Arxiu del dijous, 10/04/2014

Nebulosa d’Orió. Cada vegada més propera

dijous, 10/04/2014

Des de la Terra, la constel·lació més espectacular és, probablement, Orió. Quan comences a descobrir com agrupar els estels, Orió és de les més senzilles de identificar. La figura del caçador, amb el seu cinturó i la seva espasa destaquen entre moltes altres figures imaginàries. Inicialment només veiem puntets brillants al cel que identificàvem amb estrelles. Algunes semblaven tenir un color particular i altres eren més o menys brillants, però tot plegat eren estrelles.

orio 1.jpg

El que passa és que l’estrella del centre de l’espasa d’Orió tenia una cosa estranya. Es veia lleugerament difusa. Per això, aviat es va catalogar, no com estrella sinó com nebulosa i va entrar al catàleg Messier com la nebulosa M42. Era una mena de petit núvol brillant al cel. Un aspecte que es va poder confirmar quan vam començar a disposar de telescopis. Aleshores va quedar clar que la nebulosa d’Orió era un indret ben particular. I d’una inquietant bellesa.

orio2.jpg

Amb telescopis millors i tècniques de fotografia més modernes i més sensibles, la taca difosa va agafar forma i es va fer més gran. Bona part de la seva brillantor era massa feble per veure-la a simple vista. Hi havia zones de diferents tonalitats que es desplegaven en una àrea molt més gran de l’imaginat.

Orio 3.jpg

I quan finalment vam posar el telescopi Hubble a l’espai ens vam endinsar en els secrets de la nebulosa d’Orió. Allà, el gas era atrapat per la gravetat i anava condensant l’hidrogen fins donar lloc a la formació de noves estrelles. Hem pogut fotografiar discs de material protoplanetari al voltant d’estrelles incipients. Futurs sistemes solars que estan generant-se al davant dels nostres ulls. La radiació i les temperatures que hi ha per allà fan que tot brilli en totes les longituds d’ona. Veure el firmament des d’allà dins ha de ser un espectacle increïble. Res a veure amb el nostre fosc cel nocturn.

És agradable pensar com en som d’afortunats d’haver pogut viure en una època que ens permet admirar la extraordinària bellesa que s’amagava en allò que pels astrònoms de l’antiguitat només era una estrella més (la marcada M42 a la primera imatge) que tenia, com a única particularitat, el fet de ser lleugerament difosa.

Perquè no direu que no és espectacular!

orio 4.jpg