Arxiu del dijous, 3/04/2014

El malson de l’Ebola

dijous, 3/04/2014

ebola.jpg Les notícies són inquietants. A Guinea ha esclatat un brot de Ebola que les autoritats intenten controlar. Com que es tracta d’una malaltia particularment letal i que associem a tota mena de malsons, caldrà seguir atentament la seva progressió.

Quan es mira la pàgina de brots epidèmics de la OMS, es descobreix que cada dos per tres tenim notícies inquietants de malalties que apareixen a diferents indrets del planeta i que es miren de controlar. I el virus Ebola no és una excepció. Normalment no son notícia ja que la cosa queda reduïda a un nombre petit de casos. Però aquesta vegada és diferent per un motiu fàcil d’entendre.

Normalment els brots tenien lloc en poblacions petites i distants d’altres indrets. El virus s’encomana amb facilitat, però en indrets amb baixa densitat de població les probabilitats de contagi són relativament modestes. Però aquesta vegada el brot ha arribat a Conakry, la capital de Guinea. Això vol dir que ja no parlem d’un poblet perdut en un racó llunyà de la selva sinó d’una ciutat de prop de dos milions d’habitants. En altres casos els brots no progressaven gaire perquè els pacient morien en poc temps i no tenien ocasió de contagiar gaire gent. Però aquest sistema de regulació ja no funciona en una gran ciutat. Els contactes entre les persones són molt més elevats i el risc de transmissió ja no té res a veure amb el que hi havia als poblats.

Combinar això amb un virus que s’encomana per qualsevol fluid corporal, incloent la suor o les gotetes alliberades al tossir, que causa una malaltia per la que no tenim cap tractament i que presenta una alta taxa de mortalitat, doncs és, per dir-ho suaument, molt inquietant. Perquè de virus Ebola n’hi ha cinc tipus, batejats amb el nom de l’indret on es va detectar per primera vegada. Aquest brot el causa el virus Ebola-Zaire, que és el més letal de tots cinc.

La feina d’informació a la població és tremendament important ja que la por, comprensible, també és un problema. La gent pot veure els hospitals com indrets poc segurs, amb molts pacients d’ebola, i per tant triar allunyar-se’n. Just el contrari que caldria fer. Important tant des d’un punt de vista del control de l’epidèmia, com per rebre algun tipus d’ajut. Tot i que no hi ha cap tractament, cap vacuna i res més enllà d’estudis molt preliminars, els metges intente mantenir al pacient amb vida, amb mesures de suport vital, intentant que ell mateix superi la malaltia. Perquè la mortalitat és alta (en aquest brot en concret està al voltant del 63%), però n’hi ha que sobreviuen. Per tant, es tracta de donar al pacient el màxim nombre d’oportunitats. Per descomptat, els remeis que apareixen a les pel·lícules són totalment irreals. L’altre feina important és aïllar als pacients de manera que les infeccions s’aturin. De fet, alguns dels casos descrits s’han donat en personal sanitari.

Ara hi haurà qui dirà que com és que no s’investiga, com és que no hi ha vacunes, que dolentes que són les farmacèutiques i tot això. Per no parlar dels cretins que començaran a deixar comentaris apuntant als immigrants i coses així, que segur que també n’hi haurà. Però el cas és que des del seu descobriment, als anys 70, l’Ebola ha causat relativament molts pocs casos. Un parell de milers. Per espectacular que sigui, és molt poc comparat amb els cinquanta milions d’afectats i prop de dos milions de morts anuals que causa la malària. Per tant, els recursos destinats a malalties com l’Ebola són molt pocs.

En tot cas, només ens queda seguir les notícies, i aplaudir la feina dels metges i sanitaris que estan a primera línia de foc en aquesta batalla. Anar a treballar cada matí envoltat de virus d’aquests i en unes condicions que no deuen ser precisament òptimes, és una feina que pocs faríem. Tampoc estaria de més recordar que aquesta mena de batalles es lluiten molt sovint sense que transcendeixin a les notícies. I si no transcendeixen és, en bona part, gràcies a aquesta gent.