Aliments orgànics i càncer

fresh-veggies-1304490-m.jpg Una afirmació que sovint fem els científics i que acostuma a fer ràbia és que hi ha coses que no son opinables. Potser perquè vivim en una època on s’imposa el relativisme en tot i sembla que tots els punts de vista mereixen el mateix respecte i consideració. Personalment em sembla que potser ens passem de frenada i hi ha idees i conceptes que no em mereixen gaire respecte, però això és un altre tema. El cas és que en ciència, les opinions estan bé però només si estan recolzades per dades. Podem opinar sobre com interpretem la realitat, però no sobre com és aquesta.

La salut i l’alimentació són aspectes on aquests temes prenen molta rellevància i on s’acostuma a fer poc cas de les dades i molt de les opinions. Però per opinar, de  nou, cal tenir dades, i com més millor. Acaben de publicar un estudi on avaluaven com es modifica el risc de patir càncer pel fet de menjar aliments orgànics o no. I les dades són interessants.

L’estudi sembla prou complert ja que han seguit a més de sis-centes mil dones angleses durant més de nou anys. Les han separat en tres grups segons si menjaven aliments orgànics mai, ocasionalment, o sovint/sempre. I passats els nou anys han mirat quants cassos de càncer havien aparegut en cada grup.

El que passa és que càncer és una paraula molt general. Hi ha molts tipus de càncer diferents que poden ser sensibles o no als antioxidants, les vitamines, els pesticides o el que sigui que diferencia els aliments orgànics dels tradicionals. Per tant, han avaluat per separat diferents tipus de càncer, incloent el de mama, pàncrees, pulmó, ovari, endometri, el mieloma, la leucèmia, el de cervell, el d’esòfag, el de bufeta, el melanoma, i així fins a setze.

També calia fer correccions segons si eren fumadores o no, quanta quantitat de fibra menjaven, l’estatus socioeconòmic, els tractaments hormonals, el pes corporal, el consum d’alcohol, el fet de tenir fills i a quina edat… tots factors que ja sabem que tenen alguna influencia en el risc de patir càncer. Tot plegat un bon recordatori de com de complexos arriben a ser aquests estudis.

I la conclusió és que… menjar aliments orgànics no representa cap diferència. Però amb algun matís.

La teoria és que en aliments normals, podrtien quedar més restes de pesticides o de productes potencialment cancerígens. Els nivells que presenten estan dins del que es consideren marges de seguretat, però aquests marges poden estar errats i sempre cal anar revisant-los. Però el cas és que sembla que per aquesta banda no cal patir. D’altra banda, es diu que els aliments orgànics mantenen més propietats saludables. Més vitamines, més antioxidants i altres elements que haurien d’ajudar a prevenir el càncer. El tema és discutible perquè en mesurar-ho no es troben tantes diferències en això, però en tot cas, sembla que els seus efectes són indetectables.

Només hi ha dues excepcions on les estadístiques sí que troben alguna petita diferencia. El consum habitual d’aliments orgànics semblava disminuir un tipus de càncer anomenat limfoma no-Hodgkin (per diferenciar-lo del limfoma de Hodgkin), i d’altra banda, també semblava augmentar el risc de càncer de mama.

Això pot semblar desconcertant. Estem disposats a acceptar que el menjar orgànic disminueix el risc de càncer, al menys d’algun tipus de càncer. Però que l’augmenti? El cas és que segurament hi ha una explicació simple. Ja dèiem que cal tenir en compte molts factors que modulen el risc més enllà de com han conreat els aliments. Amb unes diferències tant petites com les que han trobat, el més probable és que algun factor hagi passat per alt. Si les diferències fossin molt marcades, podríem començar a suggerir menjar o no menjar aliments orgànics per lluitar contra el càncer, però no és el cas. Per descomptat s’haurà de seguir estudiant. El limfoma no-Hodgkin inclou diferents formes de limfoma. Potser alguna d’elles sigui especialment sensible als pesticides residuals o als antioxidants dels aliments orgànics. Potser, però de nou, no hem d’opinar sinó que el que cal són més dades.

Això indica que els aliments orgànics no s’han de valorar? De cap manera. Hi ha un grapat de motius per consumir-los. Si són de proximitat quasi segur que tindran millor sabor, que hauran tingut menys impacte sobre el medi ambient i que socialment seran més justos. Però que una cosa sigui bona no vol dir que sigui bona per tot. En el tema del càncer, simplement no modifiquen el risc de patir-lo. Per disminuir aquest risc les dades (altre cop les dades) indiquen clarament que la dieta és important i que ha de ser variada i amb un bon contingut de vegetals i de fibra. Que siguin orgànics o no ja no sembla tan important.

