Arxiu del dimarts , 1/04/2014

Titulars de ciència i nens.

dimarts , 1/04/2014

Niña+crea+nave.jpg Hi ha un subgènere del periodisme científic consistent en anunciar que un nen ha fet un gran descobriment, un gran invent o un fantàstic disseny. És un tema amb l’èxit assegurat perquè els nens sempre fan gràcia, però també perquè fa una certa gràcia passar la ma per la cara als científics, tècnics i altres especialistes. Si ets científic, són notícies que generen emocions barrejades: una certa gràcia amb una mica de ràbia. Més que res perquè habitualment la criatura no ha inventat res de nou. No; tampoc sistemes per detectar el càncer. Tot estava ja inventat.

Però és entretingut analitzar com es planteja la notícia i comparar titulars. Avui n’he vist un que d’entrada m’ha fet saltar: “Una niña rusa inventa una nave para llegar a otras galáxias”.

Brutal. Encara no hem enviat ningú a Mart i una nena inventa una nau per anar a altres… galàxies! Llegeixo una mica més i encara és millor: “…ha presentado un proyecto de nave espacial capaz de llegar a otras galaxias en 42 años, cuando los aparatos existentes en la actualidad tardarían unos 50.000.

Amb això ja veig que qui ha escrit la notícia no té ni idea del que parla i no s’ha pres la molèstia d’informar-se. Quaranta dos anys per anar a una altra galàxia? Andròmeda és la veïna i està a dos milions i mig d’anys llum. La nena ha trobat la manera de superar la velocitat de la llum?  I no per poc, sinó 60.000 vegades més de pressa que la llum. No només ha inventat una nau sinó tota una nova ciència física. Això, o potser tot és una ficada de pota. Perquè el periodista diu que les naus actuals trigarien 50.000 anys. I per cert que cap nau pot arribar en 50.000 anys a cap galàxia. Ni en broma.

En un error típic i molt habitual en els que parlen d’astronomia sense saber-ne un borrall, algú ha confós estrelles amb galàxies. Un petit error ja que una galàxia té uns dos-cents mil milions d’estrelles. I si parlem de distàncies, doncs l’estrella més propera, Alfa de Centaure, està a uns quatre anys llum (que no és el mateix que dos milions i mig d’anys llum).

Altres diaris ho milloren una mica. Ja parlen d’estrelles i no de galàxies. Una precisió que és d’agrair. Però mantenen la idea que la nena ha inventat un tipus de nau. Concretament diuen que “…no le haría falta incluir ninguna ninguna fuente de energía, ya que captaría mediante un embudo magnético el hidrógeno que se encuentra en el ambiente interestelar… El hidrógeno sería comprimido y calentado por reacción termonuclear. Un propulsor de uniflujo termonuclear y un propulsor de uniflujo fotónico completarían la nave.”

El detall que no costa tant d’esbrinar és que aquest tipus de nau que van captant hidrogen per fer-lo servir com a combustible ja el va proposar en Robert W. Bussard als anys 60. Amb el temps s’han anat fent variacions sobre el tema, però els problemes tècnics encara són fantàstics.

No es tracta de cap manera de treure mèrit a la proposta de la noia. Al contrari! Imagino que ha buscat sistemes de propulsió de naus espacials i sistemes d’habitatge per la tripulació dels molts que s’han proposat. Ha calculat distàncies i ha fet els deures. Per tant, mereix tot el reconeixement i admiració, igual que molts nanos que han fet projectes de astronomia, meteorologia, biologia i qualsevol altra ciència. Però no ha inventat res, i molt menys, un viatge a les galàxies. Les coses com són.