El malson de l’Ebola

ebola.jpg Les notícies són inquietants. A Guinea ha esclatat un brot de Ebola que les autoritats intenten controlar. Com que es tracta d’una malaltia particularment letal i que associem a tota mena de malsons, caldrà seguir atentament la seva progressió.

Quan es mira la pàgina de brots epidèmics de la OMS, es descobreix que cada dos per tres tenim notícies inquietants de malalties que apareixen a diferents indrets del planeta i que es miren de controlar. I el virus Ebola no és una excepció. Normalment no son notícia ja que la cosa queda reduïda a un nombre petit de casos. Però aquesta vegada és diferent per un motiu fàcil d’entendre.

Normalment els brots tenien lloc en poblacions petites i distants d’altres indrets. El virus s’encomana amb facilitat, però en indrets amb baixa densitat de població les probabilitats de contagi són relativament modestes. Però aquesta vegada el brot ha arribat a Conakry, la capital de Guinea. Això vol dir que ja no parlem d’un poblet perdut en un racó llunyà de la selva sinó d’una ciutat de prop de dos milions d’habitants. En altres casos els brots no progressaven gaire perquè els pacient morien en poc temps i no tenien ocasió de contagiar gaire gent. Però aquest sistema de regulació ja no funciona en una gran ciutat. Els contactes entre les persones són molt més elevats i el risc de transmissió ja no té res a veure amb el que hi havia als poblats.

Combinar això amb un virus que s’encomana per qualsevol fluid corporal, incloent la suor o les gotetes alliberades al tossir, que causa una malaltia per la que no tenim cap tractament i que presenta una alta taxa de mortalitat, doncs és, per dir-ho suaument, molt inquietant. Perquè de virus Ebola n’hi ha cinc tipus, batejats amb el nom de l’indret on es va detectar per primera vegada. Aquest brot el causa el virus Ebola-Zaire, que és el més letal de tots cinc.

La feina d’informació a la població és tremendament important ja que la por, comprensible, també és un problema. La gent pot veure els hospitals com indrets poc segurs, amb molts pacients d’ebola, i per tant triar allunyar-se’n. Just el contrari que caldria fer. Important tant des d’un punt de vista del control de l’epidèmia, com per rebre algun tipus d’ajut. Tot i que no hi ha cap tractament, cap vacuna i res més enllà d’estudis molt preliminars, els metges intente mantenir al pacient amb vida, amb mesures de suport vital, intentant que ell mateix superi la malaltia. Perquè la mortalitat és alta (en aquest brot en concret està al voltant del 63%), però n’hi ha que sobreviuen. Per tant, es tracta de donar al pacient el màxim nombre d’oportunitats. Per descomptat, els remeis que apareixen a les pel·lícules són totalment irreals. L’altre feina important és aïllar als pacients de manera que les infeccions s’aturin. De fet, alguns dels casos descrits s’han donat en personal sanitari.

Ara hi haurà qui dirà que com és que no s’investiga, com és que no hi ha vacunes, que dolentes que són les farmacèutiques i tot això. Per no parlar dels cretins que començaran a deixar comentaris apuntant als immigrants i coses així, que segur que també n’hi haurà. Però el cas és que des del seu descobriment, als anys 70, l’Ebola ha causat relativament molts pocs casos. Un parell de milers. Per espectacular que sigui, és molt poc comparat amb els cinquanta milions d’afectats i prop de dos milions de morts anuals que causa la malària. Per tant, els recursos destinats a malalties com l’Ebola són molt pocs.

En tot cas, només ens queda seguir les notícies, i aplaudir la feina dels metges i sanitaris que estan a primera línia de foc en aquesta batalla. Anar a treballar cada matí envoltat de virus d’aquests i en unes condicions que no deuen ser precisament òptimes, és una feina que pocs faríem. Tampoc estaria de més recordar que aquesta mena de batalles es lluiten molt sovint sense que transcendeixin a les notícies. I si no transcendeixen és, en bona part, gràcies a aquesta gent.

7 comentaris

  • Sinera

    03/04/2014 14:47

    Per ben preparats que estiguem, sempre ens poden arribar “pestes” com les que esquilmàven la població en el passat no tan llunyà. Som molt fràgils, encara que no ens ho sembli i a vegades estiguem tan orgullosos de nosaltres mateixos…

    I els virus aquests… quines ganes de tocar els collons!

  • XeXu

    03/04/2014 10:31

    Fins i tot diria que es dediquen pocs recursos a informació, perquè és la primera notícia que tinc d’això. I un brot a la capital del país no és pas broma, entre altres coses, perquè d’allà segur que hi ha molt moviment cap a altres llocs, fins i tot a través de l’aire, així que una persona infectada podria portar la malaltia a un altre indret remot en el que no estiguin preparats per rebre-la, potencialment podria ser una desgràcia. Però bé, no ens posem tràgics. També és cert que l’Ebola apareix i desapareix, oi?

    Esperem que no passi d’aquí, i remarcar que segur que hi ha gent que es dedica a estudiar la malaltia i com curar-la o prevenir-la, però no és el mateix que s’hi dediquin milers de grups d’investigació arreu del món que tres o quatre.

  • Pau Bosch

    03/04/2014 9:00

    Cap problema. Com passava a la pel·lícula només cal trobar un mico que la provoqui i en un quart d’hora es tindrà la vacuna. El que no sé és si cal passar el mico per l’espremedor de sucs o pels corrons d’assecar roba.

    Em sona recordar que un brot que hi va haver fa uns anys a Uganda amb centenars de morts també va arribar a població urbanitzada però tot i així les mesures sanitàries van aconseguir aturar-lo. Com amb la SARS.

  • Daniel Closa

    03/04/2014 8:40

    El reservori més habitual son els ratpenats. I allà formen part de la dieta. De manera que probablement algú va intentar capturar un ratpenat infectat i s’hi va encomanar.

  • Pons

    03/04/2014 8:38

    Si jo fos metge i li digués a la meva mare que me’n vaig a ajudar amb una malaltia amb una mortalitat del 63% li agafa un patatús…

    Per cert aquests brots com esclaten? Es com a la peli? Un mono amb cara simpàtica mossega a algú?

  • Daniel Closa

    03/04/2014 8:34

    Segur que sí. Tot i que ja seria massa tard per posar-se a investigar. El problema és que igual ens posem ara a fer recerca sobre Ebola i el que ens arriba és un virus Marburg, o una febre hemorràgica de Lhasa, o un… De malsons amagats n’hi ha molts.

  • Carquinyol

    03/04/2014 8:29

    Tal i com comentes, se’ls ha de tenir molt ben posats per enfrentar-te a un virus que saps que té una mortalitat del 63% amb els mitjans que tindran allà, que no seran pas els que estem acostumats a veure a les pel·lícules.

    I tot i que hi ha pocs casos (relativament) no puc evitar pensar que si afectés a un indret de l’anomenat ‘1r món’ la inversió en recerca augmentaria bastant. Diga’m malpensat…