L’illa de Robinson Crusoe

isla-robinson-crusoe.jpg Abans es deia “Isla Más a Tierra”, per diferenciar-la de la veïna ”Isla Más Afuera”, però l’any 1967 li van canviar el nom i la van rebatejar amb el nom de “Isla de Robinson Crusoe” ja que la famosa novel·la de Daniel Defoe es va inspirar en l’estada d’un mariner escocès anomenat  Alexander Selkirk, que va ser abandonat en aquella illa pel capità del seu navili. De fet, l’illa de Más Afuera la van rebatejar amb el nom del desgraciat mariner. En realitat, Defoe es va inspirar en aquest mariner, però la illa de la novel·la la va situar a l’Atlàntic, prop de la desembocadura de l’Orinoco. La real està situada a uns 400 quilòmetres de la costa xilena i forma part de l’arxipèlag de Juan Fernández.

Semblaria que és un indret inhòspit, però de fet parlem d’illes del Pacífic sud. No deu ser casualitat que s’ha declarat reserva de la Biosfera per part de la Unesco. Una declaració justificada pels seus incomparables paisatges i, principalment, els fantàstics esculls de corall que fan les delícies dels submarinistes.

La biodiversitat que s’hi pot trobar és la habitual en les illes del Pacífic. Espècies animals i vegetals variades, adaptades al seu entorn i amb uns quants endemismes que la fan particular. Res que les altres illes no presentin. En el cas de la de Robinson Crusoe, l’estrella deu ser un petit ocell en perill d’extinció, un colibrí vermell amb el bec negre anomenat “picaflor de Juan Fernández” (Sephanoides fernandensis).

Altres organismes que també hi habiten, encara que no sigui en exclusivitat són el pingüí de Magallanes (Spheniscus magellanicus) o el Lobo Fino de Juan Fernández (Arctocephalus Phillippi), una mena de llop marí. La flora presenta una característica habitual en aquests indrets. S’hi han identificat unes quatre-centes espècies de plantes, de les que fins cent trenta dos són endèmiques. El problema és que per la sobreexplotació n’hi ha moltes que van arribar a estar en perill seriós d’extinció. Això va canviar quan es va declarar reserva de la biosfera i ara, amb menys pressió ambiental està recuperant el seu esplendor.

La població és modesta. Uns sis cents habitants que viuen sobretot de la pesca i el turisme. Els submarinistes hi van per visitar els esculls de corall i un vaixell alemany enfonsat en aquelles costes durant la primera guerra mundial. Ja se sap que cada terra s’espavila amb els recursos que té. Hi ha qui pensarà que es un tipus de vida massa tranquil, que es un indret massa aïllat o que les oportunitats de progrés que hi ha són massa limitades. Com en tot, el que compta és la opinió dels habitants de la illa. A l’època d’internet, s’ha de ser molt innocent per pensar que hi ha indrets tan completament aïllats com a l’època de Robinson Crusoe.

Segurament l’illa de Robinson Crusoe és un bon lloc per anar-hi. Les seves dimensions són modestes, però ja se sap que el més important en aquests indrets, no és que siguin més o menys grans sinó que hi estiguis a gust.

6 comentaris

  • Sinera

    09/04/2014 11:10

    Jo crec que m’hi podria estar força bé ja que sóc un enamorat de la solitud i sovint també de la soletad -sempre acompanyada d’un feix de llibres, de molts records i demés coses amb les que disfruto.

  • Pons

    09/04/2014 10:02

    A mi ja em costaria viure en un poblet on tothom es coneix, ja ni et dic viure en una illa d’aquestes. Per uns dies de vacances d’acord, però per viure-hi ni de conya.

  • Joan Codina

    09/04/2014 9:58

    “Les seves dimensions són modestes, però ja se sap que el més important en aquests indrets, no és que siguin més o menys grans sinó que hi estiguis a gust.”

    No només es pot aplicar a les illes em sembla a mi.

  • Pau Bosch

    09/04/2014 9:10

    Que ràpid que has estat aquí!

  • kika

    09/04/2014 8:22

    has estat tan ràpid com el bosch que li va dir que millor això que ser el ‘viernes’ que és el que som ara :-)

  • Carquinyol

    09/04/2014 7:53

    Espanya té un president tan babau que ens amenaça dient-nos que ens convertirem en un paradís