Arxiu del divendres, 4/04/2014

Gravetat; l’anell de poder

divendres, 4/04/2014

Anillo_de_poder.jpg

Un Anell per governar a tots. Un anell per trobar-los,

un Anell per atreure’ls a tots i lligar-los a les tenebres…

Sí. Queda molt cridaner això de lligar-los a tots, atreure’ls, trobar-los i tot això. Però per molt poder que representa que li va posar en Sauron a l’anell del poder, de fet no va inventar res que la natura no hagués fet abans. Perquè tot el que diu és exactament el que fa la força de gravetat. Governa l’Univers, actua sobre tot fragment de matèria, l’atreu, i el lliga amb la seva influencia constant i d’abast infinit.

Com que hi estem tan acostumats, no hi pensem gaire i la donem per feta, però la gravetat té el seu puntet. A l’Univers hi ha quatre forces principals que tinguem identificades. L’electromagnetisme, que veiem en acció cada vegada que juguem amb un imant, però que en realitat controla tot el que ens envolta, com ara que els àtoms existeixin ja que sense l’electromagnetisme, els electrons passarien molt dels protons.

La força nuclear forta és l’encarregada de mantenir units els components bàsics dels protons, neutrons i partícules així. Aquesta és la més forta de totes, però actua només a distàncies molt petites. De la mida d’un protó. Per això no la percebem (excepte pel fet que ella manté els nuclis dels àtoms units). Finalment hi ha la força feble. Una de molt rareta i que els físics diuen que permet explicar les desintegracions beta. Naturalment, una força que serveix per explicar un fenomen que mai veiem, no desperta gaires passions.

En realitat ja s’ha vist que la feble i l’electromagnetisme són en realitat la mateixa. Per això es parla de la força electrofeble. I les teories de la gran unificació intenten agrupar-hi també la força forta. La idea és que tot són diferents aspectes d’un mateix fenomen bàsic. Però n’hi ha una que encara s’hi resisteix. Precisament la gravetat.

Curiosament la que tenim més clara, la gravetat, és la més feble de totes. N’hi ha prou de pensar que tota la força gravitatòria exercida per un planeta com la Terra és inferior a la força electromagnètica generada per un petit imant del que posem a la nevera.

Newton va ser el qui va posar un marc conceptual a la gravetat. Va formular la seva llei de la gravitació universal i va descobrir les fórmules amb les que hi podíem treballar. Després Einstein el va corregir i amb la relativitat va fer que ens miréssim la gravetat d’una manera diferent; una distorsió de l’espai-temps enlloc d’una força que t’estira. I ara que la física quàntica no para de recollir èxits, toca generar una teoria quàntica de la gravetat que, de moment, encara no tenim.

Una força feble, que experimentem clarament cada vegada que ensopeguem, que ens sembla la cosa més normal del món però que amaga molts misteris. Cada vegada que mirem els estels durant la nit estem veient els lligams generats per la gravetat. Uns lligams generats potser pels gravitons, unes partícules que transmetrien els seus efectes però que de moment encara no hem detectat mai i, de fet, encara ignorem si existeixen. Si existissin ells sí que serien un autentic anell de poder (i el físic que els descobreixi anirà cridant “el meu tresssssor!).