03/2014

cariclo.jpg Últimament, totes les notícies referents a nous planetes feien referència a estrelles llunyanes amb noms desconeguts. Semblava que el nostre sistema solar ja havia donat de sí tot el que podia i que no amagava gaires secrets dignes de menció. Una impressió errònia com ens acaben de deixar clar, no un, sinó dos descobriments recents. I fins i tot obrint la porta a una hipotètica tercera sorpresa.

El primer ha sigut un nou representant del zoo planetari que fins ara desconeixíem. L’any 1997 es va descobrir Cariclo, un asteroide de dimensions grans, uns 250 km, però no prou com per considerar-lo un planeta nan. Està orbitant el Sol entre Saturn i Urà, i des de bon començament va quedar clar que alguna cosa estranya li passava. La seva llum semblava indicar que contenia gel, però de vegades el gel desapareixia sense més.

Fa poc es va poder analitzar amb més detall, apuntant vuit telescopis situats en indrets diferents mentre passava just al davant d’una estrella i va emergir un patró que els astrònoms coneixen bé. La llum de l’estrella s’esmorteïa i tornava a brillar abans i després del pas de l’asteroide. Com que tenien diferents angles de visió van poder reconstruir el que passava.

Cariclo és el primer asteroide amb un sistema d’anells al voltant.

Una sorpresa, perquè fins ara els anells sempre es trobaven en planetes gegants. Es donava per fet que cal una gran atracció gravitatòria per mantenir-los, però Cariclo demostra que anàvem errats. Ara suposem que els seus dos anells estan fets de cristalls de gel provinents d’un impacte que va patir en algun moment. Havia de ser un impacte suau, ja que sinó el material hauria sortit disparat i la feble gravetat de l’asteroide no l’hauria pogut retenir.

I ara entenem les misterioses desaparicions del gel. Simplement depenia de com estiguessin orientats els anells respecte de la Terra. Si estaven de cantó, no els podíem detectar i el senyal del gel es perdia.

Fascinant, però no ha sigut la única sorpresa. Més enllà de Plutó ha aparegut un nou planeta nan. De moment només el coneixem amb les sigles  2012 VP113, però, si es confirma el descobriment caldrà posar-hi un nom per acompanyar als planetes de més enllà de Plutó. I aquest està molt lluny. Plutó, l’agrupem amb altres planetes nans del cinturó de Kuiper com Eris o Quaoar, però aquest  2012 VP113 sembla estar més relacionat amb el llunyà Sedna, que ja l’associem amb el llunyaníssim núvol d’Oort.

Un nou planeta llunyà és interessant. Però quan han analitzat les òrbites de Sedna i aquest nou company, han tornat a especular en si la seva presència pot suggerir l’existència d’un altre gran planeta, encara per descobrir, que eixamplaria moltíssim els límits del sistema solar. De moment encara pura especulació, però sembla que aquí, a les rodalies del sistema solar encara queda molt per explorar.

Serà interessant aprofitar el pas de Sedna pel seu periheli, el punt de màxima aproximació al Sol, per estudiar-lo amb detall. Serà l’any 2076, però considerant que trigarà dotze mil anys a tornar, potser valdrà la pena aprofitar-ho. Deures per les noves generacions d’exploradors de l’espai.