8 comentaris

  • Daniel Closa

    03/04/2014 7:40

    Sinera. Mmmm. Un préssec de l’Ordal. Quines ganes que arribi l’estiu!

    Núria. Amb això dels noms hi ha un cert merder. Molts interès en que algunes coses tinguin noms positius (eco.., bio.., orgànic,.., tradicional… lliure de…) i altres que han de sonar negatius (amb químics…, oficial… industrial…) . Màrqueting al capdavall.

  • Núria Tomàs

    02/04/2014 17:43

    A mi, aquest concepte d’aliment orgànic sempre m’ha descol·locat… Aliment orgànic? Carn no orgànica? Què són doncs, la resta? Carn petrificada? Pomes de ferro? Ja amb aquesta terminoolgia em tiren enrere…

  • Sinera

    02/04/2014 12:58

    Doncs ens menjarem de tot, com sempre. Menys els ous, que són més macos els més naturals… i els préssecs d’Ordal collits directament de l’arbre (amb permís, és clar!).

  • Daniel

    02/04/2014 10:54

    El problema és intentar reduir-ho tot a blanc o negre. Es pot discutir si prevenen el càncer o no, si tenen més pesticides o no, si son més gustosos o no, si son més ecològicament sostenibles o no, si tenen més antioxidants o no, si engreixen més o no, si van millor per l apell o no, si el que sigui… El que és absurd és esperar que una resposta serveixi per a tot. Però la moda és que han de ser més bons, tenir mes antioxidants, menys pesticides, mes gust, menys impacte,…. TOT ha de ser marcadament millor segons la filosofia personal. Però la realitat és més prosaica i complexa, i resulta que per algunes coses poden anar millor, per altres pitjor i per moltes ser irrellevant.
    És amb les dades a la mà, que cadascú decideix quines coses considera importants i pot actuar en conseqüència.

  • Pau Bosch

    02/04/2014 9:59

    “La teoria és que en aliments normals, podrien quedar més restes de pesticides o de productes potencialment cancerígens.”

    El problema es que la planta també produeix els seus propis pesticides (segons un famós estudi de 1990, el 99’9% dels que mengem són produïts per la mateixa planta) i com que la planta no és antropocèntrica li és igual que aquests siguin perjudicials per als humans. A més, si no han rebut pesticides la manera que tindran de protegir-ne serà produir-ne més, sobretot després d’una picada de cuca, però a vegades directament amb varietats més “resistents”.

    “D’altra banda, es diu que els aliments orgànics mantenen més propietats saludables. Més vitamines, més antioxidants i altres elements que haurien d’ajudar a prevenir el càncer. El tema és discutible perquè en mesurar-ho no es troben tantes diferències en això, però en tot cas, sembla que els seus efectes són indetectables.”

    És possible que mesurant en botiga es trobin diferències perquè a moltes, per a justificar el preu afegit es cullen més madurs i no maduren en càmera. Això no ve en la legislació sobre menjar ecològic, per tant hauria de ser un factor a neutralitzar. És més, és una pràctica que fa que tinguin millor gust per a la majoria de gent, però paradoxalment ANTIECOLÒGICA, ja que quant més madurs es cullin més es faran malbé i se n’hauran de tirar. I també va sortir un estudi indicant que les botigues de menjar ecològic tiraven un percentatge més elevat del menjar.

    Tenint en compte que tenen una petjada ecològica més elevada que els aliments convencionals (baixa la productivitat, a vegades a la meitat), tinc força clar jo no en compraré ni m’empassaré els discursos dels que creuen estar salvant el món per prendre’n.

  • Daniel

    02/04/2014 9:32

    Carquinyol. I si els dius que les opinions no tenen valor si les dades no les confirmen, s’enfaden molt!!
    La veritat és que en temes de ciència, tantes vegades ha passat que unes dades lletges espatllen unes teories precioses que un al final s’hi acostuma.

    Pons. Pel càncer no. Per altres temes, potser sí.

  • Pons

    02/04/2014 9:00

    O sigui que la diferència de preu amb els aliments orgànics amb els normals no vindria a ser pel tema de cancer

  • Carquinyol

    02/04/2014 8:08

    Com porti aquest estudi al grapat de mamiscole-fans-homeopatia-i-qualsevol-cosa-que-pensin-que-es-natural acabo com una falla de València !

    Però ei, els intol·lerants som els que mirem de raonar una mica…