Aquella nyonya després de dinar…

sleepy-709419-m.jpg Acabes de dinar i poc després entren unes ganes terribles de dormir. Un ensopiment t’envolta, una somnolència fa que et costi mantenir els ulls oberts, i qualsevol feina guanya un parell de graus de dificultat. Això és especialment notori si el menjar ha sigut abundant. La somnolència post-pandrial, que és una manera sofisticada de parlar de la nyonya de després de dinar, pot resultar fins i tot perillosa si has de conduir o fer alguna activitat semblant. Però com a mínim és una llauna si tens una reunió, un seminari o una classe. Unes activitats que no cal que siguin especialment avorrides per fer-te caure adormit a primera hora de la tarda.

De vegades es diu que és perquè la sang es destina a la digestió i per tant, el cervell queda amb el flux sanguini reduït. La primera part és correcta. Bona part del flux sanguini es deriva cap els òrgans digestius. Budells, fetge i estómac. Però la segona part de la explicació no és correcte. El cervell controla molt bé el flux sanguini ja que seria molt perillós alterar-lo. Durant la digestió la sang que es deriva cap a la panxa es retira sobretot de la musculatura. No pas del cervell.

Aleshores, si la falta de sang al cap no és el motiu, com s’entén aquella soneta tan irresistible mentre fem la digestió? Doncs el culpable és un vell conegut. El sistema nerviós parasimpàtic.

Alguna vegada ja n’hem parlat. Del sistema nerviós autònom, el que s’encarrega del manteniment automàtic de la fisiologia, n’hi ha dos que funcionen amb activitats oposades. El simpàtic, responsable de les reaccions que impliquen activitat, tensió, nervi…, vaja! Les que resumim amb el nom de “resposta de lluita o fugida”. I d’altra banda el parasimpàtic que fa tot el contrari. Descans, relax i estalvi energètic. Això potser és simplificar una mica massa les coses, però com idea general serveix.

Doncs la clau és que la digestió és un procés que demana molta energia. Després n’extraurem encara més a partir dels aliments. Però per començar cal invertir un bon esforç metabòlic en trencar les molècules dels aliments en parts més senzilles, absorbir-les i enviar-les als diferents compartiments del cos on es tornaran a emmagatzemar de maneres útils per al nostre organisme. Com que és molt car energèticament, cal estalviar en la resta, de manera que tot plegat queda sota el control del sistema nerviós parasimpàtic, que el que fa és posar el cervell en mode “estalvi d’energia”. I que millor per estalviar energia que mandrejar dormint a l’ombra?

Hi ha més coses que hi col·laboren. Per exemple, la disponibilitat d’aminoàcids fa que hi hagi més síntesi de serotonina, un neurotransmissor que està relacionat amb la són. Però sense la gran aportació del parasimpàtic, la somnolència post-pandrial seria poca cosa. Podríem anar als seminaris i mantenir-nos atents fins i tot enfront les mes espantoses presentacions de PowerPoint fetes amb llum tènue. Les classes no quedarien perdudes en un racó del cervell desconnectat de la memòria i no caldria aturar el cotxe cada vint minuts per prendre més cafè i airejar-nos.

En canvi, a l’estiu, durant les vacances, estirats a l’ombra d’un arbre després de fer un bon àpat, donar via lliure a l’activació del parasimpàtic ofereix uns dels millors moments que es poden gaudir.

6 comentaris

  • Daniel

    08/04/2014 10:42

    XeXu. En Carquinyol és ràpid. Molt ràpid per estar amb el parasimpàtic tant presumptament actiu :-D

    Pons. Aix. El tema dels horaris d’aquí dóna per moltes hores de discussió!

    Sinera. Doncs sí tu. Fas molta enveja &%**@*!!

  • Sinera

    08/04/2014 10:25

    Sovint, després de dinar, m’estiro en una enorme hamaca parasimpatiquíssima, s’em tanquen els ulls i em sento al cel. Com quan volo amb parapent entre els voltors del Montsec… amb el vent encalmat, sense necessitat de fer cap altre esforç que contemplar la bellesa… Ufff. No sentiu una mica d’enveja sana? Elis!

  • Pons

    08/04/2014 9:44

    Ja veig que la solució es ben senzilla, tan sols es tracta de no dinar :P

    En aquest bonic país tenim la costum de fer la… jornada partida (llamp i tro dramàtic) . Dinem amb molta calma i llavors la productivitat baixa fins a nivells negatius. Després encara ens estranyem que els nostres veïns del nord treballin menys hores i siguin més productius…

  • XeXu

    08/04/2014 9:20

    No s’hi val, en Carquinyol ens ha robat el comentari a tots…

  • Daniel Closa

    08/04/2014 9:00

    No ets l’únic! :-D

  • Carquinyol

    08/04/2014 8:08

    Jo crec que tinc activat el parasimpàtic tot el dia…